Al manifest “la necessària rebel·lió del metges presentat al març, s’hi uneix ara un moviment molt més transversal dels professionals de l’atenció primària, secundats per la societat civil, que reclamen el final de les polítiques que discriminen l’assistència primària en favor de l’assistència hospitalària
El Pla Estratègic de reforma de la primària que el departament de Salut està elaborant des de fa més d’un any, no és vist com a garantia de millora respecte de la situació actual
Al mes de març un
col·lectiu de metges de primària varen presentar un manifest titulat “la
necessària rebel·lió dels metges” que va ser signat per els professionals d’una
vintena d’ambulatoris i va ser enviat al departament de Salut, coincidint amb
la presentació per part del conseller Comin d’un pla per combatre els efectes
de les desigualtats en salut, aportant 12,5 milions d’€ addicionals per a 155
equips d’atenció primària.
Com que aquesta
aportació no resol ni mínimament les múltiples mancances que pateix
l’assistència primària el malestar ha anat “in crescendo” en el col·lectiu de
professionals i finalment tot aquest mar de fons de descontentament està
començant a aflorar. Sembla que els professionals han dit prou i exigeixen
mesures immediates per posar fi als molts problemes que pateixen en el seu dia
a dia.
En aquest sentit la
Dra. Nani Vall-LLossera presidenta de la FoCAP (Fòrum Català d’Atenció
Primària), ha fet recentment unes declaracions al programa “El matí de
Catalunya Ràdio”, en les que explica la situació de col·lapse en que es troben. La Dra.
Vall-Llossera explica que a l’atenció primària, el col·lapse dels serveis es
produeix quan els temps de demora per visitar-se amb el seu metge i infermer/a
de referència excedeix de les 48 hores. En primària és fonamental l’accessibilitat (temps d’espera per visitar-se) però també la
“longitudinalitat” que permet que un malalt sigui vist sempre pel seu metge o
infermer/a de referència al llarg de tota
la seva vida.
En opinió de la
Dra. Vall-Llosasera no és el mateix que et visiti el teu metge o que et visiti
un metge de guàrdia. Explica que hi ha CAP en els que per poder ser visitat pel
seu professional de referència els malalts s’han d’esperar 4 setmanes o més,
quan caldria atendre’ls en menys de 48 hores. Si no es fa així és quan la gent
busca altres alternatives i van a centres d’urgència hospitalaris, on saben que
els faran esperar però finalment seran atesos. El resultat és ben patent: els
serveis d’urgència hospitalaris estan saturats d’una forma gairebé permanent
per donar resposta a uns malalts que haurien de ser atesos en un nivell assistencial
més adequat com és l’atenció primària de salut
La Dra.Vall-Llossera explica que tot això és així com a conseqüència de la precarietat
laboral i explica que hi ha professionals als que se’ls contracta de dilluns a
divendres. A banda de la precarietat laboral els metges de primària també
reclamen més protagonisme a l’hora de
poder establir prioritats per les llistes d’espera. Per fer-ho entenedor
explica un supòsit, entre molts d’altres, d’una persona gran que visqui sola i
que només el seu metge de referència sap en quines condicions viu, i per tant
aquest metge hauria de poder prioritzar la intervenció d’aquesta persona per
davant d’altres que viuen acompanyades.
Des de la FoCAP
entenen que els polítics fa temps que no paren de fer declaracions sobre la
importància de l’atenció primària, però aquestes afirmacions han quedat sempre
desmentides a l’hora de traduir-les als pressupostos, els quals s’han vist fortament
disminuïts en valor absolut, però també en valor relatiu respecte als pressupostos
de l’atenció hospitalària. Tampoc es confia en el tan anunciat Pla Estratègic
de Reforma de l’Atenció Primària, que porta més d’un any elaborant-se, i que
sembla que no comportarà grans canvis respecte als problemes denunciats.
Amb l’objectiu d’enfortir
l’atenció primària han elaborat un altre document titulat “millorar el sistema
sanitari: Enfortir l’atenció primària” que han fet arribar al departament de
Salut de qui esperen una resposta per poder dialogar sobre tots aquests
problemes. “la conselleria sempre parla de la importància i de la prioritat de
l’atenció primària però a l’hora de reflectir-ho en els pressupostos llavors la
realitat ja és diferent i la prioritat desapareix. Més de 3.000 treballadors
han sortit de la primària en aquests anys de retallades...”
En aquest document,
els signants demanen 4 punts bàsics:
1.- Augment dels
pressupostos destinats a l’atenció primària
2.- Fer de
l’atenció primària l’eix del sistema sanitari públic
3.- Recuperació del
personal dels EAP, i posar fi a la precarietat laboral
4.- Dotar
d’autonomia de gestió i de lideratges propers el EAP
El document acaba
dient:
“Cal que el pla per revertir la pèrdua de
professionals dels equips d’atenció primària sigui aprovat pel Parlament abans
de l’estiu, per assegurar així un compromís polític compartit… Cal que les
mesures que no comporten un augment de despesa siguin posades en marxa de
manera immediata. Demanem a la Conselleria que en un termini d’un mes doni resposta a les nostres demandes establint compromisos concrets i terminis
d’aplicació.”
El document el
signen: l’AIFiCC (Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya),
el TSCAT (Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya), la CONFAVC
(Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la FAVB (Federació d’Associacions
de Veïns i Veïnes de Barcelona) , el FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària,
Rebel·lió Atenció Primària, i la Societat Catalana de Medicina de Família i
Comunitària (CAMFIC)
Han demanat una reunió amb el conseller de Salut i volen aglutinar més suports a la iniciativa
tals com ajuntaments, sindicats, altres col·legis professionals, etc. Caldrà
seguir amb atenció com evoluciona aquest tema, que podria tenir greus
conseqüències si el departament no és capaç d’aportar solucions més enllà del
farem, farem, farem... habitual del conseller Comin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada