dimecres, 3 de desembre de 2014

Jornada del Pla de Salut, Sitges 2014 (III)


Una crítica a l’organització: No es pot reservar gairebé la meitat de l’aforament de l’auditori per “entitats vàries” que deixen molts seients buits, quan hi ha gent “d’a peu” que no té lloc a la sala


Francesc Sancho:  “el repte més important que avui tenim a Salut és l’atur”   




El dia 28 es va celebrar la Jornada del Pla de Salut pròpiament dita. El format va ser similar al de l’any anterior, actuant de conductor el periodista de TVE Josep Puigbó, que al meu entendre no va estar tan encertat com a l’any passat, però tot i això va mantenir un molt bon nivell.

Abans d’explicar com es va anar desenvolupant al jornada, he de posar pel davant algunes crítiques. És evident que el fet que es presentessin més de 900 pòsters és molt significatiu del interès que desperten les jornades, i diu molt en favor dels professionals de la salut, que tot i treballar sota tensió, i havent vist reduir els seus emoluments, tot i així troben el temps i les ganes de voles treballar en favor de la innovació i la millora dels procediments assistencials. Trobo que l’administració sanitària no està a l’alçada atorgant només 5 premis per els autors dels treballs presentats. Quasi és més improbable estadísticament que et toqui un d’aquests guardons, que si jugues a la Grossa de Cap d’Any, i això no és just. D’acord que no tots els treballs tenen la mateixa qualitat, però escollir només 5 propostes de més de 900 em sembla que evidència una gran subjectivitat a l’hora de discernir entre uns i altres. Francament no és gens motivador. Aquesta subjectivitat queda a més provada quan dels 5 premiats, només un és aliè a l’administració (Hospital  Sant Joan de Déu de Barcelona), mentre que dels altres quatre, tres són dispositius de l’ICS (EAP Terres de l’Ebre, Hospital de Bellvitge, i Regió Metropolitana Barcelona Nord) i l’altre guardonat té tot l’aspecte de tupinada: l’Agència de Salut Pública, organisme que participa en l’organització de la Jornada.

Però les crítiques no acaben aquí. El format de les jornades havia estat un format d’èxit. Intentar explotar al màxim la fórmula porta al cansament de l’auditori i a les contradiccions. Els protagonismes personals no són bons, sobretot quan no es té res interessant a dir. Faig referència al paper de showman del Dr. Blay, moderador d’una de les taules, que no parava d’insistir als membres de la taula demanant-te’ls brevetat en les seves intervencions, mentre ell ocupava bona part del temps explicant històries sense cap interès buscant la rialla fàcil dels assistents. Personalment hauria  preferit poder escoltar en detall la presentació del Dr. Tabernero director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, que no pas les gracietes del moderador.

I una última crítica: no em sembla correcte reservar quasi mig aforament de la sala a entitats  vàries. Molta gent va haver de seguir l’acte des d’una sala preparada a tal efecte, segons m’han dit amb una qualitat de so discutible, mentre a l’auditori hi havia seients buits, reservats per no se sap massa be per a qui. És lògic acceptar que amb les autoritats es tingui la deferència de reservar-los uns seients preferents, però a la resta, per més “entitats” a les que representin, si volen tenir un bon lloc a l’auditori, que matinin, com vàrem fer la majoria. Em sembla que pel que fa a prebendes, determinades actituds i maneres de fer ja formen part del passat i afortunadament s’han quedat enrere i avui aquests privilegis senzillament “no toquen”. I en aquest mateix sentit, denunciar també el tracte preferent als mitjans de comunicació, amb tota una filera de butaques reservades per a ells, de les que només se’n varen ocupar 4 o 5 seients. Recordar en aquest sentit que en els estadis esportius, els mitjans de comunicació es situen sempre en els llocs de pitjor visió de l’estadi l’anomenat “galliner”. A Sitges eren als millors seients de la sala.

Entrant ja en la Jornada, explicar que la benvinguda institucional la va fer el Dr. Francesc Sancho, secretari de Participació Social i Local en Salut.Va començar amb estil radiofònic: “Bon dia, bon dia Sitges, això és el Pla de Salut!”, per passar a fer un seguit d’agraïments pels més de 900 pòsters presentats, dient que quedava clar que els professionals tenien ganes d’explicar el que feien. Va fer referència al moment complicat i difícil que estem vivint a nivell social, i va dir que el repte més important que avui tenim  a Salut és l’atur. En opinió del Dr. Sancho, hi ha la necessitat d’un nou contracte social que permeti protegir l’estat del benestar. També va destacar que si tenim respostes als problemes actuals és gràcies al treball i al professionalisme del personal sanitari, que posen l’interès del pacient pel davant del dels professionals.

Va comentar que la gent de sanitat estem cansats però no rendits, i si estem cansats és per que fem feina. Per últim va definir el Pla de Salut com un pla del govern de Catalunya que lideren els professionals i la societat civil.  


(continuarà…)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada