Aquests dies estem assistint a un debat públic sobre qui està gestionant millor (o pitjor) la crisi sanitària de la Covid-19 si Barcelona o Madrid, quan aquest és un debat estèril que no aporta cap benefici ni pels ciutadans catalans ni pels madrilenys. Quan tot aquest malson acabi, aquells que hi estiguin interessats podran analitzar estadístiques i treure conclusions, i si s’escau demanar responsabilitats. Mentre no haguem sortit de la situació que estem patint, allà i aquí, aquestes discussions només serveixen per desconcertar a la gent, i crear desconfiança, fet que no és gens positiu per ambdues administracions.
Independentment d'aquest debat, des de Catalunya s’han pogut identificar algunes decisions del departament de Salut si més no discutibles. Vegem-ne algunes:
Desconec com funciona el sistema de rastreig a Madrid, però si que puc afirmar que a Catalunya ha estat un absolut fracàs a la primera onada i a la segona. Aquest és un tema que des del primer moment ha anat pel mal borràs. Que si l’assistència primària estava preparada per assumir-ho, que si s’havia d’encarregar a un empresa externa que ho pogués fer amb garanties, que si tomba, que si gira... i al final 17 milions d’€ malgastats en un contracte que no ha servit per res. Diu la consellera Vergés que rescindir el contracte de rastreig amb la filial de Ferrovial costaria una fortuna, i que per això no compleix amb el mandat taxatiu del Parlament de Catalunya. Ho entenc, però aquesta explicació, per ser creïble, hauria d’anar acompanyada amb la dimissió fulminant de la persona que va decidir contractar a aquesta empresa per una funció per la que no estaven preparats, com malauradament el dia a dia s’ha encarregat de demostrar.
Un segon tema que cal assenyalar com a fracàs és l’ús de les noves tecnologies en la lluita contra la pandèmia. Al mars d’aquest any, el CatSalut anunciava una aplicació per detectar persones afectades per la malaltia i en teoria fer-ne el seguiment. Es tracta de l’aplicació “Stop Covid-19 Cat”. Aquesta aplicació se la varen descarregar un bon nombre de ciutadans, però ai las, consumia bateria de manera molt exagerada, i per altre banda tampoc es va mostrar tan útil com en un principi es suposava. Molta gent se l’ha descarregat del mòbil davant de la seva nul·la eficàcia i pels problemes que generava a la bateria.
A l’octubre d’aquest any, el departament de Salut posa en marxa un altre eina digital anomenada “ContacteCovid.Cat” que tenia la funció d’identificar i fe rel seguiment de persones infectades amb la Covid-19. Era com una mena d’automatització d’una part de les funcions de rastreig, però es desconeix quina utilitat ha tingut aquest eina, atès que el departament de Salut no ofereix cap mena d’explicació al respecte. Tanmateix, com que pràcticament no se’n parla, sembla que avui per avui, massa útil no ha estat.
Mentre això passava a Catalunya, el ministerio de Sanidad havia fet proves d’una nova aplicació, anomenada RadarCovid que a partir de setembre va començar a funcionar a diferents comunitats autònomes. Catalunya ha estat la última comunitat a implementar-lo tot i que el seu cost no és excessivament elevat. Perquè a Catalunya s’ha tardat tan temps? Per quina raó no s’ha volgut adaptar aquesta eina digital? Independentment de la seva efectivitat, que està molt relacionada amb el nombre de descàrregues totals que es facin, dona la impressió que la seva aplicació a Catalunya ha topat amb algun inconvenient no explicat. S’entendria si la realitat a casa nostra fos d’allò més tranquil·litzador, però certament no és el cas.
Encara voldria comentar un tercer tema: la utilització dels tests ràpids. No sé quines són les raons però el departament de Salut s’ha mostrat massa reticent a la seva utilització; s’ho han estat rumiant des de fa algunes setmanes fins que finalment s’han decidit a comprar-ne. Per quina raó s’ha tardat tant? Els resultats dels tests ràpids es coneixen 20 minuts després de fer la prova, mentre que el resultat d’una PCR tarda un mínim de dos dies.
Si una persona dona positiu després d’una PCR, aquesta persona ha estat contaminant-ne altres durant aquest dos dies entre que li van fer la prova i es coneix el resultat. Amb un test ràpid, al cap de 20 minuts se l’hauria pogut aïllar i no hauria contagiat tanta gent com en la situació de la PCR. Tot i que la fiabilitat dels tests ràpids està una mica per sobre del 90%, no val la pena córrer aquest risc, davant la certesa que amb una PCR hauria contaminat a més gent? Hi ha decisions difícils d’entendre. En lloc de treure del circuit de les relacions entre persones als infectats quan abans millor, deixem que aquests puguin anar escampant el virus si no compleixen un aïllament estricte, mentre esperen el resultat de la prova... En això no cal esperar al final de la pandèmia: Madrid ho ha fet millor. Com ho han fet el Regne Unit o Àustria entre altres països, amb l’objectiu de retirar de la circulació, quan abans millor, als possibles elements transmissors de la malaltia.
Finalment, a l‘hora de donar fiabilitat a les dades, sembla que tampoc caldrà esperar al final de la pandèmia per concloure que les dades que dona el departament de Salut sobre la situació a Catalunya, ara són del tot fiables, mentre que a Madrid, això no es pot assegurar; més aviat tot el contrari...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada