diumenge, 21 de desembre de 2014

El Conveni del SISCAT encara amb més incerteses


Una sentència recent del Tribunal Suprem “contractualitza” les condicions laborals quan un conveni decau, sinó el substitueix un de nou, o no existeix un conveni de rang superior al que referenciar-se. 


La negociació del conveni s’emporta pel davant a líders sindicals, als que cal reconèixer la seva dignitat i ètica personals



Abans de començar a desgranar les diferents informacions sobre la negociació col·lectiva, convindria recordar que en aquest moments en el sector sanitari públic, hi ha dues negociacions en curs. Una és la referent al conveni del SISCAT que com és sabut va fracassar en el sentit que  les assemblees internes dels sindicats CCOO i UGT van rebutjar els acords que s’havien aconseguit en el sí de la mesa de negociació. Com a conseqüència d’aquesta negativa, i tot i que les negociacions no s’han tancat de manera oficial, la mesa del conveni sociosanitari  (que en principi s’havia subsumit en la mesa negociadora del SISCAT), ha recobrat la seva vigència i en aquesta moments s’està negociant el que seria el ”segon conveni col·lectiu dels centres sociosanitaris concertats”. En la seva primera reunió del 26 de novembre passat, els sindicats presents a la mesa de negociació pretenien negociar a partir de les condicions que ja se’ls havia concedit en el conveni del SISCAT, tancat en fals tal com s’ha explicat més amunt. Les patronals es van oposar a aquesta demanda sindical, i les parts s’han  emplaçat per una nova reunió del dia 14 de gener. Fins aquí la situació a dia d’avui. Però per arribar fins aquest punt, han succeït varies coses, algunes d’elles remarcables.

Montse González Ruíz, ha donat una lliçó
d'ètica i dignitat en el procés de negociació
del Conveni del SISCAT 
El fiasco de la mesa del SISCAT s’ha cobrat dues víctimes: d’una banda Montse González responsable del sector de la sanitat concertada de la Federació de Serveis Públics de la UGT ha presentat la seva dimissió simultàniament  a haver estat la única que en l’assemblea interna del seu sindicat va votar que si als acords assolits. Cal reconèixer i agrair l’actitud coherent d’aquesta representant sindical, que ha donat un lliçó d’ètica en uns moments en els que el país no en va precisament sobrat. Tornarà a la seva plaça d’administrativa al Consorci Sanitari del Parc Taulí. En el mateix sentit, la representant en la mesa de CCOO, Carmen Navarro secretària general de la Federació de Sanitat, així com Rosalia Port, responsable d’acció sindical del mateix sindicat, també han presentat la seva dimissió en sentir-es desautoritzades per la seva assemblea de delegats. Carmen Navarro tornarà a la seva plaça de metgessa de primària. Aquestes actituds ennobleixen a les persones i donen credibilitat a la feina feta amb honradesa.
          
Per altre banda, el divendres passat hi ha haver un acte de mediació en el Departament  d’Empresa i Ocupació, instada per CCOO i UGT, en el que es denunciava a les patronals que negocien el conveni del SISCAT d’un suposat “abús de dret”  per haver iniciat procediments per la via de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors de modificació substancial de les condicions de treball, quan la mesa negociadora del conveni sectorial no s’ha tancat, acusant a les patronals de “mala fe negociadora”. La mediació va ser un fracàs tot i el to conciliador que va adoptar CCOO, mentre que Romero, la representant d’UGT exigia que les patronals donessin instruccions  als seus associats de que es paralitzessin en els centres de treball els diferents processos de negociació oberts i exigint que el CatSalut fos present en la mesa negociadora. Sembla que la UGT se sent molt molesta per que pel sector es rumoreja que el conveni no s’ha signat per culpa de la UGT. En aquest punt voldria comentar un altre rumor que també corre pel sector, relacionat amb algun sindicat que està en la mesa de negociació i que hauria pressionat a una organització patronal, per que aquesta inclogui entre els seus representants a la mesa a algú proper al sindicat en qüestió. Si això fos cert, quina garantia podrien tenir les empreses afiliades a aquesta patronal de que els seus interessos seran defensats honestament, quan entre els negociadors empresarials i ha persones imposades pels sindicats?. És un tema que caldrà seguir atentament, per esbrinar si és cert o no, i denunciar-ho obertament si arriba el cas.

Per si no estava tot prou embolicat,  divendres passat també es va conèixer una sentència del Tribunal Suprem aprovada per 8 vots a 6 dels membres del Tribunal, que ve a reforçar una sentència anterior del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la qual els treballadors incorporen al seu contracte de treball, les condicions que gaudien derivades del seu conveni col·lectiu, quan aquest decau, després de la ultra activitat.         

Amb aquesta decisió del Tribunal Suprem, i enllaçant amb la necessitat de les empreses de renovar els acords d’empresa que fineixen a 31 de desembre,   prenen encara més sentit les modificacions substancials de les condicions de treball via l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors recomanada per les patronals als seus afiliats. Les empreses del sector varen decidir posar en marxa períodes de consultes  amb els mateixos requisits i garanties que si es tractés d’un  article 41, per precaució no fos cas que al final la jurisprudència es decantés per la teoria de la “contractualització” com efectivament ha acabat succeint.

Com la seva companya d'UGT, l'actitud de Carmen
Navarro també ha estat plena de coherència
i dignitat
Ara -en teoria- hi podria haver dues tipologies de personal a les empreses que estaven sotmeses a convenis que han perdut la vigència ultra activa: els que incorporen a les seves motxilles personals les condicions del conveni que s’ha extingit, i els nous contractats després de l’extinció del conveni amb condicions laborals i retributives diferents als anteriors,  tot i que es poc molt probable que això arribi a succeir. L’aplicació de l’article 41 de l’Estatut dels Treballadors, exigeix fer un determinat nombre de reunions negociadores, mantenir una actitud dialogant i proactiva en la negociació, tenir una causa suficientment sòlida, que hi hagi una correlació entre aquesta causa i els efectes que es volen produir, i sempre és millor que les negociacions acabin amb un acord. Si no hi acord, l’empresa pot acabar imposant les seves condicions. 

Per tant, vist que les negociacions per un nou conveni del SISCAT van per mal camí, i vist també que aquesta sentència del Suprem reforça les posicions de defensa numantina per part dels sindicats, el més probable és que l’aplicació de l’Article 41, esdevingui un fet normal en la xarxa sanitària pública concertada de Catalunya




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada