Vallès Occidental: actualitzant informació sanitària

Problemes al Taulí per poder assumir la pressió assistencial al no poder comptar amb les derivacions a Clínica del Vallès i al Hospital General de Catalunya

Al consorci de Terrassa, continua oberta la possibilitat de perdre l’autonomia de gestió

Canvi de gerent a la Unitat Estratègica Assistencial de Mútua de Terrassa 

Dies enrere explicava el col·lapse que s’ha produït aquest hivern al servei d’urgències del Parc Taulí, i com el comitè d’empresa estava reclamant decisions al CatSalut al voltant de la problemàtica que es deriva del fet de no poder comptar a partir d’aquest estiu amb les derivacions que es venien fent a la Clínica de Vallès i a l’Hospital General de Catalunya que com se sap han estat expulsats del SISCAT.

Ha transcendit que el CatSalut està intentanttrobar solucions alternatives més assumibles econòmicament a la proposta formulada pel comitè d’empresa, algunes de les quals a més són compartides per la direcció del Taulí. Una de les alternatives que hi ha sobre la taula consisteix a llogar espais a la mateixa Clínica del Vallès, on es pugui fer l’activitat que el Taulí no pugui assumir. Pel que sembla aquesta activitat seria duta a terme pel propi personal del Taulí desplaçat a la Clínica del Vallès, fet que convertiria aquesta alternativa en un simple lloguer d’espais clínics, sense cap altre connotació.

Es desconeix pel moment la solució que s’acabarà adoptant, però seria força complicat d’entendre que s’expulsi del SISCAT a la Clínica del Vallès, per acabar llogant uns espais a la mateixa entitat per fer-hi la mateixa feina que s’hi està fent encara avui. Si aquesta solució s’acaba consolidant, tocaria que algú assumís responsabilitats sinó era capaç d’explicar molt clarament els motius d’aquesta aparent contradicció. Algunes veus arriben fins i tot a dir, que s’està buscant la manera de poder pagar-li a la Clínica del Vallès unes quantitats similars a les que se’ls pagava fina ara, canviant els conceptes de pagament: pagar per lloguers, el que abans es pagava per compra d’activitat. Vull pensar que tot això són rumors sense fonament, i ben aviat tindrem les explicacions sobre la solució final que s’acabi adoptant.

L’altre focus conflictiu al Vallès continua sent el Consorci deTerrassa, on es continua intentar pactar una Pla Estratègic entre el CatSalut i el Consorci, que permeti arribar a l’equilibri econòmic i s’eviti així la pèrdua de l’autonomia de gestió per part de l’entitat. El comitè d’empresa assegura que no acceptarà més retallades que afectin al personal, i es queixa amargament del fet que han demanat una reunió amb el Conseller Comin, però de moment no els han donat cap data. Però malauradament, no hi han masses alternatives per poder evitar repercussions a la plantilla, i pensar que el problema s’arregla exclusivament posant més diners sobre la taula, és una postura que s’entén en un comitè d’empresa, però no en un responsable sanitari que ni disposa dels diners per poder-ho fer, ni pot donar l’exemple a tota la xarxa pública, de que les dificultats econòmiques, quan hi són, el CatSalut les soluciona “a cop de talonari”.

El problema de Terrassa tanmateix és greu, i una possible solució en un país de “gent normal” passaria per intentar refondre en una sola institució al consorci del Taulí i al consorci de Terrassa, fet que comportaria estalvis importants en estructures de suport administratives però també assistencials. Se n’ha parlat en diferents ocasions, però la coneguda rivalitat Sabadell/Terrassa fins ara ha representat un obstacle insalvable per arribar a acords. Seria una bonica oportunitat per que el conseller Comin, que va justificar la presència a la conselleria de Salut d’un polític per la seva suposada capacitat de cercar el consens, per que apliqui les seves qualitats polítiques i ens aporti solucions de consens per aquestes dues institucions. 

No lluny de l’Hospital de Terrassa i tenim a la Mútua de Terrassa, entitat més que centenària que ha vist aquestes darreres setmanes con s’ha jubilat el gerent de la Unitat Estratègia Assistencial el Dr. Antoni Casagran que portava pràcticament 12 anys en el càrrec. Ha estat substituït pel Dr. Carles Fontcuberta, home de la casa, i proper a l’entorn personal del director general de Mútua de Terrassa Esteve Picola.

La Mútua de Terrassa és una institució que a nivell directiu és molt endogàmica, i els seus directius acostumen a ser “homes de la casa”. Aquesta manera de ser de la institució, té avantatges i inconvenients. Entres els avantatges el coneixement de persones i maneres de fer aplana el camí del nou directiu que per altre banda té molt assimilada la cultura de l’organització. A l’altre banda de la balança, sovint una mica de saba nova per les organitzacions  és bo per la seva revitalització, i aprendre altres maneres d’entendre les diferents visions professionals també resulta positiu. El cas de Fontcuberta, és una mica una barreja de les dues situacions: sent un home de la Mútua, ha tingut algunes experiències professionals fora, tot i que no excessivament reeixides. Darrerament Fontcuberta era el responsable de l’activitat privada de Mútua de Terrassa.

www,rbaestudisiprojectes.cat