dijous, 13 d’abril de 2017

Les desigualtats en salut i el departament de Salut


Posar més diners per atendre millor a la població no resol el problema: calen mesures correctores a més de mesures pal·liatives.


Com molt bé deia Boi Ruiz, referint-se a les desigualtats en salut, “l’estat de salut de les persones depèn molt més del codi postal que no pas del seu codi genètic”



El departament de Salut ha decidit assignar aquest any 12,5 milions addicionals a 155 equips d’atenció primària amb l’objectiu de combatre les desigualtats en salut de la població. Aquesta decisió és conseqüència de l’aplicació d’un indicador socioeconòmic compost elaborat per l’AQuAS. Aquest indicador compost permet classificar les àrees bàsiques de salut d’acord amb el seu nivell socioeconòmic i engloba fins a set índex diferents com la població exempta de copagament farmacèutic, la població amb rendes inferiors a 18.000€, la població amb rendes superiors a 100.000€, la població amb ocupacions manuals, la població amb instrucció suficient, la mortalitat prematura i les hospitalitzacions potencialment evitables.  

Sense voler posar en qüestió la validesa d’aquest indicador, ni la dificultat de mesurar algun dels índex que l’integren, sembla evident que les desigualtats en salut de la població depenen d’un conjunt de circumstàncies entre les quals l’atenció sanitària és un factor més, però no l’únic. Com deia l’exconseller de Salut Boi Ruiz el codi postal és indicatiu d’aquells barris o zones que presenten un nivell de privació econòmica elevat, i això comporta a la vegada indicadors de salut desfavorables. Per tant, sembla raonable pensar que el problema de les desigualtats en salut de la població requereix solucions transversals entre departaments de l’Administració. No és exclusivament un problema d’assistència sanitària, sinó que també és un problema d’educació, de recursos econòmics, de salubritat, de condicions de vida adequades, etc. estem davant d’un problema originat per múltiples circumstàncies que requereix una solució molt transversal. En cap cas, les mesures aportades només des del departament de Salut seran suficients per resoldre el problema.

Els determinants socials de la salut són les condicions en què les persones neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen i són els principals responsables no només de la situació de salut de la persona, sinó de les desigualtats socials en salut. Exemples de determinants socials de la salut són la vivenda, els ingressos i la seva distribució, les condicions d’ocupació i treball, l’educació, les polítiques socials i en els barris, la seguretat alimentària, els transports, el medi ambient o els sistemes sanitaris. Els determinants socials s’expliquen per la distribució de la riquesa, el poder i els recursos a nivell mundial, nacional i local, i estan fortament influïdes pels poders econòmics i polítics.”

El que fa per tant Salut amb aquesta distribució addicional de recursos no és resoldre el problema, sinó que en pal·lia les conseqüències, però hem de tenir clar que tot i que es destinin aquests recursos addicionals el problema continuarà subsistint atès que no s’actua contra les causes que l’originen, sinó contra les seves conseqüències. És evident que això és millor que no fer res, però també és evident que en contra del que diu el conseller Comin, aquests mesures no són eficients, atès que no resolen el problema, i està per veure, si ni tan sols el mitiguen. De fet, i segons les explicacions donades pels responsables del departament de Salut, aquests diners es destinaran majoritàriament a incrementar la plantilla de professionals, i costa entendre que per poder disposar d’alguna infermera més en el CAP, o en algun CAP situar-hi algun metge de família més, comporti cap millora en l’estat de salut dels habitants de l’Àrea Bàsica de Salut afectada per la mesura, en tot cas, hauran d’esperar menys estona per accedir al sistema de salut, però les conseqüències sobre l’estat de salut general de la població en la pràctica no es veuran afectades.

El que no sembla correcte és que el conseller Comin aprofiti la presentació d’aquest nou model d’assignació de recursos, per intentar “vendre la moto” als metges de primària que sovint manifesten el seu malestar per les condicions precàries en les que  han de desenvolupar la seva feina. En aquest sentit està circulant un manifest titulat “la necessària rebel·lió dels metges” que ja ha estat signat per un elevat nombre de professionals i que posa de manifest les mancances derivades de no haver-se recuperat els efectes adversos de les retallades, i que el conseller Comin s’esforça a negar dient que aquesta actuació anunciada  ara “s’emmarca dins d’una concepció transversal de la primària, com a verdader centre de la nostra actuació”.


Tanmateix, benvinguts aquests diners de més per la primària, sobretot si s’utilitzen amb seny, procurant que aportin valor afegit a l’assistència sanitària pública.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada