Posar més diners per atendre millor a la població no resol el problema: calen mesures correctores a més de mesures pal·liatives.
Com molt bé deia Boi Ruiz, referint-se a les desigualtats en salut, “l’estat de salut de les persones depèn molt més del codi postal que no pas del seu codi genètic”
El departament de
Salut ha decidit assignar aquest any 12,5 milions addicionals a 155 equips
d’atenció primària amb l’objectiu de combatre les desigualtats en salut de la
població. Aquesta decisió és conseqüència de l’aplicació d’un indicador socioeconòmic compost elaborat per l’AQuAS. Aquest indicador compost permet
classificar les àrees bàsiques de salut d’acord amb el seu nivell socioeconòmic
i engloba fins a set índex diferents com la població exempta de copagament
farmacèutic, la població amb rendes inferiors a 18.000€, la població amb rendes
superiors a 100.000€, la població amb ocupacions manuals, la població amb
instrucció suficient, la mortalitat prematura i les hospitalitzacions
potencialment evitables.
Sense voler posar
en qüestió la validesa d’aquest indicador, ni la dificultat de mesurar algun
dels índex que l’integren, sembla evident que les desigualtats en salut de la
població depenen d’un conjunt de circumstàncies entre les quals l’atenció
sanitària és un factor més, però no l’únic. Com deia l’exconseller de Salut Boi
Ruiz el codi postal és indicatiu d’aquells barris o zones que presenten un
nivell de privació econòmica elevat, i això comporta a la vegada indicadors de
salut desfavorables. Per tant, sembla raonable pensar que el problema de les desigualtats en salut de la població requereix solucions transversals entre
departaments de l’Administració. No és exclusivament un problema d’assistència
sanitària, sinó que també és un problema d’educació, de recursos econòmics, de
salubritat, de condicions de vida adequades, etc. estem davant d’un problema originat
per múltiples circumstàncies que requereix una solució molt transversal. En cap
cas, les mesures aportades només des del departament de Salut seran suficients
per resoldre el problema.
“Els determinants socials de la salut són les condicions en què les persones
neixen, creixen, viuen, treballen i envelleixen i són els principals
responsables no només de la situació de salut de la persona, sinó de les
desigualtats socials en salut. Exemples de determinants socials de la salut són
la vivenda, els ingressos i la seva distribució, les condicions d’ocupació i
treball, l’educació, les polítiques socials i en els barris, la seguretat
alimentària, els transports, el medi ambient o els sistemes sanitaris. Els
determinants socials s’expliquen per la distribució de la riquesa, el poder i
els recursos a nivell mundial, nacional i local, i estan fortament influïdes
pels poders econòmics i polítics.”
El que fa per tant Salut
amb aquesta distribució addicional de recursos no és resoldre el problema, sinó
que en pal·lia les conseqüències, però hem de tenir clar que tot i que es
destinin aquests recursos addicionals el problema continuarà subsistint atès
que no s’actua contra les causes que l’originen, sinó contra les seves
conseqüències. És evident que això és millor que no fer res, però també és
evident que en contra del que diu el conseller Comin, aquests mesures no són
eficients, atès que no resolen el problema, i està per veure, si ni tan sols el
mitiguen. De fet, i segons les explicacions donades pels responsables del
departament de Salut, aquests diners es destinaran majoritàriament a
incrementar la plantilla de professionals, i costa entendre que per poder
disposar d’alguna infermera més en el CAP, o en algun CAP situar-hi algun metge
de família més, comporti cap millora en l’estat de salut dels habitants de
l’Àrea Bàsica de Salut afectada per la mesura, en tot cas, hauran d’esperar
menys estona per accedir al sistema de salut, però les conseqüències sobre
l’estat de salut general de la població en la pràctica no es veuran afectades.
El que no sembla
correcte és que el conseller Comin aprofiti la presentació d’aquest nou model
d’assignació de recursos, per intentar “vendre la moto” als metges de primària
que sovint manifesten el seu malestar per les condicions precàries en les
que han de desenvolupar la seva feina. En
aquest sentit està circulant un manifest titulat “la necessària rebel·lió dels
metges” que ja ha estat signat per un elevat nombre de professionals i que posa de manifest les mancances derivades de no haver-se recuperat els efectes
adversos de les retallades, i que el conseller Comin s’esforça a negar dient
que aquesta actuació anunciada ara
“s’emmarca dins d’una concepció transversal de la primària, com a verdader
centre de la nostra actuació”.
Tanmateix, benvinguts
aquests diners de més per la primària, sobretot si s’utilitzen amb seny,
procurant que aportin valor afegit a l’assistència sanitària pública.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada