La Telemedicina (e-Salut) avança a Catalunya

Algunes especialitats médiques han començat a treballar en xarxa entre diferents hospitals, o entre hospitals i assistència primària

L'increment de resolució de l'assistència  primària que s'aconseguiex en molts cassos, determina una reducció de les llistes d'espera dels especialistes hospitalàris    

El gran desenvolupament de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) ha permès que eines com la telemedicina agafin un protagonisme que mai abans havien tingut; és el que es denomina e-Salut. L’e-Salut esdevé doncs un factor important en l’atenció al ciutadans, sobretot en aquells territoris amb baixa densitat de població, on implantar els dispositius assistencials tradicionals no estaria justificat des d’un punt de vista de l’eficiència dels recursos escassos esmerçats. Les avantatges que comporta la seva implantació són evidents, i poden resumir-se dient que gràcies a la telemedicina es pot apropar l’accés als serveis de Salut dels ciutadans. L’Associació Nord-americana de Telemedicina (ATA) defineix la telemedicina com “l’intercanvi d’informació mèdica, des d’un lloc a un altre, a través de comunicacions electròniques, amb l’objectiu de millorar l’estat de salut de les persones”

 Al mon, la telemedicina té el seu origen als USA, i en concret a la Universitat de Nebraska allà pel final de la dècada del 50; uns anys més tard es va produir la primera intercomunicació telemàtica entre un hospital d’Anchorage (Alaska) i un altre de Sacramento a Califòrnia.  En aquest procés històric destaca l’experiència duta a terme per la Clínica Mayo a Rochester, quan a l’any 1995 estableix una connexió permanent amb l’Hospital Real d’Amman (Jordània). A banda dels USA, Mèxic ha aconseguit també desenvolupar amb èxit molts programes de e-Salut, que és el nom que a nivell internacional està adoptant la telemedicina. 

A Espanya, qui va ser pioner en el desenvolupament de programes de telemedicina va ser la comunitat extremenya, atesa la gran dispersió de la població en aquell territori, i per tant amb una baixa densitat de població, fet que dificultava la possibilitat de fer arribar les especialitats mèdiques a tots els extremenys. A l’any 2009, els extremenys havien desenvolupat projectes d’e-Salut en 13 hospitals, 30 centres d’atenció primària, 2 residències assistides, i 2 centres penitenciaris. Aquesta implementació ha resultat exitosa en el cas sobretot de la dermatologia, de la radiologia, i de les consultes de traumatologia, reumatologia, pediatria i pneumologia, entre d’altres.

Pel que fa Catalunya, el nivell de desenvolupament no està tan generalitzat pel territori, però segurament podríem dir que els projectes desenvolupats tenen un molt bon arrelament. En el desenvolupament de la e-Salut a Catalunya destaquen tres línies de treball diferenciades:

El tele-ictus, que consisteix en el desplegament d’un sistema de telemedicina amb l’objectiu de facilitar als afectats d’un ictus, en les primeres hores de la fase aguda, atenció neurològica especialitzada. D’aquesta manera, mitjançant una videoconferència els hospitals comarcals poden connectar-se amb els centres de referència que tenen assignats, per poder atendre amb la màxima celeritat els cassos d’ictus. El sistema permet que el neuròleg del centre de referència pugui parlar directament amb el malalt i el metge que l’atén, i consultar en temps real i en línia les proves diagnòstiques com radiografies i TAC. Més de 15 hospitals comarcals catalans estan connectats amb neuròlegs del Vall d’Hebron, Bellvitge i Germans Trias i Pujol (Can Ruti), que són els que es reparteixen els diferents torns de guàrdia.

Cal dir que a Catalunya tots els centres estan connectats en xarxa, de manera que a més de la connexió amb l'hospital assignat, tothom es pot connectar amb tothom, fet que possibilita la connexió en festius i caps de setmana i a partir de les 5 de la tarda, entre qualsevol hospital i el metge de guàrdia que pot estar a casa seva atès que disposa d'un portàtil que permet la videoconferència i consultar les proves diagnòstiques.    

La tele-radiologia consisteix en l’aplicació de tecnologies i recursos per possibilitar la interpretació d’imatges mèdiques obtingudes en llocs allunyats (hospitals comarcals en el cas de Catalunya) del lloc on s’interpreten. D’aquesta manera, els malalts reben un diagnòstic fet per metges especialistes experimentats. L’escassesa de radiòlegs al nostre país obliga a cercar fórmules que permetin que els malalts tinguin accés a les proves de diagnòstic per la imatge des d’hospitals comarcals on el servei de radiodiagnòstic o no existeix, o si hi és, la seva dotació de personal especialista en radiologia no permet assegurar la interpretació correcta de les imatges i informa-les convenientment les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.

Com exemple d’aquesta realitat a Catalunya, podem esmentar el cas del triangle constituït pels Hospitals de Vic, Olot i Campdevànol que estan unint esforços per treballar en xarxa. En el cas d’aquest últim hospital, s’ha constituït un servei de radiologia únic compartit per Campdevànol i Vic. D’aquesta manera es poden transmetre imatges radiològiques de pacients d’una entitat a l’altre, el que permet interpretar imatges des de Vic, a malalts ingressats a Campdevànol així com consultes entre els propis professionals dels dos centres, el que facilita la transferència de coneixements entre professionals. Mica en mica, l’Hospital d’Olot s’incorporarà també a aquesta mateixa dinàmica.

Un altre camp d’aplicació de la telemedicina a Catalunya és la tele-dermatologia. Aquesta és una de les aplicacions més comuns i generalitzades en e-Salut i permet realitzar informes diagnòstics de lesions cutànies sense que el malalt es trobi físicament en al consulta del dermatòleg, és a dir, permet diagnosticar malalts a distància fins  i tot en alguns cassos transmetent imatges a través d’un smartphone  o tauleta d’un metge de família des d’un CAP a un especialista d’un hospital.

A Catalunya hi ha experiències en aquest àmbit a l’Hospital Sant Joan de Reus que col·labora amb CAP gestionats per Sagesa, de manera que el servei de dermatologia de l’Hospital dona suport als metges de família de la primària. També, a Badalona s’ha fet un plantejament similar, on a més s’ha constituït un fòrum en el que els especialistes dermatòlegs intercanvien  opinions amb els metges de família de la primària i poden així entre tots millorar els seus coneixements professionals. En molts cassos, aquesta nova manera de fer ha permès agilitzar el diagnòstic i el tractament, reduint el nombre de visites reals als dermatòlegs, i en conseqüència reduint la llista d’espera dels mateixos.

Cal dir que sobretot aquesta última experiència està emmarcada dins de les previsions del Pla de Salut de Catalunya 2011-2015, en el sentit d’afavorir un sistema de salut més integrat i una atenció primària més resolutiva. Tal com diu el conseller Ruiz, “es tracta de treballar en xarxa, de manera que passem d’hospitals amb serveis, a serveis en els hospitals”.  

www.rbaestudisiprojectes.cat