Encerclant al virus... Les diverses fases d’un aprenentatge

Mica en mica les autoritats sanitàries de Catalunya van aprenent com enfrontar-se al virus. Han fet falta dues onades amb el virus infectant a molts ciutadans, perquè hi hagi hagut un plantejament seriós per enfrontar-se a la pandèmia i poder reduir d’una manera efectiva el nombre de contagis. 

Hem passat de considerar la Covid-19 com quelcom semblant a una grip, fins a preocupar-nos seriosament davant del nombre de víctimes que la pandèmia estava ocasionant i això ha obligat finalment a prendre decisions que ara sembla que van en la bona direcció segons han confirmat diferents experts. Pel mig, una nova onada, les UCI de nou plenes, intervencions quirúrgiques no urgents novament aplaçades, professionals al límit, etc.  

El tema dels experts és una de les qüestions que més controvèrsies ha generat en el sí del govern català. D’una banda, el president Torra volent posar en mans dels experts les decisions en la lluita contra la Covid-19, i de l’altre, el vicepresident Aragonès oposant-se a qualsevol mesura que impliqués pèrdua de protagonisme del departament de Salut. Un departament de Salut, al que ha costat mesos posar-se a l’alçada del que es requeria. La tossuderia del Sr. Aragonès, i la no disponibilitat dels recursos que haurien estat necessaris, han retardat molt el tenir un plantejament que ara sembla seriós contra el virus.

El departament de Salut ha hagut de dedicar un temps preciós a l’aprenentatge de com lluitar contra la pandèmia, quan escoltant als experts, s’hauria pogut arribar molt abans a una situació més tranquil·litzadora.

Però quan no es vol escoltar, passa el que passa...

 

El Dr. Xavier Abad

La lluita contra la pandèmia a Catalunya ha passat per diferents fases. En un estadi inicial no se li va donar la importància que hauria fet falta. El desconeixement del virus i dels seus efectes va portar a considerar-lo com una malaltia similar a una grip. Aquesta afirmació feta per un alt directiu del departament va estar a l’origen del creixement descontrolat de la malaltia, atès que des de Salut no es van prendre les precaucions que haurien estat necessàries, ni es van comprar els equips de protecció per els professionals, ni tan sols els test per poder diagnosticar la malaltia.   

Quan se li van començar a veure les orelles al llop, llavors correm-hi tots, però sense ordre ni concert. Va començar una segona fase, en la que tota la culpa la tenia Madrid, però nosaltres continuàvem sense capacitat de diagnòstic. Les persones que tenien símptomes compatibles en la Covid-19, se’ls demanava que s’aïllessin a casa seva, i els hi deien que ja els trucarien del seu CAP. També es va perdre la traçabilitat de les cadenes de contacte i la pandèmia es va estendre a gran velocitat entre la població. Va ser el primer fracàs dels anomenats rastrejadors, incapaços d’identificar tots els contactes de les persones contagiades. Va venir el confinament que va comportar una important reducció de la mobilitat dels ciutadans, i per tant la velocitat d’expansió de la pandèmia es va alentir molt. Val a dir que a banda de les víctimes entre la població, l’elevat nombre de contagis produïts entre els professionals sanitaris va ser altament preocupant.  

 

El Dr. Oriol Mitjà, especialista en malalties
infeccioses 

La tercera fase de la pandèmia va venir amb una des-escalada del confinament feta amb precipitació i sense consolidar cada una de les seves etapes. Salut va començar a fer intervencions selectives a diferents barris o nuclis de població en els que la Covis-19 tenia una forta incidència. Per primera vegada es varen adoptar mesures que intentaven avançar-se al virus, anant-lo a buscar allà on semblava que estava fent mal d’una manera més agresiva. A nivell polític es volia salvar la indústria turística i es va produir una des-escalada que tots els experts varen coincidir en qualificar com a precipitada. Va ser quan el president Torra estava disposat a incorporar al seu govern a un expert, un comissionat amb categoria de conseller, que coordinés tota l’acció de tots els departaments del govern implicats en la lluita contra la Covid-19. Aquí va aparèixer l’orgull ferit del departament de Salut, que s’hi va oposar de totes, totes, amb els suport imprescindible del vicepresident Aragonès que actuava també com a conseller de Salut a l’ombra. 

 

Tal com havien previst experts com per exemple el Sr. Àlex Arenas, les errades de l’estiu, el fracàs del rastreig, i la incompetència d’alguns responsables de Salut van comportar la segona onada de la pandèmia. I de nou, correm-hi tots. De ben poc havia servit l’experiència de la primera onada. Tanmateix en aquesta segona onada no s’han comès tots els errors comesos en la primera. Hi ha hagut més tests, i hi ha hagut també més equips de protecció per els professionals, però ha fallat estrepitosament de nou, el rastreig dels contactes de la gent contagiada. En aquesta quarta fase, l’actuació del departament de Salut ha estat més eficient que en la fase anterior i s’han incrementat notablement el nombre de tests diagnòstics, el que ha permès identificar un nombre important de portadors del virus que tanmateix eren asimptomàtics.

El professor Àlex Arenas

Ara entrem en el que podríem anomenar la cinquena fase, en la que fent cas al que els experts venen reclamant des de fa temps, sembla que el departament de Salut vol fer tests massius a una bona part de la població. És la millor notícia que ens podien donar des d’un departament de Salut massa condicionat per el vicepresident Aragonès, un economicista que no hi veu més enllà del seu nas, i no s’adona que la millor manera per ajudar a l’economia passa per acabar quan abans amb el virus.    

 

Si finalment, després d'un nou pla de des-escalada anunciat per el govern català, hi ha una tercera onada, llavors si que caldrà, sense dilacions, exigir les dimissions de la titular del departament de Salut i de qui realment actua com a conseller de la Salut a l’ombra incidint en totes les decisions que tenen caràcter econòmic.