Pel moment la sentència afecta a totes les institucions acollides al Primer Conveni Col·lectiu del sector concertat. Tanmateix l’ICS i la resta d’entitats amb conveni propi ja poden anar fent una provisió en els seus comptes.
Una vegada més estem patim les conseqüències d’arribar a acords que afecten als metges amb forces sindicals amb poca representativitat dins del col·lectiu mèdic. Està vist que n’hem d’aprendre a cop de sentència. (l’home és l’únic animal que s’entrebanca dues vegades amb la mateixa pedra... i tres... i quatre...)
(...Continua de
l’entrada anterior)
Coneguda la sentència del TSJC, la pregunta és: a qui afecta? D’entrada la sentència afecta a tots
els centres del SISCAT que estan acollits al “1er. Conveni col·lectiu de
treball dels Hospitals d’Aguts, Centres d’Atenció Primària, Centres
Sociosanitaris i de Salut Mental concertats amb el Servei Català de la Salut”.
Queden per tant fora de l’abast de la sentència els Centres de l’ICS i aquells
que estant en el SISCAT tenen conveni propi. Tanmateix, això en pura teoria
perquè els sindicats no tardaran gens a demanar (i aconseguir) que la sentència
sigui d’obligat compliment per a tots els centres del SISCAT, independentment
del conveni col·lectiu al qual estiguin adscrits.
Un altre pregunta
seria, com pot afectar aquesta situació als centres?. És evident que la
sentència a qui més mal fa és als centres en els que les guàrdies tenen un pes
més significatiu dins de la massa salarial. I en aquest sentit, són els centres
hospitalaris d’aguts els que rebran l’impacte econòmic més fort. Tan fort, que
el pagament d’aquests complements en la paga en que es facin vacances pot posar
en risc l’equilibri pressupostari que es requereix per poder abonar les DPO.
Per tant, alguns hospitals d’aguts no podran abonar la retribució variable per
objectius.
També ens hem de
preguntar quina és la data a partir de la qual s’hauran d’aplicar les
conseqüències d’aquesta sentència, i la resposta ens situa a un any abans de la
data en la que els sindicats van interposar la demanda. És a dir que els
efectes retroactius de la sentència es situen al dia 7 d’octubre de 2015. Val a
dir però, que ni els efectes retroactius, ni els efectes immediats de la sentència
no es podran exigir fins que la sentència sigui ferma, és a dir fins que es resolgui
el Recurs de Cassació que les patronals interposaran davant de la Sala de lo
Social del Tribunal Suprem.
Quin import pot
representar tot plegat? Amb exactitud encara no s’ha comunicat cap xifra. El
que se sap és que la sentència preocupa molt al CatSalut per les conseqüències
econòmiques de la mateixa. Segurament per això David Elvira li va demanar a Eva
Sánchez (directora de l’Àrea d’Entitats Púbiques del CatSalut) una quantificació del que això pot representar per les
empreses públiques i consorcis dependents
del CatSalut, i també s’ha demanat a les patronals que al seu torn
quantifiquin l’impacte de la sentència en els seus associats. Aquestes s’hauran
de posar d’acord per comptar només una vegada a les entitats associades amb
doble afiliació.
Alguns directius
ben informats de les patronals indiquen que segons alguns càlculs aproximats, els
cost de la sentència es pot situar a voltant del 0,7% de la massa salarial, o
del 0,34% del total de despeses i altres coneixedors consultats diuen que el
cost podria ser equivalent al cost de les guàrdies d’un mes de tota la sanitat
concertada. Algunes informacions situen el cost en els 20 milions d’€ anuals. Són
diferents maneres de fer una aproximació al cost que tot plegat tindrà per a la
sanitat pública catalana. És ben trist que els pocs diners d’increment que hi
ha per aquest any 2017, una part se’n vagi per pagar les conseqüències
d’aquesta sentència, fet que impedirà que algunes de les accions previstes en
el pressupost 2017 no es puguin materialitzar.
Ara haurem d’estar pendents del recurs de les patronals, que en una nota informativa conjunta feta
pública avui, han dit que estan estudiant presentar. Pel que sembla, l’argumentació
apuntarà a les guàrdies mèdiques, atès que els experts en dret laboral no tenen
clar que les guàrdies hagin de formar part del conjunt de complements que ha
determinat la sentència del TSJC. Si finalment les guàrdies no computessin, els efectes econòmics de la sentència es reduirien a 10 milions d'€. Tanmateix, de ben segur que els gerents
faran una provisió dels imports corresponents per evitar problemes de
tresoreria quan arribi el moment de pagar econòmicament els efectes de la sentència
a partir del moment en que els seus efectes siguin exigibles.
Aquesta sentència
posa de manifest dues situacions sobre les que caldria reflexionar, sense que
aquestes reflexions vulguin indicar que discrepo del sentit de la sentència. La
primera consideració seria referent al sistema retributiu. La confecció d’una
nòmina és massa complicada. Les nòmines dels treballadors de la salut estan
plenes de conceptes que s’han anat afegint (complement de destí, complement de
docència, complement de jornada complerta, complement de direcció clínica,
complement de direcció de programes, complement de coordinador mèdic o de
processos assistencials complement
d’atenció continuada, complement de dedicació exclusiva, complement de
continuïtat assistencial...). Aquesta complexitat és una font de conflictes que
cal resoldre quan abans millor. Les nòmines no poden esdevenir documents amb
aquest nivell de complicació.
La segona
consideració afecta al marc legal que regula la prestació dels serveis
sanitaris. Llevat de la LOSC, la Llei de
l’ICS i alguna altre més, el sistema sanitari català està sotmès a un conjunt
de lleis generalistes que s’apliquen a la sanitat i que atenent a la seva
diversitat de proveïdors comporta interpretacions legals que no s’ajusten a la
realitat dels centres sanitaris. Necessitem amb urgència un Marc Legal propi
del sistema sanitari que reguli el seu funcionament i que l’ajudi en lloc de
ser una cotilla que posa dificultats i crea ineficiències atesa la seva total
inadaptació a la realitat del dia a dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada