Es critica una suposada “privatització” de la sanitat pública, i al mateix temps es “privatitza” el servei d’atendió domiciliària.
No és una qüestió d’ideologia; és pura incoherència.
Fa dies em vaig fer ressò en aquest blog, del denominat “informe
Tarafa” en el que l’Ajuntament de
Barcelona denunciava que el pressupost del departament de Salut per la ciutat de Barcelona, destina cada any
200 milions d’€ per pagar a societats amb ànim de lucre. En la presentació
d’aquest informe es va insistir molt en la voluntat de l’Ajuntament deBarcelona de revertir aquesta situació.
Aquell anomenat informe Tarafa era una manipulació descarada d’un
treball fet per la consultoria Epirus el contingut del qual s’havia refregit
amb un llibre que la mateixa Sra. Tarafa havia editat a través del “Grup de
Recerca de Desigualtats en Salut” de la Universitat Pompeu Fabra. De fet,
s’havien tret de context algunes frases de “l’informe Epirus”, i havien
estat interpretades des de una visió
purament ideològica i partidista. Tal va ser el desencert de l’informe Tarafa
que avui dorm el més profund dels sons. Tanmateix no vull tornar a insistir en
els desqualificacions d’aquell informe, sinó que vull centrar l’atenció amb una
de les conclusions que es va treure de l’anàlisi de l’informe Tarafa per part
de l’Ajuntament de Barcelona. En concret em refereixo a la línia estratègica 1
de l’esmentat “informe Tarafa” que diu textualment:
1.- Els drets socials, com és
el cas de la salut, no poden estar sotmesos als interessos del mercat, i són
les administracions públiques les que han de garantir la protecció i promoció
de la salut i l’atenció integral a la malaltia amb un sistema universal,
equitatiu, públic, i de qualitat. Cal auditar per començar, els 200 milions
d’euros de fons públics que es donen anualment a entitats mercantils.
L’històric consens polític sobre el “model català”, escudat sobre el mantra de
l’eficiència, s’ha de reobrir al debat públic perquè la ciutadania pugui
decidir el model sanitari que vol.
Remarco els conceptes següents del que deia l’Ajuntament de Barcelona
fa tot just encara no dos mesos:
- Cal revertir que els diners públics serveixin per finançar laprivada a Barcelona
- Els drets socials no poden estar sotmesos als interessos del mercat
- Són les administracions públiques les que han de garantir la protecció...
- Cal auditar per començar els 200 milions d’euros...
Feta aquesta introducció voldria comentar la notícia que s’ha difós fa
molts pocs dies relativa a l’adjudicació que l’Ajuntament de Barcelona ha fet
dels serveis d’atenció domiciliària. Aquests serveis han estat atorgats a dues
empreses privades amb ànim de lucre, CLECE i VALOLRIZA. La primera pertany al
grup ACS propietat de Florentino Pérez de qui ja en coneixem la manera d’actuar
i la segona pertany a SACYR, una de les
grans constructores estatals que com es pot recordar va crear greus problemes
d’imatge de la “marca Espanya” arrel dels conflictes que va crear amb
l’ampliació del canal de Panamà.
Més enllà del fet que aquests dues entitats mercantils han desbancar a una empresa d’economia social (Associació Benestar i Desenvolupament), val la
pena destacar que l’import dels contractes adjudicats ascendeix a la quantitat
de 113 milions d’€ en un període de 2 anys. Des de l’Ajuntament de Barcelona es
remarca que tot i que la part tècnica a l’hora d’adjudicar pesava més que la
part econòmica, les diferències de les propostes tècniques no van ser prou
importants com per salvar les diferències produïdes en la part econòmica que
són les que varen acabar decidint l’adjudicació en favor d’aquetes dues
empreses madrilenyes. Segons l’Ajuntament, “com a Administració a banda de
donar el millor servei, també hem d’administrar de la millor manera els diners”
Respecte al que abans deia l’Ajuntament de Barcelona sobre la suposada “privatització” de la sanitat, com actua ara l’Ajuntament del cap i casal?
- L’Ajuntament de Barcelona s’ha convertit en un important ens “privatitzador” de serveis socials
- Els drets socials estan sotmesos als interessos del mercat
- La protecció social també la poden garantir empreses amb ànim de lucre quan, això sí, siguin contractades per l’Ajuntament.
- Els preocupaven molt els 200 milions que segons l’Ajuntament anaven a mans d’empreses sanitàries amb ànim de lucre, però no els preocupa gens que 113 milions vagin a mans d’empreses constructores amb ànim de lucre, desbancant a empreses autòctones d’economia social.
Sincerament, veure aquesta manca absoluta de rigor, constatar que la realitat
demostra com la demagògia ideològica queda desemmascarada i que en el fons no
hi ni tan sols ideologia, tot plegat desacredita a un Ajuntament que predica
una cosa, i quan li convé en fa un altre, i a més la vol justificar amb
arguments que contradiuen el que ells mateixos havien dit abans. En definitiva,
un Ajuntament que en matèria de drets socials no té credibilidad.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada