El futur Consorci Sanitari de Lleida s’està encarrilant correctament

L’esforç comunicatiu que s’està duent a terme, i el foment a la participació dels professionals, aplanarà el camí per una solució positiva per la sanitat lleidatana

Més de 2000 persones han estat informades del projecte.

El dia 25 de febrer d’aquest any, el CatSalut va rebre un encàrrec del Govern de la Generalitat pel qual havia d’elaborar un projecte per unificar  sota un ens jurídic de titularitat pública tots els dispositius assistencials gestionats per les entitats proveïdores del sector públic vinculades al Departament de Salut en l’àmbit de la Regió Sanitària de Lleida: Institut Català de la Salut i Gestió de Serveis Sanitaris, amb la participació del Institut de Recerca Biomèdica de Lleida.

Josep Pifarré, gerent de la regió sanitària del
Servei Català de la Salut 

Només coneguda la notícia es va generar un moviment sindical amb el suport d’alguns partits polítics amb l’objectiu de tombar la iniciativa. “Aturem el Consorci” es va popularitzar i es van organitzar concentracions davant la delegació del Departament de Salut a Lleida i altres actes com cadenes humanes o recollida de signatures en contra del projecte.  El moviment contrari al consorci s’inspirava amb la coneguda “marea blanca” que a Madrid va aconseguir aturar una privatització de la gestió de la sanitat pública madrilenya, però els lleidatans mai van secundar d’una manera important aquestes iniciatives, per que totes elles estaven mancades de rigor, atès que a Lleida no hi podia haver cap mena de privatització de la sanitat pública: mai la suma de dos ens públics podia conduir a un ens privat.

Aquell termini de 6 mesos per fer la proposta d’un ens jurídic que havia donat el Govern al CatSalut ja ha vençut. Cal però entendre que el retràs està relacionat directament amb les traves que el projecte ha hagut de superar des del moment en que es va anunciar públicament al febrer d’aquest any. Segons sembla, el Consell de Direcció del CatSalut va aprovar aquest dilluns passat, la constitució formal del Consorci Integral de Salut de Lleida.   

Per superar aquestes traves el responsable del CatSalut a Lleida Josep Pifarré (gerent de les regions sanitàries de Lleida i Alt Pirineu i Aran, i el gerent territorial de l’ICS a Lleida, i a la vegada gerent de l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris Jaume Capdevila, han mantingut una sèrie de reunions, juntament amb altres tècnics i directius del departament, explicant els detalls del projecte, les fases del mateix i les  característiques del nou consorci lleidatà que integrarà tots els recursos sanitaris públics en un sol ens. Associacions d’usuaris, col·legis professionals, sindicats, representants polítics del mon local, professionals sanitaris i altres han tingut ocasió de conèixer de primera ma els aspectes fonamentals de la iniciativa. Es diu que més de 2.000 persones han estat informades directament.

Jaume Capdevila, gerent territorial
del Institut Català de la Salut

És evident que a Lleida s’ha produït un canvi de política informativa i d’actituds. S’ha passat de la prepotència habitual en les administracions públiques a entendre que els ciutadans es mereixen tota la informació que un projecte com aquest requereix. Al Departament de Salut de Lleida han viscut en les pròpies carns les conseqüències de deixar en mans dels contraris al sistema la capacitat d’informar, i evidentment aquests ho han fet d’acord al seus interessos partidistes. Afortunadament, aquest canvi de criteri comunicatiu ha arribat a temps, i en felicito per tant a aquells que han estat capaços de fer el tomb, i passar de l’obscurantisme a la informació clara i transparent.

Ara cal però reblar el clau; cal tancar les escletxes que encara hi ha i que bàsicament al meu entendre són dues: 2000 persones informades directament són poques si entre elles s’hi inclou el personal sanitari. Entenc que falta un  esforç addicional per arribar a tots els treballadors del sistema públic de salut de Lleida per tal de transmetre confiança sobre els grans temes que preocupen a aquest col·lectiu: les condicions laborals del personal i les retribucions. S’obligarà a tothom a renunciar a la seva condició d’estatutari per passar a laboral? Serà optatiu? Les noves contractacions que faci el nou consorci seran laborals? Quin conveni els serà d’aplicació? Conviuran en la mateixa organització treballadors amb el conveni del SISCAT i treballadors amb els sous sotmesos als pressupostos de la Generalitat? Als que provenen de l’ICS se’ls respectaran les condicions salarials que tenen actualment? I el règim de vacances i els dies de lliure disposició?, etc…

No es pot deixar de banda la participació dels professionals en la configuració del projecte, i en particular de metges i infermeres. Cal que sota el suport directiu que es requereixi, siguin els professionals els que estudiïn i proposin com organitzar el funcionament des d’una perspectiva assistencial. Si se’ls escolta, si s’atenen les seves propostes, l’èxit del projecte està garantit.   

Però  des del  meu punt de vista cal anar encara més enllà per assegurar l’èxit del projecte. Cal  crear un Observatori Públic per la transparència del Procés en el que s’hi incorporin representants sindicals, de l’administració sanitària, i dels governs municipals afectats, en el que es debatin totes aquells situacions imprevistes que es vagin produint i on es consensuïn respostes a les mateixes. Aquest Observatori donaria garanties a l’opinió pública sobre la bondat del projecte, sobre la transparència del procés, i sobretot a la no privatització de la sanitat pública lleidatana. 

Marea Blanca a Lleida?  Ni tan sols és com
les del Mediterrani...

Per acabar, una petició: aquest nou Consorci haurà de tenir un consell de govern o d’administració. Sobretot amics lleidatans no proposeu a cap polític o expolític o a ningú relacionat amb la política al front del Consorci. Cal situar en el màxim nivell de decisió a un empresari lleidatà de prestigi, que s’hagi guanyat la vida dignament, que sigui capaç de dir NO quan toca dir no, i de dir SI quan toca dir si. I que no es deixi influir pels interessos dels diferents grups de poder lleidatans.

Un últim prec: aquest nou Consorci hauria de tenir una estructura directiva tan prima com sigui possible: res de gerents adjunts ni de directors adjunts. Com menys persones hi hagi a la direcció executiva, més credibilitat i més respecte professional. Deixeu als endollats, recomanats i vividors del sistema fora de les estructures directives. És la millor manera de guanyar credibilitat moral. 

www.rbaestudisiprojectes.cat