L’operació Vólkhov esquitxa al departament de Salut

 

La imaginació desorbitada de la guàrdia civil, en el seu afany d’involucrar a l’independentisme en afers de corrupció, afecta al departament de Salut per uns suposats tractes de favor del departament a l’exconseller Xavier Vendrell d’ERC, un dels encausats en l`operació Vólkhov.

La consellera Alba Vergés ha pres decisions equivocades, i com la resta de consellers de Salut de l’Estat espanyol, ministre Illa inclòs, davant la pandèmia ha actuat tard i malament. Tanmateix no es pot posar en qüestió la seva honestedat, tan sols per haver dinat un dia amb l’exconseller Vendrell.

De nou, com en el cas de Laura Borràs i amb el judici del “procés”, informes de veracitat més que dubtosa, interpretats interessadament, serveixen per calumniar persones, a les que després, quan es constata que tot allò era falç, i quan el mal ja està fet, ningú en repara la seva imatge pública. 

  

La consellera Alba Vergés i l’exconseller Xavier Vendrell tots dos d'ERC, ara fa un any, varen dinar junts. Un dinar com tants d’altres als que ha assistit la consellera, relacionats bé amb les seves responsabilitats al front del departament de Salut, de caràcter polític o bé estrictament personals. Un dinar que ha servit a la guàrdia civil per especular sobre la intencionalitat dels comensals, i crear un nou escenari de corrupteles al voltant de l’independentisme.

Aprofitant que Xavier Vendrell des del 2010 va assumir un càrrec directiu en el grup empresarial Biomek, empresa relacionada amb el sector biomecànic, l’informe de la guàrdia civil relaciona el dinar de la consellera, amb algunes escoltes telefòniques, i conclou que va existir un tracte de favor cap a l’empresa del Sr. Vendrell, en uns concursos de l’ICAM a Lleida. Aquesta situació ha estat desmentida i rebatuda pel Propi Pere Aragonés, qui en seu parlamentaria, i davant dels atacs dels partits unionistes per aquest tema, ha dit que les acusacions de la guàrdia civil no es corresponen amb la realitat, i per això portarà davant la justícia aquesta mala praxi policial. Aragonés va negar cap tracte de favor del departament de Salut amb les diferents empreses en les que l’exconseller Vendrell està involucrat. 

 

Aquesta postura del vicepresident Aragonès, va ser defensada també per el grup parlamentari de Junts per Catalunya que va titllar com impropi d’una democràcia el fet d’espiar diputats, i referint-se al tràfic d’influències, va posar com exemples la llotja del Bernabeu o la Zarzuela, on la guàrdia civil mai ha realitzat cap informe de tot el que es cou en aquests àmbits. 

Aquesta postura de Junts per Catalunya defensant en aquest cas a una diputada d’ERC, difereix molt de la postura adoptada per ERC quan l’acusada per uns informes també de la guàrdia civil era la diputada de Junts a Madrid Laura Borràs. En aquella ocasió, ERC va absentar-se de la votació en la que es tramitava el suplicatori contra la diputada Borràs, amb l’argument defensat per el diputat Rufian, de que “no hi havia d’haver cap ombra de dubte sobre corrupció o suposades irregularitats”. Ara, Junts per Catalunya no els ha pagat amb la mateixa moneda de traïdors que Gabriel Rufian va fer servir al Parlament espanyol i ha defensat a la consellera Vergés de qualsevol ombra de dubte. És el que té ser a la política per vocació, o ser-hi per interessos personals o de partit. Rufian no defensava la justícia, sinó un intent d’embrutar la imatge pública de Laura Borràs. Davant la deslleialtat d’ERC es contraposa la lleialtat de Junts per Cat.   

 

Sigui com sigui, cal defensar la honestedat de la consellera Vergés. Es pot estar o no d’acord amb la seva gestió al front del departament de Salut; es pot discrepar sobre l’oportunitat d’algunes de les seves declaracions; es pot qüestionar la capacitat tècnica del seu equip més proper; es poden criticar algunes decisions preses durant la pandèmia, o fins i tot que escolti molt més al vicepresident del govern, que no pas l’opinió dels experts. Però no es pot posar en qüestió la seva honorabilitat.  

Malauradament no és la primera vegada que sobre determinades situacions es construeixen relats més propis d’una sèrie televisiva que no pas de la vida real. Quan això no té cap repercussió en les persones, la importància esdevé relativa, però quan aquests relats inventats afecten al prestigi de les persones, i quan se’n poden derivar accions judicials i penes de presó, llavors cal que s’encenguin totes les alarmes que qualsevol sistema democràtic hauria de tenir. A casa nostra, quan això passa, ens trobem igual que en el cas del futbol en un partit Barça-Madrid. Quan un defensor del Madrid comet un penal contra un davanter del Barça, l’àrbitre corre al lloc de l’incident tot dient: “sigan, sigan...”