El PDECAT treballa per construir el seu ideari polític en el sector salut

Vicente Ortún: a millor qualitat dels polítics, millor qualitat de la gestió pública

Marta Serarols: a primària es poden deixar de fer coses amb poc valor, per fer-ne d'altres que són més necessàries

Manel del Castillo: l'organització del sistema sanitari és clarament millorable 

El paranimf  de la Facultat de Medicina de la UB ha estat l’escenari de la “Jornada de Debat” que el PDECAT ha organitzat per anar configurant el “corpus ideològic” del que ha de ser la seva actuació política en matèria de salut pels propers anys. És el que el partit anomena “l’StartCat”, el tret de sortida per definir com hauria de ser el país que tenen en el seu imaginari, en aquest cas, en matèria de salut i també d’atenció social.

Contràriament al que es podria pensar, no ha estat una sessió basada en el debat i en l’intercanvi de punts de vista entre públic assistent i oradors, sinó que la sessió s’ha desenvolupat mitjançant l’exposició de punts de vista de les persones triades per donar les seves opinions, les quals  s’han sotmès a les preguntes d’uns moderadors. El públic assistent ha pogut canalitzar preguntes i opinions a través del whatsApp però només una molt petita part de les mateixes han arribat als oradors. Per tant, poca participació dels assistents en aquesta primera sessió de l’StarCat.

Els assistents eren gent de tota la vida però també gent nova, gent del sector. Jo diria que era un públic força transversal. Una nova generació que vol construir el futur del país, i el futur del sistema sanitari. En tot cas, si alguna cosa feia una certa olor a ranci ha estat una intervenció que ha volgut assumir un protagonisme que no estava gens justificat. Encara ara em pregunto quin era el missatge que volia transmetre, més enllà d’insinuar algun problema del conseller Comin sobre la seva puntualitat i alguna anècdota relacionada amb una corbata. Vull penar que el PDECAT té en el seu sí, gent més jove i més preparada  per assumir nous papers i nous reptes davant de la societat

La Jornada va ser presentada correctament per Josep Maria Corominas, alcalde d’Olot i la conferència inaugural va córrer a càrrec del professor de la UPF Vicente Ortún, que com és habitual en ell, va fer una intervenció de les que es gaudeix escoltant-la. Comentaré alguna de les frases i idees que ens va regalar.

Vicente Ortún:

En una comparació carregada d’ironia referida al cost a vegades exagerat de la tecnologia sofisticada que s’utilitza en la sanitat va dir que “si els pantalons fossin un producte sanitari, segur que incorporarien un circuit intern d’aire condicionat per mantenir constant la temperatura de les gònades, i les cremalleres pujarien i baixarien accionades automàticament”.

Com a claus d’una bona gestió va destacar tres elements: Competència a nivell qualitatiu amb centres sanitaris pròxims, tenir una envergadura determinada que permeti economies d’escala, i disposar d’habilitats clíniques i gestores.

Ni la gestió privada d’hospitals públics garanteix una major eficiència,  ni la gestió pública directa garanteix una major qualitat. No és tan important la titularitat de la gestió, sinó com  es gestiona         

També es va referir a una realitat que ja li he sentit comentar altres vegades:  sense bons polítics no hi haurà una bona gestió pública

Més enllà de la intervenció del professor Ortún les idees que es varen posar sobre la taula pels diferents participants i que segons la meva opinió tenien més rellevància foren:

• La Comunicació, el saber comunicar adequadament no forma part dels ensenyaments de les facultats de medicina, i en canvi és una eina bàsica per la feina del metge.
• Quan els metges surten de les facultats, no saben que és un sistema sanitari; ningú els ho ha explicat
• Cal assegurar la sostenibilitat del sistema sanitari
• En la presa de decisions mai es pot deixar de banda l’eficiència
• Ens cal major competència per fer-ho cada vegada millor, amb més qualitat
• A l’assistència primària cal deixar de fer coses amb poc valor, per poder-ne fer d’altres que són molt més necessàries i per les que no hi ha prou recursos
• Els malalts on estan millor és a casa
• S’ha d’incidir molt en assegurar la salut a l’escola
• Cal tenir en compte al territori i assignar els recursos d’acord a les necessitats reals dels territoris
• L’organització del sistema sanitari és clarament millorable
• Les polítiques de recursos humans són bàsiques en les organitzacions sanitàries, i cada dia ho seran més
• Cal una atenció integrada en els àmbits social i de salut
• Les polítiques de compra  s’han de fer en base a resultats; s’ha començat a fer en el cas dels medicaments però cal ampliar l’experiència
• No es pot homogeneïtzar tot. S’han de respectar les diferències que sempre poden aportar noves visions, i respectar l’autonomia dels centres
• El ciutadà, el que ens demana és accessibilitat al sistema, i després qualitat en l’atenció. No està interessat en la personalitat jurídica del centre que l’atén
• Hem de fer una sanitat per les persones i amb les persones
• El territori  ha de participar en la presa de decisions que l’afecten. No es pot quedar al marge, i deixar que tot es decideix des d’un despatx a Barcelona per algú que desconeix la realitat del territori
• Sabem les solucions que podrien millorar el sistema sanitari, però no s’apliquen perquè hi ha tres tipus de barreres:

1. les polítiques, amb conservadors de dretes, conservadors d’esquerres, i conservadors del seu càrrec
2. les sindicals, que ho veuen com un risc per continuar mantenint les seves posicions
3. professionals, perquè tenen “el corasón partio” entre l’activitat en centres  públics i en centres privats

Per tant, per vèncer aquestes barreres caldria una aliança coma a mínim entre polítics i professionals.

Val a dir que molts dels intervinents van parlar de reformar el sistema, tot i que ningú va proposar ni una sola reforma en concret. En la mateixa línia es va parlar de la sostenibilitat del sistema sanitari, però més enllà d’algunes insinuacions del professor Ortún, tampoc ningú va concretar cap proposta per poder assegurar aquesta sostenibilitat

Finalment, va cloure la Jornada la Sra. Marta Pascal, coordinadora general del PDECAT, que en el seu parlament va agrair la presència a tothom, i va deixar anar algunes afirmacions que cal tenir presents, per allò de “aviso a navegantes”:

• Ens importa la qualitat de l’assistència que es dona  i no la titularitat del centre que la fa. A la gent li importa que el curin, no qui el cura.
• El populisme s’ha d’allunyar del sector sanitari
• La qualitat és la primera pedra d’un estat del benestar punter

A la Jornada hi han assistit exconsellers de sanitat dels governs de Convergència com Xavier Trias o Xavier Pomés i també l’exconseller del PSC Marina Geli. Tampoc hi ha faltat el titular actual de la conselleria de Salut Antoni Comin i el director del CatSalut David Elvira 

www.rbaestudisiprojectes.cat