Venen eleccions i la hipocresia d'alguns politics pren embranzida

Esquerra Republicana promet l’oro i el moro, en una precampanya electoral que ja ha començat.

Ara és el torn de l’Hospital Sant Jaume de Calella. Fa forces anys que es parla d’una necessària ampliació d’aquest hospital del Maresme, i ara, tot just a dos mesos i mig de les eleccions, és quan el departament de Salut se n’ha recordat de la seva existència.

El conjunt de promeses de nous hospitals a Catalunya fetes per l’àmbit econòmic-sanitari de l’actual govern de la Generalitat superen en molt la capacitat inversora del departament de Salut dels propers 15 anys. 

Des que el departament d’Economia de la Generalitat ha caigut en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya, ben poques inversions s’han materialitzat en l’àmbit sanitari. Moltes promeses, però poques  realitats. Per això té tan poca credibilitat l’acord signat entre el departament de Salut i l’Ajuntament de Calella per l’ampliació de l’Hospital d’aquesta localitat del Maresme. 

Aquesta ampliació de l’Hospital de Calella, per altre banda del tot necessària, ve a afegir-se als compromisos de construcció de nous hospitals a Barcelona (hospitals Clínic i Vall d’Hebron), la tercera fase de l'Hospital de Bellvitge, Tarragona, Girona, Palamós, Verge de la Cinta a Tortosa  i Valls. Tot plegat una inversió impossible de finançar ara a Catalunya i que quedarà com a hipoteca per les futures generacions, que hauran de pagar els resultats de la mala gestió d'avui.  

 

A alguns polítics els hauria de fer vergonya quan actuen amb aquesta frivolitat a l’hora de comprometre els diners de tothom. Quan venen les eleccions es dediquen a comprar vots prometent inversions que després no s’acaben executant i si s’executen, ho acaben fent amb molts anys de retard, com per exemple la línia 9 del metro de Barcelona. És una pràctica que els votants haurien de castigar a les urnes, perquè conté elements perversos. Assumir una inversió que no té un finançament plausible a la vista equival a post-posar el seu pagament efectiu a molt llarg termini, de manera que acaben sent les futures generacions qui acabaran pagant la gestió sectària dels qui ara prenen les decisions.

 

Què l’ampliació de l’Hospital Sant Jaume de Calella és del tot necessària és indiscutible; no és això el que està en qüestió. El que és criticable és que aquesta futura ampliació es faci pública dos mesos i mig abans de les eleccions després que el territori i els professionals de l’Hospital portin anys i panys, reclamant que des de Salut se’ls escolti. S’havien plantejat diferents alternatives, des de la construcció en un solar adjacent d’un nou centre sociosanitari a l’ampliació de l’hospital actual en el solar que actualment ocupa l’aparcament, i tot just ara, davant de les eleccions, Ajuntament i Salut signen un conveni per tirar endavant la segona de les opcions. Quina casualitat...

 

A l’Ajuntament de Calella, signar l’acord ja li va bé: el tindrà en el seu actiu de cara a les properes eleccions municipals, i a Salut li va de perles per que ERC intenti vendre la moto als ciutadans del Maresme, amb promeses que si es compleixen no veuran la llum en els propers 5 anys. Pel davant seu, l’Hospital de Calella té tota una sèrie de compromisos previs, adquirits per Salut, per assumir la construcció d’altres hospitals, la majoria d’ells amb costos molt elevats. És el cas del nou Joan XXIII o del nou Hospital Josep Trueta que recentment s’ha decidit que es construirà a Salt. Tanmateix, les inversions més costoses són les que es faran a Barcelona, a l’antiga Escola Industrial, per la construcció del nou hospital Clínic, cada dia més ofegat en les seves dependències actuals, i també a l’Hospital Vall d’Hebron on es vol construir un campus assistencial, docent i investigador modern.

Davant d’aquestes necessitats no hi ha dubte que a Palamós, el Pius Hospital de Valls, el Verge de la Cinta a Tortosa i ara Calella hauran d’esperar que vinguin temps millors, però és evident que mentre tant el Sr. Aragonès i la Sra. Vergés ja han tirat l’ham al Maresme per veure si algun il·lús pica i els acaba votant.  Segurament abans no acabi l'any, encara llegirem algun nou acord amb tal o qual ajuntament per la construcció d'un nou CAP, o qualsevol altre equipament sanitari.   

 

Als polítics que actuen amb aquesta manifesta hipocresia, els ciutadans, amb els nostres vots, els hauríem de situar al lloc que realment mereixen. Ser agents merament marginals del sistema polític