Amb el Nadal correm el risc de repetir les errades de l’estiu

El govern espanyol, però també el català, varen voler córrer molt en la des-escalada, en els mesos de maig-juny,  després “d’aplanada la corba” de la primera onada de la Sars-Cov-2. L’objectiu no era protegir als ciutadans de la pandèmia sinó que del que es tractava era d’assegurar una campanya turística mínimament rentable. Es volia fer compatible la mobilitat dels ciutadans amb el control del virus: El resultat va ser un fracàs absolut.  

El turisme és una de les bases de l’economia espanyola, generador de molts llocs de treball, i que té una incidència molt rellevant en el PIB, al voltant del 12% en el cas de l’economia catalana. Aquella des-escalada precipitada va ajudar relativament poc al turisme però en canvi va estar a l’origen de la segona onada que vàrem començar a patir a partir dels mesos d’agost-setembre. 

Ara s’acosta el pont de la Immaculada i les festes de Nadal, i sembla que de nou el govern català té la intenció de flexibilitzar les mesures restrictives actuals per afavorir en aquesta ocasió al comerç. El comerç a casa nostra representa al voltant del 23% del PIB català, i és generador de molts llocs de treball.

Com que el govern de la Generalitat no té recursos econòmics per “salvar” a tots els sectors de l’economia afectats pe les restriccions, ha optat, a l’estiu i ara, per posar als ciutadans en risc, flexibilitzant les restriccions i permetre així que el comerç faci una mica de calaix. El mateix que va fer a l’estiu amb el turisme. 

Per cert, algun dirigent polític inclús parla de fer la cavalcada dels Reis, encara que amb un format especial... Malauradament el resultat d'aquestes maneres d'actuar ja el coneixem: tercera onada a la vista com vaticinen els experts, i que només ens la podrem estalviar si la distribució de la vacuna està realment disponible des de primers d’any.  

 

Gestionar aquestes crisis és certament  complicat, i quan els governs prenen mesures és pràcticament impossible fer-ho a gust de tothom. Hem vist com les diferents restriccions que el govern s’ha vist obligat a implementar han generat les queixes dels diferents sectors d’activitat afectats: l’oci nocturn, els empresaris de la restauració, el gremi de l’estètica, els gimnasos, els sector de la cultura... gairebé tothom  ha protestat. 

 

Ara venen les festes, i el propi Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública i gerent de l’ICS, ha declarat en una entrevista al programa “ Els matins de TV3” que “Si nosaltres poguéssim pagar aquests ajuts penso que no estaríem reobrint i que no ho hauríem fet en ocasions anteriors”. Per tant, el Dr. Argimon ha deixat molt clar que si disposessin de diners, pagarien ajudes als sectors afectats en comptes de flexibilitzar les mesures, i ens agradi o no, flexibilitzar mesures, afavoreix l’activitat econòmica però va contra de la salut dels ciutadans. Per això, entre altres flexibilitzacions ha esmentat la possibilitat de modificar les condicions del toc de queda les nits de Nadal i de Cap d’Any. Inaudit...

 

Tot plegat lliga amb unes declaracions de la consellera de Salut en les que demana diners a Madrid, argumentant que “les persones que han hagut de patir una reducció de la seva activitat econòmica necessiten tenir la certesa que també hi ha ajudes d’Estat, com han fet altres països, com França o Alemanya. L’Estat espanyol és l’únic que no surt amb les ajudes corresponents per les persones i les activitats econòmiques”

 

Davant d’aquesta afirmació de la consellera Vergés la pregunta és immediata: Sra. consellera, si això és així, com és que el seu partit dona suport a uns pressupostos estatals tan dolents per als ciutadans i per les empreses? 

En efecte, aquests dies s’ha fet públic que Esquerra Republicana de Catalunya dona suport als pressupostos de Pedro Sánchez, quan aquests no incorporen (en paraules de la pròpia consellera) ni Euro de suport a les activitats econòmiques greument afectades per una pandèmia que ha tingut uns efectes molt pitjors dels que es preveien. No és fàcil entendre con un responsable polític com la consellera de Salut es queixa d’uns ajuts que el govern espanyol no té previstos, i aquesta queixa la fa precisament el mateix dia que ERC, el seu partit,  anuncia un acord per aprovar uns pressupostos que continuen sent tan negatius com sempre per Catalunya. 

 

Són les contradiccions de la política, sobretot quan aquesta no busca assolir respostes positives per al ciutadans, sinó que respon als interessos espuris dels partits i dels seus líders.