Tot i un dimensionat exagerat, l’Hospital intenta minimitzar els efectes negatius dels espais poc utilitzats.
Josep Maria Padrosa, nou gerent del centre, està molt il·lusionat treballant per optimitzar aquest dispositiu sanitari tan important per la comarca.
El Dr. Padrosa al seu despatx a l'Hospital d'Olot |
L’Hospital compta amb més de 27.000 m2 i pot disposar de fins a 160 llits d’hospitalització, dels quals
només n’hi ha 136 d’oberts, que estan distribuïts de la següent manera: 64
llits per malalts aguts, 8 llits destinats a malalts subaguts, 27 llits
sociosanitaris de mitja estada polivalent, i 37 llits de llarga estada. El
nombre de consultes externes és de 65, de les quals només en funcionen 47, 13
de les quals estan destinades a Salut Mental. El Servei d’Urgències disposa de
19 box d’observació. L’Hospital compta amb un servei de diagnòstic per la imatge de nova
adquisició i entre el seu modern equipament destaca un TAC amb una tecnologia
molt puntera. Completen els serveis assistencials del centre un laboratori
d’anàlisis clíniques, un àrea quirúrgica/obstètrica amb 4 quiròfans i 3 sales de parts i tres
quiròfans més per la cirurgia major ambulatori, hospitals de dia quirúrgic,
mèdic i sociosanitari, un servei d’hemodiàlisi i un servei de Farmàcia a més de
un ampli ventall d’especialitats mèdiques i quirúrgiques.
L’Hospital dona servei
a tota la comarca de la Garrotxa on hi viuen permanentment unes 56.000
persones. De fet, les previsions sota les que va ser planificat l’Hospital era
arribar als 70.000 habitants. Per això en aquests moments l’Hospital no
utilitza totes les seves capacitats arquitectòniques. L’Hospital està integrat
en l’anomenada “aliança del triangle”, una mena de serveis assistencials mancomunats
entre els hospitals de Vic, Campdevànol i Olot que permet que els tres centres
puguin oferir conjuntament uns serveis sanitaris que individualment no podrien
assumir per manca de base poblacional suficient.
Val la pena ressaltar
alguns aspectes de l’arquitectura de l’Hospital, que només apropant-s’hi ja
permet veure que un objectiu evident de Ramon Sanabria, l’arquitecte que en va fer el projecte, era que l’Hospital estès del tot integrat al paisatge idíl·lic
que l’envolta. Ramon Sanabria, que també és autor del projecte del nou Hospital
Universitari Dexeus de Barcelona, va decidir adaptar l’edifici a la pendent
natural del solar on s’havia edificar, i partint del nivell més alt, anar
baixant seguint el pendent del terreny. De fet l’edifici, seguint aquest
principi, està constituït per tres plantes baixes, atès que cada una d’elles
està connectada directament amb l’exterior, fet que també contribueix a dividir
i separar fluxos de persones i de materials, evitant que tothom hagi de passar
necessàriament per la mateixa entrada.
Un altre
característica de l’edifici és l’aprofitament que ha fet l’arquitecte de la
llum batural, en ocasions directa a través de grans finestrals a l’exterior, i en altres
gràcies a llum zenital en totes les dependències en les que li
ha estat possible aconseguir-ho. Aquesta il·luminació natural contribueix a aportar
aquest ambient tranquil i relaxat que l’equip d’arquitectura ha buscat amb
afany. De fet, una de les avantatges del solar en el que s’ha ubicat l’Hospital
és la gran lluminositat de la zona. Silenci, intimitat i lluminositat són dues
de les característiques que més impressionen al visitant de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.
A la planta
superior de l’edifici hi ha els espais que podríem anomenar més socials i
públics o que registren una major circulació de persones: l’entrada principal,
la cafeteria, la sala d’actes, recepció/admissions, direcció i àrea
administrativa, les consultes externes, gabinets d’exploració, unitat de
diàlisi, etc. Al nivell inferior hi ha l’hospitalització en les seves diferents
modalitats ja explicades, les urgències, la radiologia, l’àrea quirúrgica,
etc., i finalment al nivell més baix i trobaríem la cuina (que és pròpia de
l’Hospital i que compta amb molt bona reputació) els laboratoris, la farmàcia,
el servei de manteniment, els magatzems, etc. Un únic “però”: l’entrada a
urgències és la més allunyada, la que exigeix tant en cotxe com a peu, el
recorregut més llarg. Tanmateix “peccata minuta” en un edifici tan ben pensat.
En definitiva, una joia d’hospital i arquitectònica, al bell mig del camp
garrotxí, del tot adaptat al paisatge, i al seu entorn plàcid i rural.
(Continuarà...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada