Les urgències de l’Hospital de Sabadell estan col·lapsades
El Consorci Sanitari de Terrassa està en risc de perdre “l’autonomia de gestió” com a conseqüència dels mals resultats econòmics que ha assolit.
 |
| El passadis d'urgències de l'Hospital de Sabadell |
Mig any enrere el fet que les urgències de l’Hospital de Sabadell de la
Corporació Sanitària del Parc Taulí estiguin col·lapsades, hauria estat notícia
de primera plana en la immensa majoria de diaris catalans. Curiosament, aquesta
situació que es ve produint amb major o menor intensitat des de començaments d’any, ha passat pràcticament desapercebuda per la majoria d’aquests diaris que
tot i les denúncies fetes pel comitè d’empresa no s’han volgut fer ressò de la
notícia.
Perquè l’any passat aquesta situació hauria estat objecte de denuncia
periodística i en canvi ara la majoria de diaris callen? Només hi trobo una
explicació raonable: el conseller Ruiz ja no hi és. Fet que prova que per
alguns, l’objectiu de les informacions que donaven no eren tant per donar a conèixer
als seus lectors una situació anòmala i no desitjable als serveis d’urgències
hospitalaris, sinó que de fet, el que buscaven era desgastar la imatge pública
del conseller Ruiz i de rebot la del govern de la Generalitat.
Tot i que efectivament al Taulí hi han problemes de sobresaturació a
les urgències, si això fos publicitat en excés, es posaria en qüestió la
decisió presa pel nou conseller de Salut Antoni Comin, d’excloure a partir
d’aquest estiu la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya del
SISCAT per haver comés el greu pecat capital segons la lectura que fa la
corrent política que impera avui en dia a Catalunya (que no és altre que “el
bonisme”), de ser unes empreses amb ànim
de lucre. Sigui com sigui, el cert és que la situació és preocupant, i sembla
que les mesures que exigeix el comitè d’empresa, totes elles passen per gastar més diners, fet
que topa amb la dificultat de les limitacions pressupostàries de l’exercici 2016,
que sobre la despesa real de l’any passat només podran incorporar els 270
milions del Pla de Xoc acordat entre la CUP i Junts pel Sí, per facilitar la
investidura del president de la Generalitat.
Es curiós observar com la direcció del Taulí intenta fer-se l’orni i
refusa donar explicacions públiques de la situació, doncs tenen clar que segons
el que diguin, algú es podria irritar i ells en podrien pagar les
conseqüències.
No lluny de Sabadell, a la veïna Terrassa, també hi han problemes. El
Consorci Sanitari de Terrassa està a punt de perdre “l’autonomia de gestió”, que equival a una mena
d’intervenció dels seus comptes per part del departament d’Economia i Hisenda
de la Generalitat. Ara fa uns mesos, al mes d’octubre de l’any passat per ser
més exactes, la Generalitat va intervenir (va retirar “l’autonomia de gestió”)
al Consorci Sanitari del Maresme per una situació molt similar a la que
actualment pateix el Consorci terrassenc. A Mataró la desviació pressupostària
va ser de 2,1 milions d’€, mentre que a Terrassa sembla que la desviació serà de 5 milions d’€ superior doncs a l’experimentada per Mataró.
Quan l’Hospital de Mataró va ser intervingut, es va organitzar la
“marimorena”. Alguns partits polítics com ERC, ICV, la CUP i el PSC van
organitzar manifestacions i van escalfar els ànims dels ciutadans de Mataró per
tal que protestessin i exigissin més diners per
a l’Hospital de Mataró. La moguda va ser important i va durar dies, i
encara avui a Mataró queda un grup que emana d’aquella queixa inicial i que
continua protestant, ara per altres motius.
La “intervenció” d’un consorci per part de la Generalitat no implica
necessàriament la caiguda de la direcció
del centre, però si que té efectes en les decisions de caràcter econòmic, que passarien
a estar controlades i fiscalitzades per la Generalitat. Tanmateix, el Consorci Sanitari de Terrassa
està avui sense un gerent formal, i sembla que una mena de conseller delegat
(com ell s’autoanomena perquè aquesta figura a l’organigrama no hi és) hi va
dos o tres dies a la setmana a “signar papers” segons ell mateix em va
manifestar. Recordem que Ignasi Riera, el gerent anterior, va anunciar que
plegava al mes de novembre de l’any passat, i fins ara els membres del consell
rector i el CatSalut, no han estat capaços de trobar-li un substitut. Tot
plegat denota una certa manca de rigor que un centre en una situació econòmica
tan delicada no tingui un responsable de la gestió capaç de conduir la nau a bon
port. Com en el cas de Mataró, el centre està elaborant un Pla de viabilitat
per reequilibrar els seus comptes, però la intervenció sembla imminent doncs el
comitè d’empresa ja ha anunciat que no acceptarà cap retallada addicional a les
que ja han patit.
Aquesta aparent manca d’interès en nomenar un gerent del Consorci
Sanitari de Terrassa podria tenir alguna relació amb el rumor cada dia més estès,
de que s’està buscant alguna fórmula que permeti unificar els consorcis de
Terrassa i Sabadell, o si més no establir algun tipus de lligam entre tots dos,
que els permeti compartir determinades estructures assistencials i no assistencials,
fet que permetria racionalitzar l’ús dels recursos escassos en aquella zona.
Veurem com acaba tot
Així les coses, i veient la transcendència mediàtica que fets com
aquests varen tenir ara fa sis mesos, resulta difícil d’entendre com ara passen
força desapercebuts per la majoria de mitjans, i com determinades
organitzacions polítiques callen i no
fan els estirabots que tan sols sis mesos enrere van fer. I en particular
Esquerra Republicana de Catalunya que llavors donava suport al govern i ara en
forma part. Com que ara són al govern tapen segons quines coses, i quan donaven
suport al govern sense formar-ne part les escampaven tant com podien per tal
d’erosionar al govern? És a aquesta la autèntica raó?. Encara recordo a
l’actual presidenta de la Comissió de Salut del Parlament, esquinçant-se les
vestidures cada vegada que es produïen col·lapses a urgències i en canvi ara
està absolutament callada. Sincerament sento aversió per aquesta manera de fer política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada