El projecte CIMS, d’integració de recursos assistencials a Girona, continua endavant amb la col·laboració dels professionals

Com a conseqüència d’una millor coordinació quirúrgica l’Hospital Trueta i el Santa Caterina han millorat molt l’eficiència quirúrgica dels dos centres

Una peça clau en el procés d’integració és la compatibilitat dels sistemes d’informació que ha culminat amb èxit als hospitals, al sociosanitari i salut mental, i a la primària

El projecte CIMS a Girona va nàixer  a finals del 2012, amb l’objectiu de crear aliances estratègiques entre l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que en conjunt abasten un ampli ventall de l’assistència sanitària: l’ICS a Girona gestiona un total de 26 equips d’atenció primària, i l’Hospital Trueta, que és l’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona. Per la seva banda l’IAS és el prestador de serveis de Salut Mental de la Regió Sanitària, gestiona l’Hospital Sta. Caterina i és el prestador dels serveis sociosanitaris a les comarques del Gironès, la Selva i Pla de l’Estany. L’IAS també gestiona 3 equips d’atenció primària a les comarques de Girona.

Aquest dijous passat, s’ha presentat a Girona el balanç d’aquests dos anys de treballs conjunts, que comença a donar els primers fruits:

Vicenç Martinez, gerent únic de l'ICS i l'IAS

Pel que fa la Integració del Dispositius Assistencials, s’han escollit els coordinadors assistencials dels 20 serveis assistencials. Hi ha dos serveis (anàlisis clíniques i pneumologia) en els  que està pendent la designació d’aquest coordinador, a banda d’altres 13 serveis dels que no cal un coordinador per que només estan en un o en l’altre centre. Aquests coordinadors han d’elaborar un pla funcional d’integració dels serveis respectius, que haurà de ser aprovat per l’autoritat sanitària.

En l’àmbit de la Integració dels Serveis de Suport, s’ha creat una direcció de serveis única que gestionarà l’àrea d’hoteleria i manteniment. Aquesta integració ha permès unificar els serveis externs de bugaderia, missatgeria i neteja entre d’altres. Només aquesta integració de contractes de serveis, ha suposat un estalvi anual  de més de 450.000 €. Aquesta integració també ha permès a l’IAS que aquesta institució s’hagi pogut afegir  a la compra conjunta d’energia elèctrica que fa l’ICS, fet que implicarà un estalvi addicional d’uns 200.000 € anuals.   

El projecte CIMS també preveu la Integració de l’Atenció Primària de Salut, que s’ha començat a treballar a partir d’aquesta primavera passada. Harmonitzar l’abordatge conjunt dels pacients crònics, incrementar el nivell de resolució d’aquest nivell assistencial i incorporar les noves tecnologies de la informació amb eines com la telemedicina i les consultes virtuals per evitar derivacions innecessàries.

Un projecte d’aquestes característiques implica necessàriament la Integració dels Sistemes d’Informació com a element bàsic per tal de poder compartir la informació clínica dels malalts del sistema sanitari públic gironí. En aquest sentit al març del 2013, les 3 ABS gestionades per l’IAS, van incorporar la mateixa estació clínica que utilitza l’ICS (l’ECAP).

Tanmateix, l’esforç més important s’ha fet a l’IAS on s’ha implantat el sistema d’informació de SAP ARGOS aquest mateix any, en els àmbits de l’atenció especialitzada, sociosanitària i de salut mental, que és el que utilitza l’ICS. Això permet que els professionals de les dues institucions puguin accedir a la història clínica electrònica i única dels malalts.

Miquel Carreras director de l'IAS

La integració dels sistemes d’informació continuarà ara amb la implantació del programa Gacela Care, que és una aplicació informàtica integrada a SAP per les cures d’infermeria. Aquesta implantació es preveu per finals d’any, i per l’any vinent es deixa la integració del programa de gestió de farmàcia.

El Programa CIMS preveu també la integració d’altres serveis com ara el Gabinet Tècnic, les unitats d’atenció al ciutadà i altres.

Fins ara, i com a conseqüència de totes aquestes integracions, s’han començat a produir resultats assistencials interessants. Destaca un increment de l’activitat quirúrgica que en el conjunt dels 2 hospitals s’ha incrementat un 15%. Seguint aquest ritme d’intervencions, els dos centres tancaran l’any complint els objectius marcats pel CatSalut, això vol dir que no hi haurà cap malalt més de 6 mesos en llista d’espera per aquells 14 procediments quirúrgics que tenen el temps garantit, ni es superaran els 3 mesos per la cirurgia cardíaca.

Tot això és fruit d’una excel·lent coordinació dels recursos, d’una reducció dels punts d’ineficiència i de la col·laboració dels professionals, bàsica en qualsevol  plantejament d’aquest estil.  

www.rbaestudisiprojectes.cat