Els ESIC cal que siguin més flexibles per assolir els objectius pels quals foren creats. L’increment d’eficiència passa per dotar aquests equips de més flexibilitat de manera que puguin estar operatius també el cap de setmana.
Quan els professionals que estan al peu del canó copsen que els responsables del CatSalut s’interessen pels seus problemes i s’apropen per aportar solucions, la resposta és magnífica i la col·laboració absoluta.
(...Continua de
l’entrada anterior)
La conversa amb la
Dra. Nadal va continuar també fent un repàs del funcionament dels CUAP que sembla que estan sent utilitzats amb
major intensitat per part dels ciutadans. Aquest és un factor molt important si
realment es consolida per evitar les saturacions dels serveis d’urgències dels
hospitals. Fa tot just unes setmanes s’ha posat en funcionament un nou CUAP,
aquesta vegada al CAP Güell de Girona, i tot i que ha transcorregut poc temps
des de la seva inauguració, les sensacions sobre la seva acceptació per part
dels gironins són positives. En canvi, l’altre CUAP previst per el PLANUC per
ser posat en funcionament a les comarques de Ponent, encara no ha vist la llum,
bàsicament per que des del territori es prioritzen altres actuacions per
pal·liar les saturacions de les urgències de l’Arnau de Vilanova i en paraules
de la Dra. Nadal “els criteris d’homogeneïtat no són sempre vàlids en el
territori; és el territori qui ha de prioritzar aquells temes que consideren
més necessaris”. Per tant, caldrà veure si aquest CUAP a Ponent acaba sent
realitat o no.
Un altre proposta
que incorporava el PLANUC era el dels Equips de Suport Integral (ESIC). Segons
el PLANUC se n’havien de crear dos durant el 2017, i això s’ha dut a terme. La
funcionalitat d’aquests equips passa per atendre des de la proximitat als
pacients crònics complexos que tenen risc de patir descompensacions amb
l’objectiu de reduir les visites als serveis d’urgències i els ingressos
hospitalaris. En aquest sentit la Dra. Nadal comenta que els professionals que
hi treballen estan molt animats amb la feina que estan fent, però caldrà
replantejar alguns aspectes dels seu funcionament. “Sobre el paper ho havíem
previst d’una manera però després hem vist que caldrà readaptar-ho”. Aquest
servei tampoc s’ha de transformar en una assistència de luxe per a uns pocs
malalts, sinó que cal que respongui a les necessitats un ampli nombre de
persones.
El problema que han
detectat fa referència a l’horari de funcionament dels ESIC. De divendres a la
tarda fins dilluns al matí els ESIC no donen servei i això fa que si algun dels
malalts que segueixen es descompensa durant el cap de setmana, aquest malalt
acaba anant al servei d’urgències de l’hospital que és el que es pretenia
evitar. També si a un malalt crònic complex el donen d’alta a l’hospital
divendres a la tarda (situació molt freqüent), l’assistència primària no el
veurà fins dimarts o dimecres, amb el risc de descompensació que això comporta.
Per tant caldrà flexibilitzar el funcionament dels ESIC donant servei també els
caps de setmana si es vol evitar que aquests malalts acabin acudint als serveis
d’urgències dels hospitals, generant hospitalitzacions evitables i ocupant
llits que podria utilitzar algun dels malalts que està esperant llit a urgències.
Si les ESIC, que neixen amb vocació de frontissa entre aquests dispositius
sanitaris (hospital i primària) no són flexibles, no es podran assolir
plenament els objectius que es perseguien quan es varen pensar. Entre aquestes
millores que cal introduir en el seu funcionament també hi ha un factor de
coneixença personal; és important que els professionals de l’hospital, de l’ESIC
i de la primària es coneguin entre ells, i això caldrà cercar la manera de
fer-ho possible.
Ja al final de la
conversa, la Dra. Nadal va mostrar la seva preocupació per les inèrcies
existents en el sector sanitari. Vèncer aquestes inèrcies no és senzill però
malgrat això els canvis s’han de produir. En aquest sentit no entén que alguns
hospitals no acabin de prioritzar la situació d’aquells malalts que esperen des
dels passadissos d’urgències la disponibilitat d’un llit. Tot i així déu n’hi
do les millores qualitatives que s’han anat introduint al sistema.
Com a problema més
immediat que cal abordar, Cristina Nadal està preocupada per poder donar una
resposta a la feminització de la professió mèdica i a la necessitat de
conciliació de la vida laboral i familiar que aquesta situació implica. És molt
important donar una resposta adequada a aquesta situació. També valora molt
positivament l’actitud dels professionals, que en la seva majoria perceben que
el CatSalut està amatent als problemes que ells tenen, i això els dona
esperança en que les coses vagin millorant. La conversa acaba amb un desig de
la Dra. Nadal: aconseguir contactar amb professionals del sistema sanitari
joves, inquiets, innovadors que puguin aportar el seu impuls i les seves idees
per millorar el funcionament del CatSalut. Ho aconseguirà? També manifesta la
seva esperança de poder donar forma, malgrat al situació d’incertesa política
que vivim, a les comissions clíniques territorials que han de jugar un paper
molt important en la planificació operativa del CatSalut en els territoris
donant una resposta (no la única) a les demandes de participació dels
professionals. Confia tenir-les enllestides per abans de les vacances d’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada