El nou consorci lleidatà podria tenir un president funcionari
Valors com professionalitat, experiència, visió estratègica, no estar subjecte a interessos de part, o independència política, queden fora dels criteris de nomenament del president del consell de govern del futur consorci
Comentava fa pocs dies que el futur consorci sanitari de Lleida estava ben
encarrilat després dels errors inicials, quan es va oferir una imatge d’obscurantisme
que va restar credibilitat al projecte i va generar rebuig entre un grup
de treballadors i sindicats.
Semblava que el Servei Català de Salut havia entès que el
projecte només tiraria endavant si la comunicació a professionals, sindicats i
ciutadans era excel·lent, la transparència absoluta, i es fomentava la
participació del professionals. Tot això s’ha reconduït i ara sembla s’està
fent bé. Tanmateix avui llegeixo una notícia que de ser certa em preocupa.
Es tracta d’una informació segons la qual aquest nou
Consorci Integral de Salut tindrà un “consell de govern” format per quatre
membres de l’ICS, tres dels quals seran de l’ICS de Lleida, altres quatre
membres del Servei Català de la Salut, tres dels quals també seran del CatSalut
lleidatà, un membre serà del Institut de Recerca Biomèdica i un altre serà de
la Universitat de Lleida. En total doncs 10 membres.
Segons sembla, el president del consorci serà triat
d’aquest grup de 10 persones pel Conseller de Salut, mentre que el
vicepresident haurà de ser elegit pels deu membres que formen el consell de
govern. No em queda clar, si el director general del consorci, que serà
proposat pel president, hagi de ser un dels deu integrants d’aquest consell de
govern.
D’entrada, he de dir que ho trobo una molt mala decisió. És
evident que les entitats consorciades hi ha de ser representades, això no ho
discutiré mai. El que si que discuteixo és que el president hagi de sortir de
entre els representants de les entitats consorciades. Només aquest fet ja
demostra per ell mateix, que aquest consorci aposta clarament per la burocràcia
i la ineficiència i en cap cas per l’agilitat en la presa de decisions i en
l’autonomia de gestió. És reprodueixen mimèticament les estructures de l’ICS o
del CatSalut, que per elles mateixes encotillen la gestió.
Jo em pregunto quina experiència professional es pot
aportar des de l’administració pública en el camp de la gestió eficient. Jo em
demano quina visió empresarial es pot tenir des de l’administració pública.
Gestionar des de la responsabilitat els milions d’€ d’un pressupost com el que
tindrà aquests consorci, exigeix unes garanties que amb tots els respectes, els
funcionaris, per ells mateixos, no ofereixen. No n’hi ha prou amb voluntarisme,
que no el poso en dubte; no n’hi ha prou amb cursos de gestió fets en escoles
de negoci, que algun n’hauran fet; no n’hi ha prou amb experiències dutes a
terme en el marc de l’administració. Calen professionals; calen gestors; calen
persones de prestigi reconegut, cal haver gestionat amb èxit pressupostos
d’aquesta magnitud. Un president d’una entitat com aquesta ha de tenir
llibertat; no pot estar condicionat pels interessos de l’entitat a la qual deu
la cadira que ocupa.
Per presidir un organisme d’aquest tipus, no es pot ser una
persona de partit. Cal tenir llibertat per poder barallar-te amb qui toqui,
quan les situacions ho requereixin. Quan et deus a un partit polític, sovint es
pot deixar a una banda els interessos de l’organització que presideixes, per
interès polític, i això no és ètic.
I què dir del Director General! Un director general ha de
ser un professional lligat exclusivament als interessos de l’entitat que està
dirigint; ha de tenir visió estratègica; ha de tenir capacitat de lideratge, un
lideratge basat en els coneixements de gestió, no un lideratge basat en la
força de “l’autoritat”. Ha de tenir experiència en la gestió de pressupostos
d’aquesta envergadura. No pot ser una
persona sotmesa als interessos de cap altre organització, en aquest cas ni de
l’ICS, ni de GSS; ha de ser un professional íntegre, allunyat de les consignes
de partit i dels interessos de part. I
sorgint d’un consell de govern com el que es dibuixa, tot això brilla per la
seva absència.
Greu error doncs, que revertirà en el reforçament dels que
argumenten contra aquest consorci. Funcionaris d’elit convertits en dominadors
del “sottogoverno” sanitari a les comarques de Lleida: Tot un despropòsit.
Auguro, si no hi ha canvis radicals en la concepció de l’òrgan
de govern, que al final tornarem on som. Per aquest viatge “no hacian falta alforjas”
Abans d’acabar volia fer un aclariment. Encara que no ho
sembli, no tinc cap mania ni als funcionaris ni als polítics. El que passa és
que als polítics els veig fent política a les institucions polítiques i als
funcionaris els veig fent de garants del correcte procedir de les administracions
públiques. Feines difícils i complicades, que requereixen coneixements
específics. Als polítics i funcionaris no els veig en els òrgans de govern de
les institucions sanitàries, per que aquests requereixen també coneixements
específics que ni polítics ni funcionaris tenen. Així de senzill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada