dimarts, 28 de febrer del 2017

Una sentència judicial que té una repercussió econòmica important en el sector sanitari (i II)



Pel moment la sentència afecta a totes les institucions acollides al Primer Conveni Col·lectiu del sector concertat. Tanmateix l’ICS i la resta d’entitats amb conveni propi ja poden anar fent una provisió en els seus comptes.


Una vegada més estem patim les conseqüències d’arribar a acords que afecten als metges amb forces sindicals amb poca representativitat dins del col·lectiu mèdic. Està vist que n’hem d’aprendre a cop de sentència. (l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra... i tres... i quatre...)    



(...Continua de l’entrada anterior)


Coneguda la sentència del TSJC, la pregunta és: a qui afecta? D’entrada la sentència afecta a tots els centres del SISCAT que estan acollits al “1er. Conveni col·lectiu de treball dels Hospitals d’Aguts, Centres d’Atenció Primària, Centres Sociosanitaris i de Salut Mental concertats amb el Servei Català de la Salut”. Queden per tant fora de l’abast de la sentència els Centres de l’ICS i aquells que estant en el SISCAT tenen conveni propi. Tanmateix, això en pura teoria perquè els sindicats no tardaran gens a demanar (i aconseguir) que la sentència sigui d’obligat compliment per a tots els centres del SISCAT, independentment del conveni col·lectiu al qual estiguin adscrits.

Un altre pregunta seria, com pot afectar aquesta situació als centres?. És evident que la sentència a qui més mal fa és als centres en els que les guàrdies tenen un pes més significatiu dins de la massa salarial. I en aquest sentit, són els centres hospitalaris d’aguts els que rebran l’impacte econòmic més fort. Tan fort, que el pagament d’aquests complements en la paga en que es facin vacances pot posar en risc l’equilibri pressupostari que es requereix per poder abonar les DPO. Per tant, alguns hospitals d’aguts no podran abonar la retribució variable per objectius.

També ens hem de preguntar quina és la data a partir de la qual s’hauran d’aplicar les conseqüències d’aquesta sentència, i la resposta ens situa a un any abans de la data en la que els sindicats van interposar la demanda. És a dir que els efectes retroactius de la sentència es situen al dia 7 d’octubre de 2015. Val a dir però, que ni els efectes retroactius, ni els efectes immediats de la sentència no es podran exigir fins que la sentència sigui ferma, és a dir fins que es resolgui el Recurs de Cassació que les patronals interposaran davant de la Sala de lo Social del Tribunal Suprem.

Quin import pot representar tot plegat? Amb exactitud encara no s’ha comunicat cap xifra. El que se sap és que la sentència preocupa molt al CatSalut per les conseqüències econòmiques de la mateixa. Segurament per això David Elvira li va demanar a Eva Sánchez (directora de l’Àrea d’Entitats Púbiques del CatSalut) una quantificació del que això pot representar per les empreses públiques i consorcis dependents  del CatSalut, i també s’ha demanat a les patronals que al seu torn quantifiquin l’impacte de la sentència en els seus associats. Aquestes s’hauran de posar d’acord per comptar només una vegada a les entitats associades amb doble afiliació.

Alguns directius ben informats de les patronals indiquen que segons alguns càlculs aproximats, els cost de la sentència es pot situar a voltant del 0,7% de la massa salarial, o del 0,34% del total de despeses i altres coneixedors consultats diuen que el cost podria ser equivalent al cost de les guàrdies d’un mes de tota la sanitat concertada. Algunes informacions situen el cost en els 20 milions d’€ anuals. Són diferents maneres de fer una aproximació al cost que tot plegat tindrà per a la sanitat pública catalana. És ben trist que els pocs diners d’increment que hi ha per aquest any 2017, una part se’n vagi per pagar les conseqüències d’aquesta sentència, fet que impedirà que algunes de les accions previstes en el pressupost 2017 no es puguin materialitzar.

Ara haurem d’estar pendents del recurs de les patronals, que en una nota informativa conjunta feta pública avui, han dit que estan estudiant presentar. Pel que sembla, l’argumentació apuntarà a les guàrdies mèdiques, atès que els experts en dret laboral no tenen clar que les guàrdies hagin de formar part del conjunt de complements que ha determinat la sentència del TSJC. Si finalment les guàrdies no computessin, els efectes econòmics de la sentència es reduirien a 10 milions d'€. Tanmateix, de ben segur que els gerents faran una provisió dels imports corresponents per evitar problemes de tresoreria quan arribi el moment de pagar econòmicament els efectes de la sentència a partir del moment en que els seus efectes siguin exigibles.

Aquesta sentència posa de manifest dues situacions sobre les que caldria reflexionar, sense que aquestes reflexions vulguin indicar que discrepo del sentit de la sentència. La primera consideració seria referent al sistema retributiu. La confecció d’una nòmina és massa complicada. Les nòmines dels treballadors de la salut estan plenes de conceptes que s’han anat afegint (complement de destí, complement de docència, complement de jornada complerta, complement de direcció clínica, complement de direcció de programes, complement de coordinador mèdic o de processos assistencials    complement d’atenció continuada, complement de dedicació exclusiva, complement de continuïtat assistencial...). Aquesta complexitat és una font de conflictes que cal resoldre quan abans millor. Les nòmines no poden esdevenir documents amb aquest nivell de complicació.


La segona consideració afecta al marc legal que regula la prestació dels serveis sanitaris.  Llevat de la LOSC, la Llei de l’ICS i alguna altre més, el sistema sanitari català està sotmès a un conjunt de lleis generalistes que s’apliquen a la sanitat i que atenent a la seva diversitat de proveïdors comporta interpretacions legals que no s’ajusten a la realitat dels centres sanitaris. Necessitem amb urgència un Marc Legal propi del sistema sanitari que reguli el seu funcionament i que l’ajudi en lloc de ser una cotilla que posa dificultats i crea ineficiències atesa la seva total inadaptació a la realitat del dia a dia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada