La transparència al Departament de Salut

S’ha fet un esforç molt important amb el retiment de comptes, però queda molt per fer en altres àmbits

Transparència i ètica en la utilització dels recursos, i millorar la comunicació, són algunes de les assignatures pendents  

Fa pocs dies, em vaig trobar casualment amb un amic al que feia temps que no veia. En la conversa que vàrem tenir, em va explicar que seguia el blog amb certa regularitat, i que li agradaria que algun dia parlés de la Transparència al Departament de Salut. I mentre escrivia  l’entrada relativa al pressupost 2015, vaig llegir un dels objectius del document “Avantprojecte de Pressupost del Departament de Salut per a l’any 2015” que em va recordar la conversa amb l’amic, i vaig pensar que havia arribat el moment d’escriure alguna cosa al voltant d’una qüestió que dia a dia anirà agafant més rellevància. La societat civil, els usuaris de la sanitat, cada vegada voldran saber més coses al voltant del sistema sanitari, i sobre tot, quina utilització fa l’Administració dels diners procedents dels impostos dels ciutadans. Cal doncs continuar avançant pel camí de la Transparència incloent aspectes que fins ara no hi han estat considerats. En la seva intervenció a Sitges Roser Fernández, secretària general de Salut, va explicar els passos que ha donat el Departament de Salut per millorar aquesta transparència a través dels diferents Observatoris que ha anat estructurant

L’objectiu al que abans he fet referència, en concret diu: “Avançar cap a un nou model de compromís professional i ciutadà basat en la transparència de resultats, el retiment de comptes i l’ètica de l’ús responsable dels recursos”

         

I llegint aquesta frase m’han vingut a la memòria un seguit de situacions que caldria que fossin explicades amb prou  claredat per que els ciutadans les entenguin. Una d’elles ja la vaig explicitar en l’escrit al voltant dels càrrecs de l’ICS. El conseller Ruiz va anunciar l’eliminació en l’estructura de càrrecs de les EpiC de les figures de “conseller delegat”. Molt bona decisió, i cal felicitar al conseller per haver-ho fet. El que passa és que des de fa alguns anys estan proliferant tant en l’estructura de l’ICS com en la de les EpiC, un càrrec que en la majoria de cassos no té cap mena de contingut però en canvi té un cost sovint no precisament menor. Em  refereixo als càrrecs “d’Adjunt”. Han proliferat com a bolets, i avui en dia hi ha adjunts per tot arreu fins i tot en una el Servei d’Atenció Primària del Baix Llobregat Centre, i per tant això vol dir que el càrrec existeix en la majoria de Serveis d’Atenció Primària. Per tant quan llegim en l’objectiu al que abans feia referència que es vol avançar cap a “un nou model basat en l’ètica de l’ús responsable dels recursos” si realment es vol avançar en aquesta direcció, caldria que l’ICS fes públic els organigrames de totes les seves estructures, i eliminés tots els càrrecs que no aporten cap valor afegit a la sanitat catalana, i que serien perfectament prescindibles. Respectant els valors ètics en l'ús responsable dels recursos, aquesta depuració de les estructures a més de l'ICS també l'hauria de fer el Departament de Salut i tots els organismes que en depenen.  

Aquests dies hem viscut un altre cas d’informacions poc clares. Un mitjà de comunicació escrita va denunciar que tot i les retallades, alguns càrrecs directius d’EPiC havien vist incrementar les seves retribucions a l’any 2014. Informació equivocada, que ha obligat al Departament de Salut a fer públic un comunicat, resposta “ex-post”, on s’expliquen les causes de l’errònia interpretació de la realitat, quan el conseller explicava a Sitges que volien millorar també en la informació ex-ante. Conec a la majoria de persones implicades en aquesta denúncia, i posaria la ma al foc que en tots els cassos hi ha una explicació lògica i coherent del que ha succeït, tal com un d’ells ha demostrat publicant un escrit en el mateix mitjà que ho havia denunciat. 

Però a banda d’aquests exemples, la transparència ha de ser real en totes les decisions de rellevància que es prenen, tant al Departament de Salut, com la CatSalut com a l’ICS o les EPiC. Cal explicar perquè les retallades han afectat diferentment a uns que a d’altres, cal explicar perquè a tal o qual lloc s’actua d’una manera o d’un altre, cal fer comprensible per la societat, que quan es produeixen el que aparentment poden ser contradiccions, de fet hi ha explicacions que justifiquen les decisions preses, i aquestes explicacions haurien de se donades en el moment de fer efectives les decisions. El nou model de contractació del CatSalut és una bona mostra del que dic: s’havia parlat que tots els centres del SISCAT rebrien una simulació del que els passaria amb el nou sistema de compra. Doncs bé, molts encara estan esperant.

La comunicació esdevé clau si es vol aprofundir en un model de transparència que ha avançat en la direcció de l’ex-post, però al que encara li queda molt camí per recórrer en l’àmbit de l’ex-ante, i si al Departament de Salut en general no hi ha directius amb capacitat per comunicar, cal estructurar un àrea de comunicació per fer aquesta feina. Donar explicacions a la ciutadania del perquè es fan les coses i com és fan, aporta molt més valor afegit i confiança en el sistema que omplir l’Atenció Primària de Salut d’adjunts a direcció que tenen per missió “marejar la perdiu”. 

Un altre exemple de quan malament s’expliquen les coses el tenim amb el “mantra” de la privatització: per una banda el Departament intenta corregir dèficits en la comunicació inicial del projecte de concentració de la sanitat pública a Lleida o Girona, mentre d’altres expliquen ex-post i malament, el perquè s’envien malalts de l’Hospital Clínic a l’Hospital del Sagrat Cor. Mentre el conseller de Salut aprofita cada ocasió que té per negar aquesta privatització (que en cap cas existeix), alguns preparen un plec de condicions pel concurs del Cap de l’Escala, on al ser requerits sobre el tipus d’experiència que cal acreditar per ser adjudicataris del concurs, des del CatSalut responen que cal experiència en gestió sanitària, quan el lògic és demanar experiència en gestió en l’àmbit de l’atenció primària de salut. No pot anar cadascú per la seva banda. Cal que tothom remi en la mateixa direcció, cal que algú doni les directrius, i cal comunicar millor des d’una estructura de comunicació centralitzada. I cal avançar-se i tenir la iniciativa a l’hora d’informar: “quien da primero da dos veces...”

No hi pot haver transparència si no hi ha informació clara, veraç, comunicada adequadament i en el moment oportú per persones que tinguin prou empatia per enviar missatges convincents que no donin lloc a cap mena d’equívoc.

De ben segur, la nova Llei de Transparència que està sent tramitada en el Parlament contribuirà a eliminar pràctiques opaques, i farà més accessible la informació de com s'utilitzen els recursos públics, als ciutadans 

www.rbaestudisiprojectes.cat