La doble cobertura sanitària altre cop al bell mig del debat

Les pòlisses de salut a Catalunya, són anteriors a l’aparició de la sanitat pública. És una realitat lligada al mutualisme de començaments del segle passat.

A Catalunya hi ha quasi 2 milions de persones amb doble cobertura. Què passaria si aquestes persones pressionessin sobre les estructures de la sanitat pública? El col·lapse estaria assegurat

Evolució del nombre d'assegurats a Catalunya
 segons IDIS

No fa pas masses setmanes, en un acte celebrat al Col·legi de Metges de Barcelona, un dels intervinents en la taula de debat, que és un gerent amb un pes específic remarcable en la creació d’opinió a casa nostra en matèria sanitària, va expressar la seva preocupació per l’increment de la doble cobertura sanitària a Catalunya, perquè segons es va dir, semblava que en aquests últims anys s’havia produït un augment significatiu en la contractació de pòlisses de salut a mútues i altres companyies d’assegurança. Aquest comentari va generar certa inquietud entre alguns dels presents i fins i tot la qüestió es va comentar en el debat que hi ha haver al final de l’acte, tot i que el contingut del mateix no tenia res a veure amb la doble cobertura.

Aquests dies, diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò d’una proposta del “Instituto para el Desarrollo e Integración de la Sanidad” (IDIS) anomenada “Programa d’Incentivos a la Sanidad Eficiente” (PISE) i que ha estat presentada als ministeris de Sanitat i Hisenda espanyols. En essència el programa demana que tal com succeïa fa anys, els cost de les pòlisses d’assegurança de salut puguin desgravar-se en l’impost de la renda. La proposta es basa  en la recuperació del cost que aquesta mesura pugui tenir per les arques públiques mitjançant una reducció de la despesa dels pressupostos de la sanitat pública atès que totes les noves pòlisses contractades, deixarien de pressionar sobre els centres públics reduint per tant la despesa dels mateixos.

A Catalunya, a l’any 2014, segons indica Lluís Bohigas en un magnífic post sobre la qüestió penjat en el blog de l’AQuAS, quasi un 25% de la població tenia doble cobertura sanitària. I aquest fet, no és bo ni dolent per si mateix, sinó que reflexa una realitat del país que no ve d’ara ni és conseqüència de la crisi, ni de les retallades. Aquesta situació es va generar des de fa ja molts anys amb l’aparició d’algunes mútues que donaven cobertura sanitària als seus afiliats fins i tot quan la seguretat social (la sanitat pública) no existia. Des de fa ja molts anys, la doble cobertura a Catalunya és molt estable, i es mou al voltant del 22-25% de la població. Uns 2 milions de catalans tenen doble cobertura sanitària.  Cal desgravar en la declaració de la renda (total o parcialment) el cost de les pòlisses de salut? Hi ha arguments a favor, i arguments en contra. En altres èpoques es podia desgravar parcialment, i en l’actualitat les pòlisses contractades directament per l'assegurat no desgraven.

Independentment del que en resulti del debat que sens dubte hi haurà, si que voldria demanar que es revisin algunes actuacions d’algunes mútues i companyies d’assegurança que utilitzen unes pràctiques que sent legals, a mi em semblen poc ètiques. Com a mínim vull ressaltar les següents:

Algunes mútues i companyies asseguradores exclouen de les prestacions de la pòlissa les atencions sanitàries derivades de les malalties que l’assegurat té en el moment de contractar la pòlissa. Això és deriva dels exàmens mèdics als que s’ha de sotmetre el nou assegurat abans de ser admès en aquella mútua o companyia asseguradora. Per exemple, hi ha companyies que si detecten que una persona és diabètica en el moment de voler contractar una pòlissa de salut, el control de la seva diabetis i tot allò que se’n derivi, queda exclòs de les prestacions a les que la persona hauria de tenir dret.

Un altre situació és la de les companyies que implanten sistemes  “bonus/malus”, en les que la prima a pagar per l’assegurat s’incrementa notablement si l’ús que fa dels serveis als que té dret supera un nivell establert per la pròpia companyia asseguradora.

Una tercera pràctica que s’hauria de eliminar està relacionada amb la gent gran. Quan superen certa edat, i les malalties cròniques comencen a aparèixer, la gent gran pel general jubilada, veu com les seves pòlisses incrementen el preu d’una manera abusiva. Aquest fet té una intenció, que no és altre que aquella persona jubilada abandoni la companyia per la seva pròpia voluntat perquè ja no pot continuar pagant un preu tant elevat. HI ha gent que ha estat cotitzant tota la seva vida laboral per una pòlissa de salut, sense gairebé no haver-ne fet us, i en canvi quan la necessita ha de renunciar a la pòlissa perquè no la pot pagar. Això és senzillament innoble, i passa.

Per últim, deixo en l’aire un altre realitat: les mútues i companyies d’assegurança no admeten nous assegurats de més de 65 anys. Caldria estudiar també la ètica de la mesura, tot i que en aquest cas, val a dir que aquestes persones no haurien cotitzat res abans de l’ingrés i per tant té una certa lògica que no siguin admeses.    

Entenc que aquestes pràctiques haurien de ser eliminades i que totes aquests companyies haurien d’estar subjectes a unes lleis molt més estrictes i que protegeixin els interessos dels assegurats. Avui en dia, les lleis protegeixen molt més als lobbys empresarials que no pas a les persones.

www.rbaestudisiprojectes.cat