Conversa sobre diferents qüestions d’actualitat del sector sanitari: urgències, consorcis, marc legal, coordinació territorial, etc.
En opinió d’Alba Vergés, “aquesta legislatura sembla, pel que fa a la sanitat, més tranquil·la que l’anterior”
 |
| La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya que presideix la diputada Alba Vergés |
Fa només 4 anys que
Alba Vergés és diputada al Parlament i en aquest període de temps ha estat
portaveu d’Esquerra Republicana en la Comissió de Salut, i ara fa un any n’ha assolit la presidència, de la que se sent molt orgullosa perquè a banda de les
funcions pròpies de la Comissió i d’ordenar els debats que s’hi produeixen,
aquesta feina li comporta un contacte amb els ciutadans que li fan arribar
queixes i inquietuds, i això li permet anar coneixent cada dia més a fons el
sistema sanitari català. Valora positivament aquest primer any seu en la
presidència de la Comissió “perquè ha estat un any diferent, menys conflictiu
que l’any passat, però molt intens” afirma. Continua dient que “han estat
moltes sessions informatives, i certament des de la presidència de la Comissió
es viu diferent que des de la perspectiva de portaveu d’un partit. El conseller
Comin ha comparegut molt, quasi tant com ho feia en la legislatura passada
l’exconseller Ruiz”.
Alba Vergés entén
que en el sector hi ha més calma que la que hi havia en temps anteriors,
“perquè el conseller Comin ha donat moltes explicacions de cara en fora, cosa
que abans no es feia tant”. En aquest punt, la diputada Vergés ha passat per
alt els conflictes causats pel conseller Comin amb al seva obsessió
“desprivatitzadora” de la sanitat, o els problemes generats en el sí del grup
parlamentari de “Junts pel Sí” quan Comin va fer desqualificacions d’algun
diputat del seu propi grup parlamentari. Tampoc ha recordat el problema derivat
de la pèssima comunicació del departament de Salut, quan va esclatar el
problema de l’enterovirus, entre d’altres situacions conflictives.
Una vegada trencat el
gel inicial vàrem començar a parlar del “Pla Director d’Urgències”. En aquest
punt vam discrepar atès que Alba Vergés confia molt en que aquest Pla pugui resoldre el problema que tenim plantejat a
Catalunya amb les urgències. En la seva opinió el Pla servirà per detectar
problemes, aportar solucions, determinar responsables de les diferents accions
i posar dates. Per contra, la meva postura era menys optimista. Parteixo de la
base que el Pla pot pal·liar en certa mesura el problema, però no el resoldrà.
Sempre hi haurà alguns moments de l’any en que els serveis d’urgències dels
nostres hospitals estaran col·lapsats. S’han de poder drenar els malalts i per
això cal que els centres sociosanitaris entrin en una dinàmica de desprendre’s
dels malalts més socials, i dedicar els seus llits a malalts més sanitaris
procedents dels serveis d’urgències hospitalaris, però per això calen diners i
calen més dispositius no tan “sanitaritzats” per atendre als malalts més socials. Si que
ens vàrem posar d’acord en la necessitat d’una coordinació entre l’activitat sanitària
i l’atenció social, que avui en dia no existeix, si més no als nivells que
convindria. Alba Vergés va posar un exemple amb el que coincideixo plenament
per mostrar les diferències actuals entre l’atenció sanitària i la social:
“mentre a Salut ets una persona que cal atendre al moment, quan entres en contacte
amb el món dels serveis socials, passes a ser un expedient. Des que et valoren
i et proposen per anar a una residència, fins que realment et donen la plaça
poden passar anys”
Tot seguit vàrem abordar
la qüestió dels consorcis sanitaris. Tot i que Esquerra Republicana de Lleida
es va posicionar clarament contra el consorci que es volia constituir a Lleida,
Alba Vergés ho relaciona molt més amb la mala informació que des de Lleida es
va donar que no pas amb les acusacions de privatització que es varen formular
contra aquell consorci. La pròpia Alba Vergés, abans d’accedir al Parlament de
Catalunya, havia treballat en un consorci i té molt clar que en cap cas un
consorci equival a “privatitzar”. De fet és perfectament conscient que de tots
els consorcis del sector sanitari existents a Catalunya en cap d’ells es pot
parlar ni mínimament de cap mena de privatització.
Tanmateix Alba
Vergés va posar sobre la taula les moltes irregularitats administratives que la
Sindicatura de Comptes detecta cada any en els seus informes de fiscalització
dels diferents centres del SISCAT i també de consorcis, empreses públiques i el
propi ICS i que demostrarien que la gestió en els consorcis tampoc és una
panacea. Vàrem coincidir en el diagnòstic d’aquests problemes: el marc legal
que regula la prestació dels serveis sanitaris a Catalunya està format que un
conjunt de lleis de caràcter general que s’apliquen al sector sanitari, però
com que no han estat concebudes especialment per donar suport a les
especificitats del sector, en lloc de ajudar a la gestió, el que fan és
complicar molt el fet de fer compatible les exigències del servei sanitari amb
el que la llei estableix. En aquest sentit només la LOSC és una llei
específicament sanitària, i tot i així ja té 25 anys, fet que reclama una
urgent revisió i clarificació de la mateixa. Alba Vergés té molta confiança en
la nova llei de “Contractes de Serveis a les Persones” que el Parlament està treballant i de la que el govern de la Generalitat en va aprovar
l’avantprojecte. Creu que serà d’un gran ajut per evitar que apareguin en el
sector empreses no específicament sanitàries que vulguin fer negoci a costa de
la sanitat, com va estar a punt de passar amb l’ABS de l’Escala fa ja alguns
anys.
Encara que mol
superficialment vàrem abordar el paper que en ocasions juga el Parlament, a
través de mocions i resolucions que obliguen a l’executiu a actuar de determinada
manera, excedint-se (a vista dels ciutadans) de les seves funcions de control.
Tos sabem que el Parlament impulsa l’acció de govern orientant i estimulant el
Govern o a algun departament, i això ho fa a través de mocions i resolucions,
però és ben cert que en ocasions els ciutadans percebem com si el Parlament
volgués fer de govern. Vaig tenir la impressió que efectivament compartíem
també aquest criteri.
Derivat del
problema aparegut amb el consorci de Lleida, comentem contradiccions que existeixen
en els territoris catalans en els que uns proveïdors van per una banda, i uns
altres proveïdors van per un altre. L’exemple del que vaig conèixer a Olot fa
unes setmanes em va servir per il·lustrar com no hi ha una coordinació
territorial adequada. En el cas d’Olot no es pot acceptar que determinats
malalts de la ciutat d’Olot, per fer-se determinades proves radiològiques han
d’anar a Girona quan se les podrien fer a l’Hospital d’Olot que és una Fundació
sense ànim de lucre. En aquest sentit Alba Vergés opina que “el CatSalut hauria
de manar més” i entén que aquesta coordinació és del tot necessària, no només a
Olot sinó a tot el territori català.
Concloem la
conversa reconeixent que cal construir un marc legal que faciliti la gestió del
dia a dia tant dels centres de titularitat pública com de titularitat privada, i
entenent que a nivell territorial calen fórmules jurídiques que permetin una
governança pública, conjunta, dels diferents dispositius sanitaris integrats a
la xarxa pública d’aquell territori, que garanteixin la utilització eficient
dels recursos de la zona en bé dels ciutadans. Ha estat una conversa agradable,
fluida, i tant de bo que productiva, i que alguns dels temes comentats puguin
tenir una solució positiva en el futur. El meu agraïment a la diputada Alba
Vergés i Bosch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada