Els centres del SISCAT hauran de retribuir, en la paga del mes en que el treballador fa vacances, el prorrateig d’una sèrie de conceptes retributius que només es percebien quan el treballador realitzava efectivament aquelles prestacions (guàrdies, plus de festius, i de cap de setmana, etc.)
La sentència es pot recórrer al Suprem, però les possibilitats de revertir-ne el sentit són molt remotes per no dir nul·les, atès que està avalada per directives i altres normes europees i per la OIT
A l’any 2006 es va produir una vaga mèdica que va tenir una forta repercussió en el sistema
sanitari català, i de la que se’n varen derivar, entre altres conseqüències,
un increment de la hora de guàrdia de
dies laborables que va passar dels 13 als 24 €. Aquest fet concret va servir
perquè les patronals arribessin a un acord amb CCOO, UGT i SATSE, pel qual i
atenent aquest fort increment del preu d’hora guàrdia, en la paga que els
metges venien cobrant el mes en que
feien vacances, deixessin de cobrar el prorrateig de la mitjana de guàrdies
dels mesos anteriors. Una vegada més, un acord signat, a esquena dels metges,
entre les patronals i sindicats amb una molt baixa representativitat pel que fa
al col·lectiu mèdic. Aquest acord va afectar també als metges de l’ICS i a
alguns convenis d’empresa com és el cas del conveni de l’Hospital del Mar entre
d’altres.
A maig del 2016, (10 anys més tard dels
fets relatats anteriorment) el sindicat Metges de Catalunya va interposar una demanda de conflicte col·lectiu, presentada individualment a cada
una de les entitats concertades del SISCAT, reclamant que el personal
facultatiu, quan està de vacances, sigui retribuït d’acord a la mitjana de les
retribucions assolides els últims 11 mesos en els que a més del seu salari
bàsic i complementari, ha fet guàrdies de presència física o localitzades, i
pot acreditar plusos per haver treballat en festius, dissabtes o diumenges.
Demanaven per tant que la paga corresponent al més en que el facultatiu estigui
de vacances se li pagui el sou més els “plusos funcionals variables”.
Aquesta
situació podia presentar un autèntic conflicte en la sanitat atès que al
tractar-se de demandes individualitzades centre per centre, això podia donar
lloc a sentències contradictòries que a la llarga haurien fet necessària una unificació
de doctrina davant de realitats diferents dins del sistema sanitari.
Sigui per evitar
que això passés, o sigui per recuperar el protagonisme en la negociació
col·lectiva, o bé per evitar que aquest protagonisme el tingués Metges de
Catalunya, el cert és que CCOO, UGT i SATSE varen presentar al mes d’octubre de
l’any passat, una demanda de conflicte col·lectiu sectorial contra les
patronals UCH, CAPSS i ACES, que va deixar en suspens els conflictes
individuals de centre. A aquesta demanda sectorial s’hi va unir també el
sindicat Metges de Catalunya. En la demanda es reclamava que en la paga que els
treballadors reben quan gaudeixen de les seves vacances, calia incloure tota
una sèrie de retribucions complementaries com plus de festius, dissabtes i
diumenges, complement d’atenció continuada, hores extres, les guàrdies, etc.,
d’acord a la mitjana de les quantitats percebudes per aquests conceptes en els
11 mesos anteriors al mes en que es gaudeixen les vacances.
En la seva
sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona parcialment la raó
als demandants establint que en la paga de vacances, a més dels complements que
actualment ja s’estan abonant caldrà pagar el prorrateig de: Complement
d’Atenció Continuada, Guàrdies o retribució de la jornada complementària
d’atenció continuada, i els plus de festius, dissabtes i diumenges. La
sentència exclou el prorrateig de les hores extra, les DPO, i el de festius especials.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada