L’activitat privada en centres públics

El CatSalut vol regular a través d’una instrucció l’activitat privada en els centres del SISCAT

El debat s’ha reobert arrel d’una denúncia de la patronal ACES contra “Barnaclínic”

Que els responsables dels centres del SISCAT tenen l’obligació ètica d’utilitzar amb la màxima eficiència els recursos públics de que disposen, és una evidència, i que amb les retallades aplicades a aquests centres des del 2010, concretades entre altres conseqüències  amb la reducció de la compra de serveis per part del CatSalut, els han quedat llits buits també ho és. Per tant, ens trobem amb una situació que en teoria obliga a la direcció del centre a poder ocupar aquests recursos ociosos (llits) de manera que tinguin una utilitat, i a més que aquesta utilitat pugui ajudar a la sostenibilitat del centre, des de la perspectiva econòmica.

Algú pensarà que aquests llits buits es podrien utilitzar per fer més activitat pública, però com que el CatSalut té acotada la compra d’activitat, si els centres seguissin aquest camí es veurien en una situació complicada atès que haurien d’assumir les despeses generades per la utilització d’aquests llits buits sense cap mena de contraprestació econòmica, el que evidentment acabaria posant en risc la viabilitat econòmica de l’hospital. 

Per tant, a partir del que s’ha exposat fins aquí, podem acceptar una primera conclusió: Els responsables dels centres del SISCAT tenen l’obligació ètica d’obtenir el màxim rendiment dels recursos públics que la societat ha posat a la seva disposició (llits entre altres elements), però per assegurar la viabilitat del centre, aquests llits només poden ser ocupats a través d’una contraprestació remunerada, i aquesta no és altre que l’activitat privada. Els diners generats per aquesta activitat privada repercuteixen en els comptes del centre, per tant indirectament també ajuden a millorar l’assistència pública, doncs aquest hospital podrà per exemple, adquirir una tecnologia de la que no disposa, o millorar les condicions hostaleres dels malalts, o renovar equips, o el que es vulgui.

Ara bé, de la mateixa manera que l’exposat fins aquí resulta evident, també ho és que el dret a la salut a casa nostra exigeix que es garanteixi la equitat com a element bàsic del sistema sanitari. Entenen aquesta equitat com a igualtat d’accés, condicions d’accés i igualtat en el tracte.

Per tant, la bona pràctica de l’activitat privada en un centre hospitalari de la xarxa pública de Catalunya haurà de fer compatibles i trobar un equilibri entre aquests dos enfocaments: l’obligació ètica de ser eficients en la utilització dels recursos, i garantir l’equitat en l’accés per a les mateixes necessitats a les prestacions sanitàries del centre.

Tot plegat ha portat al CatSalut a voler regular la pràctica privada en els centres del SISCAT. Es tracta d’un projecte d’instrucció, subjecte per tant a modificacions que analitza quina activitat privada es podrà fer, en quins centres, i sota quines condicions. Estableix tres tipologies de centres d’acord a la seva especificitat. Aquestes tipologies són: Centres de l’Institut Català de la Salut (ICS); Empreses Públiques i Consorcis del Servei Català de la Salut (EPiC) i la resta d’institucions no compreses dins de les dues categories anteriors.

En el cas dels centres de l’ICS les condicions per poder rebre l’autorització per fer activitat privada, és que el centre disposi d’una llista d’accés única. En el cas de les EPiC els requisits serien una llista única i acreditació documental de que el malalt ha optat voluntàriament per l’assistència privada, i diferenciar si aquesta activitat es desenvoluparà amb mitjans propis o cedits pel CatSalut. En el cas de les institucions que no són ni ICS ni EPiC, caldrà el previ consentiment per escrit del malalt i del responsable de l’assegurament, si es que el pacient té l’opció de poder optar.

Com es pot veure, els que surten pitjor parats d’aquest projecte d’instrucció són l’ICS i les EPiC, que veuen com se’ls complica la possibilitat de fer assistència privada. Em ve al cap una pregunta immediata: què passarà a l’ICS amb els accidents de trànsit que des de fa molts anys ve assumint d’una manera molt majoritària?

Tot aquest enrenou ve motivat per la denúncia que ACES va formular contra Barnaclínic, i de la que ja en vaig fer menció en aquest blog. Al respecte només vull afegir un comentari: quan algú necessita defensar el seu negoci intentant impedir per la via legal que altres puguin intervenir també en aquell camp de negoci, es posa en evidència que no es vol que les lleis del mercat regulin l’oferta i la demanda. Quan es demanen barreres legals vol dir que no es té confiança amb les possibilitats d’un mateix. Qui millor regula els mercats és la lliure competència basada en la relació qualitat preu. Per on pateixen els centres als que ACES diu defensar? Pel cantó de la qualitat? Pel dels preus? A ells els toca esbrinar-ho, però està molt clar que si aquesta relació fos òptima no els caldria posar denuncies i regulacions administratives per defensar els seus negocis.

www.rbaestudisiprojectes.cat