dissabte, 4 de febrer de 2017

Una cosa és criticar al conseller Comin i les seves “polítiques” i una altre ben diferent és fomentar l’ús de la violència.


Demanen la dimissió de Comin en la manifestació a Sabadell contra els col·lapses a urgències. La CUP promociona la manifestació a través d’uns cartells del tot reprovables.


Amb la Clínica del Vallès fora del SISCAT els col·lapses a urgències del Taulí augmenten.


Dijous passat a Sabadell es va celebrar una manifestació de protesta pels col·lapses al servei d’urgències de l’Hospital Taulí d’aquesta ciutat, a la que van assistit al voltant d’un miler de persones. És cert que aquesta situació no es nova, i que fa ja masses anys que el servei d’urgències d’aquest centre hospitalari es veu superat per la realitat. Tanmateix, algunes decisions preses aquests darrers mesos han contribuït a empitjorar la situació.

Per això no s’entén que el conseller Comin, a meitat de l’any passat, decidís expulsar del SISCAT a la Clínica del Vallès, un altre centre hospitalari sabadellenc, amb l’excusa que aquest era un hospital de titularitat privada i l’empresa propietària era una organització amb ànim de lucre. Com és possible que sabent que les urgències del Taulí estan normalment col·lapsades, s’eliminin llits de drenatge del sistema? Segur que si la Clínica del Vallès continués dins del SISCAT, la gravetat del problema a les urgències al Taulí subsistiria, però segur també que la seva incidència seria molt menor.

Malauradament els fets demostren que la decisió d’expulsar a la Clínica del Vallès del SISCAT no va ser una solució tècnica, sinó que va ser fruit d’una apriorisme polític i d’un acord amb la CUP. Comin es va equivocar, acceptant “desprivatitzar” la sanitat, quan aquells llits eren del tot necessaris, i els fets així ho han demostrat. Error lògic comès per algú desconeixedor de la realitat de la xarxa sanitària pública de Catalunya i del món de la sanitat en general. Però tant culpable o més que el propi Comin del que està succeint a Sabadell, és qui el va posar en el càrrec. Un país no es maltracta d’aquesta manera, i cal que en els llocs de responsabilitat política, però també tècnica, si situïn persones amb coneixements i experiència suficients.

Val a dir que la dura realitat s’ha encarregat de demostrar quan errat està el conseller. Comin sempre ha dit que l’article 5 de la LOSC establia prioritats a l’hora d’incorporar centres a la xarxa pública, i en aquest sentit ell sempre ha defensat que les organitzacions de titularitat privada amb ànim de lucre, ocuparien l’últim lloc en aquesta escala de prioritats i només s’hauria de tenir en consideració la seva contractació, si fos estrictament necessari. Dons bé, Sr. conseller, vostè mateix ha caigut en el seu propi parany perquè la realitat està demostrant quan necessaris eren per a la xarxa hospitalària pública els llits de la Clínica del Vallès.   
  
Fins aquí les crítiques a Comin. Ara bé, algunes de les coses que han succeït aquests últims dies a Sabadell al voltant de la convocatòria de vaga, no és propi de persones civilitzades. S’ha intentat promocionar la vaga mitjançant uns cartells de molt mal gust, en els que apareix una infermera donant-li una bufetada al conseller Comin. Del tot intolerable. Sempre defensaré la crítica, mai la violència, i aquest cartell de la CUP a banda de ser de molt mal gust, ofèn a tots aquells  que creiem en les paraules i en el respecte. Mai s’ha de demostrar la discrepància a través de la violència.

De la inoportunitat dels cartells en dona fe el fet que la infermeria, que té raons sobrades per estar molesta amb el conseller Comin, s’ha desmarcat de l’autoria del mateix i ha rebutjat l’ús de la violència. Diferents col·lectius d’infermeria han fet públic el seu posicionament en contra dels cartells. També el govern de la Generalitat ha mostrat el seu rebuig vers els cartells, i aquesta vegada Comin ha aconseguit el que fins ara no havia assolit, i és que els seus companys d’executiu li hagin mostrat unànimement la seva solidaritat. Potser aquest fet servirà perquè en el futur, Comin s’ho pensi dues vegades abans de menystenir a companys seus de la coalició de govern.

Tanmateix hi ha una cosa que sobta en tots aquest desgraciat episodi. L’autoria dels cartells ha estat admesa per un grup integrat en el sí de la CUP. En concret es tracta del grup “Endavant OSAN”.  Quan “Junts pel SI” i la CUP estaven negociant la investidura d’Artur Mas com a president de la Generalitat en l’equip negociador de “Junts pel Sí” hi havia un diputat que es deia Antoni Comin.  Què deuria prometre Comin a la CUP, que després no ha pogut complir, perquè aquests hagin reaccionat d’aquesta manera? La mateixa Anna Gabriel en persona estava en la manifestació demanat la dimissió de Comin. Torno a repetir que rebutjo del tot els cartells, però sincerament tinc un dubte. Què és el que varen acordar els uns i els altres? Perquè ara la CUP maltracta d’aquesta manera a Antoni Comin?


Certament aquest conseller està causant masses problemes al sector sanitari, però això se li pot dir sense necessitat de generar violència. Fins i tot es pot demanar la seva dimissió, però mantenint la convivència als nivells que una societat avançada ha garantir als seus ciutadans.


www.rbaestudisiprojectes.cat            

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada