Milloren l'eficiència general de les consultes
Milloren l'accessibilitat dels malalts a la consulta dels especialistes, al reduir d'una manera significativa les seves llistes d'espera per una primera visita
En la última entrada al blog parlava dels avenços de la
Telemedicina a Catalunya exposant alguns exemples de projectes endegats en
el nostre país on l’e-Salut ha estat clau
per permetre el treball en xarxa dels diferents dispositius sanitaris. Dins del
concepte d’e-Salut hi entrarien també les consultes virtuals no presencials que
estan agafant una importància significativa després que el seu us s’ha
generalitzat considerablement a partir de diferents experiències d’èxit. Al
País Basc a Catalunya i a Extremadura s’han dut a terme experiències que
mostrarien una utilització àmplia d’aquesta modalitat de consultes a
l’assistència primària i també a la especialitzada.
Diguem però que la qualitat de l’assistència sanitària està
directament relacionada amb l’habilitat i la capacitat de comunicació del metge
amb els seus malalts; aquesta comunicació entre metges i entre metge i malalt
ha estat feta normalment d’una manera oral i en ocasions escrita. Ara, les
tecnologies de la comunicació aporten noves alternatives per afavorir aquesta
comunicació. Tanmateix la irrupció
d’aquesta pràctica comporta riscos que cal prevenir, i per tant cal actuar
d’acord a unes recomanacions que el Col·legi de Metges de Barcelona ha donat a
conèixer en el document “La consulta virtual i la comunicació electrònica en la
relació metge pacient”
Els objectius d’una e-Consulta son: millorar l’eficiència de
les consultes, facilitar la feina a metges i infermeres i satisfer als usuaris
mitjançant una resposta àgil. A mesura que s’incrementa aquesta pràctica, la
freqüentació a les consultes dels especialistes ha baixat però en canvi, la
freqüentació global s’ha incrementat com a conseqüència de l’acceptació del nou
model d’atenció per part dels malalts.
En general el procediment es genera a l’assistència
primària quan un metge de família demana una consulta a l’especialista
hospitalari, i té l’opció de que aquesta sigui presencial o virtual. Amb aquest procediment, s’ha aconseguit que
aquelles especialitats hospitalàries que l’han posat en pràctica hagin reduït
la llista d’espera per una primera visita d’una manera espectacular. Amb
aquesta pràctica innovadora s’han pogut evitar desplaçaments innecessaris als
pacients i s’han eliminat també la duplicitat de proves diagnòstiques.
L’ICS ha estat a casa nostra dels primers a adoptar el model, i en aquest sentit li correspon a
l’Hospital de Viladecans els primers assajos als respecte, fets a l’any 2009.
És curiós observar com dues pràctiques innovadores en la pràctica clínica com
la cirurgia sense ingrés o les consultes
virtuals han estat pioneres en la nostra sanitat, impulsades per les
experiències dutes a terme a l’Hospital de Viladecans.
A Catalunya hi ha diversos exemples d’aplicació de la e-Consulta. En resumeixo alguns:
Reducció de les llistes d’espera de primeres visites a
l’Hospital de Bellvitge: Els serveis de
nefrologia, endocrinologia, neurologia i maxil·lofacial estan treballant sota
aquesta nova dinàmica, i està previst que aquest any s’implementi la consulta
virtual a les especialitats d’al·lergologia, trastorns del metabolisme dels
lípids, trombosi y medicina general. En general la reducció del temps d’espera
per una primera visita especialitzada en aquestes especialitats que s’han
incorporat al nou model d’atenció, és del 84% de mitjana. Es tracta doncs d’un
model eficient i segur.
Un altre exemple també correspon a l’ICS i en concret a
l’Hospital Trueta de Girona on s’ha implementat la consulta virtual als
preoperatoris. El sistema permet que els anestesiòlegs mitjançant la consulta
de la història clínica del malalt pugui verificar si aquesta persona ja té feta
alguna de les proves necessàries per la intervenció (analítica, placa de Rx, i
electrocardiograma). Això evita la repetició de proves i redueix visites a
l’hospital. Aquesta consulta virtual
l’ICS la té implantada ja a Viladecans, Bellvitge, Vall d’Hebron (unitat de
cirurgia sense ingrés situada al Pere Virgili), Arnau de Vilanova, Germans
Trias, Joan XXIII i Verge de la Cinta.
Per la seva banda la Fundació Althaia i l’ICS han endegat el programaTeleúlceres per pacients amb ferides
cròniques, normalment gent gran, enllitada o amb la mobilitat reduïda. Aquests
pacients són atesos amb celeritat des del seu propi centre d’atenció primària i
fins i tot al seu propi domicili. Gràcies a la implementació del programa,
s’han atès el doble de persones que en igual període de l’any passat.
A Lleida també hi ha experiències: una consulta virtual permet detectar des de l’assistència primària pacients amb dislèxia. Es tracta
de detectar per part dels pediatres de primària una sospita de dislèxia, i quan
això succeeix, poden contactar amb la consulta d’un expert en aquest tema.
Altres dues experiències que es poden destacar són les de
Palamós on una part molt important de les consultes virtuals generades provenen
de la primària, en les especialitats de cardiologia, dermatologia, aparell digestiu,
nefrologia, neurologia, oftalmologia, pneumologia, rehabilitació, reumatologia
i urologia, la del Consorci Sanitari del Garraf on com en el cas de Palamós, els metges de
família de l’assistència primària poden compartir informació a través d’una
plataforma de comunicacions “on line” , amb
els metges especialistes hospitalaris. La plataforma permet la visualització
d’informes clínics, fotografies de
lesions, proves com radiografies,
ECG, TAC i d’altres i la del Consorci Sanitari de Terrassa on s'ha instrumentalitzat una interconsulta virtual entre els metges d'assitència primària en l'especialitat de cardilogia. La història clínica informatitzada permet realitzar en alguns cassos una primera valoració del malalt entre els metges de la primària i de l'hospital de Terrassa, que prenen decisions de forma conjunta. L'increment de la capacitat de resolució de la primària com a conseqüència de la implementació d'aquest model ha estat espectacular.
En resum: gràcies a totes aquestes experiències i a
d’altres similars que existeixen al llarg del territori de Catalunya, s’evita
la duplicitat de proves, permet la transferència del coneixement dels uns als
altres, evita desplaçaments innecessaris als malalts, i redueix
considerablement la llista d’espera dels especialistes hospitalaris. Tot això dins dels objectius del Pla de Salut 2011-2105, que preveu un sistema integrat més resolutiu des dels primers nivells de l'assistència i al territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada