Antoni Comin compleix el seu segon any com a conseller de Salut

Malgrat que físicament estigui exiliat a Brussel·les, ell és el legítim conseller de Salut del govern de la Generalitat. No entendre-ho així implica no respectar un principi legal que estableix que “Només el Parlament nomena i destitueix al president de la Generalitat; només el president de la Generalitat pot convocar eleccions i dissoldre el Parlament, i només el president de la Generalitat té facultat per nomenar i cessar consellers”. O estem amb el que estableixen les lleis o estem amb el 155.

Val a dir que tot i estar a l’exili el conseller Comin està perfectament al dia del que succeeix a casa nostra en el món de la política però també en el sector sanitari. No hi ha més que seguir el seu compte de Twitter per veure com una vegada i altre parla de la nostra sanitat, dels seus problemes i de les passes que es van donant (poques sota la pressió del 155). Per resumir les piulades més recents des d’aquest 1 de gener, Antoni Comin s’ha fet ressò de la Marató de donants de sang, de la licitació de la segona fase de l’ampliació de l’àrea ce neonatologia i de la UCI pediàtrica de l’Hospital Josep Trueta de Girona, a banda de l’entrevista que va concedir al blog; tot això en tan sols 12 dies.

Si en aquests dos anys de mandat d’Antoni Comin jo hagués de destacar un tret que sobresurti per sobre dels altres, em quedaria sens dubte amb la seva valentia. Esmentaré només alguns exemples recents d’aquesta valentia: Fa uns mesos la infermeria catalana reclamava públicament el decret de prescripció infermera. Una infermera que exerceix una capacitat de lideratge important dins del col·lectiu va dir que la solució passava per “un polític valent que entomés el repte de tirar endavant el decret” per donar cobertura legal a les infermeres davant de determinades pràctiques inherents a la seva professió. Poques hores després de plantejat el repte, Antoni Comin recollia el guant i anunciava l’inici dels tràmits per tirar endavant el decret, que només s’ha vist paralitzat per l’aparició del 155. En la mateixa línia de valentia s’ha de situar que assumís en primera persona els riscos derivats de l’1-O i de la vaga de país del 3-O deslliurant a gerents i presidents de les Empreses Públiques i dels Consorcis de tota responsabilitat.  

Com homenatge al conseller Comin, avui voldria destacar algunes de les afirmacions que va fer en l’entrevista que em va concedir, tot just començar aquest any 2018:

Mentre la incertesa política segueixi sent una realitat a Catalunya, el conseller Comin no pot tornar al seu despatx de l’Ave Maria i ha de continuar a l’exili per uns fet que, com ha quedat demostrat, a Europa no són delicte. Per això el govern espanyol es va veure obligat a retirar l’ordre europea de detenció que havia dictat la jutgessa Lamela, al témer que la justícia belga no interpretaria com a delicte els fets que van portar al president Puigdemont i a quatre dels seus consellers a exiliar-se a la capital belga.  

Som  molts els ciutadans que volem que el govern de Catalunya sigui restituït; som molts els ciutadans que no acceptem el 155 i ens oposem que a Catalunya governin aquells que en les passades eleccions no han estat capaços ni tan sols d’aconseguir tenir un grup parlamentari; som molts els ciutadans que reclamem la restitució del govern legítim de Catalunya i entre ells al conseller Comin. I mentre el conseller Comin no pugui ocupar lliurement el seu despatx a l’Ave Maria, confiem plenament amb les persones que avui tenen la responsabilitat legítima de dur les regnes del departament de Salut. Confiem plenament amb David Elvira i els professionals que l’envolten per suplir la presència física del conseller Comin.

Diguem que mentre Catalunya no recupera la normalitat política, el conseller Comin està de guàrdia localitzada...