dimecres, 18 de novembre del 2020

Chakir El Homrani, un conseller que no ha estat a l’alçada


Ni el conseller de Treball Chakir El Homrani ha sabut comportar-se amb la dignitat que cal esperar d’un màxim responsable polític, ni el seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, ha sabut reaccionar adequadament davant del fracàs d’una gestió tan lamentable. Mantenir-lo en el càrrec és més propi de repúbliques bananeres que no pas d’un país que vol presumir de ser modern i amb una democràcia consolidada, i impropi d’un partit que diu que la ètica forma part del seu ADN. Protegir i emparar la mala gestió no és una pràctica ètica, i mantenir en el seu càrrec a un conseller que repetidament ho fa malament, tampoc. 



 

 

La gestió de les residències socials a Catalunya, pot qualificar-se de desastrosa no només durant la pandèmia de la Covid-19, sinó ja abans, quan el fet de viure en una residència d’avis et feia perdre el dret de ser atès des del punt de vista sanitari per un equip d’atenció primària. Però deixant a banda els antecedents, el que ha estat certament de jutjat de guàrdia és la qualitat de l’atenció prestada a les residències socials durant la pandèmia, fins el punt que el govern de la Generalitat es va veure obligat a retirar les competències en aquesta matèria al departament de Treball per passar-les allà on sempre haurien d’haver estat, el departament de Salut


El demèrit del conseller El Homrani és doble: d’una banda des de la perspectiva del control del que es feia i com es feia a les residències, i de l’altre, no actuant quan va esclatar la greu situació que s’estava vivint en el seu interior. Ni proves diagnòstiques  a residents i treballadors, ni equips de protecció per als treballadors, ni instruccions precises pel règim de visites, ni establiment de circuits, ni... El desencert en la gestió dels dispositius socials dels nostres avis va ser un gran fracàs.

 

Per acabar d’adobar la complicada situació que vivia el departament de Treball, només ha faltat un altre errada monumental del Sr. El Homrani. Pensar que no es col·lapsaria el sistema informàtic establint un sistema d’ajuts per els autònoms que consistia en que aquestes ajudes només s’atorgarien als primers en complimentar la documentació per via telemàtica fins esgotar els diners disponibles, equival a ignorar que qualsevol sistema informàtic es col·lapsa i cau, quan rep un allau de demandes. I així va ser, i mentre això passava el Sr. El Homrani anava repartint culpes al departament de Polítiques Digitals perquè segons ell, el web que li havien dissenyat era defectuós, quan el que realment era impresentable era el sistema establert per aconseguir els ajuts. El missatge que varen rebre els autònoms era del tipus “els últims que s’inscriguin, es queden sense res”. 

 

Davant d’una actuació tan lamentable, i d’estar al centre de la polèmica des que es va desfermar la crisi sanitària, acumulant conflicte rere conflicte en la seva gestió al front del departament, al Sr. conseller de Treball, se li va ocórrer una brillant idea: cessar als alts directius del seu departament responsables d’aquestes dues àrees de treball esmentades. En lloc d’assumir les responsabilitats inherents al seu càrrec com a màxim responsable polític del departament, cessa als seus col·laboradors. Això, al segle XXI i a Catalunya; no a un país caribeny ni a un país de l’Est, aquí, a casa nostra.


I el que és encara més greu, aquests cessaments s’han fet amb el vist i plau del Sr. Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat, i que aspira assolir-ne la presidència en les properes eleccions. El Sr. Aragonès defensa que el conseller El Homrani continuï al front del departament amb un argument tan pobre com “cal buscar solucions i no fer problemes encara més grans”. El Sr Aragonès sembla desconèixer que el problema més gran és posar ineptes al front de conselleries només per sectarisme polític i sense tenir en compte la idoneïtat per ocupar el càrrec. I aquesta no és la única conselleria adjudicada a Esquerra Republicana que pateix aquesta situació. I si hi ha consellers que no estan a l'alçada, és evident que qui els protegeix tampoc ho està...     

 

Sigui com sigui, el resultat és que dos col·laboradors immediats del conseller El Homrani han estat acomiadats i ell continua com si res en el seu càrrec. Són les noves maneres de fer política i practicar el bon govern d’Esquerra Republicana.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada