Presentat el Pla Nacional d’Urgències

Atès que el problema de les urgències no pot tenir grans solucions, aquest Pla tampoc pot aportar mesures espectaculars i es configura al voltant del que ja hi ha establert. És una millora del que ja tenim.

El problema està en els malalts que saturen els boxs d’urgències, pendents d’ingrés i que alternativament alguns d’ells només poden ser atesos en dispositius sociosanitaris.

El Pla Nacional d’Urgències neix sense una dotació econòmica per poder materialitzar les seves propostes. Costa creure que els diners puguin sortir d’altres conceptes pressupostaris, atès que si els pressupostos estan ben fets, per poder endegar aquestes noves accions, hi haurà altres previsions que no es podran dur a terme. 

Ja s’ha fet públic el Pla Nacional d’Urgències que s’estava cuinant al CatSalut des de fa aproximadament un any. En tot aquest període, diferents declaracions del conseller Comin havien situat el llistó de les expectatives molt alt pel que fa als resultats d’aquest Pla. El cert és que quan s’ha donat a conèixer aquestes expectatives s’han vit decebudes perquè el Pla millora la situació actual de les urgències a Catalunya, però en cap cas soluciona el greu problema de l’espera des que un malalt és diagnosticat en un servei d’urgències hospitalari i el moment en que se li assigna un llit d’hospitalització. Tant és així, que el departament de Salut es fixa un termini de 4 anys per aconseguir que cap pacient estigui més de 24 hores “aparcat” a urgències pendent de que se li pugui assignar un llit. Aquest objectiu per si sol ja explica que el Pla Nacional d’Urgències en cap cas respon a les promeses fetes pel conseller. I no hi respon, perquè el problema continua sent el del drenatge dels malalts que necessiten un llit i no poden ingressar perquè l’hospital no disposa de llits buits.

Els entesos creuen que fins que no s’articuli adequadament el suport dels centres sociosanitaris a les necessitats de les urgències hospitalàries, el problema subsistirà. És com a mínim curiós que una de les mesures del Pla per optimitzar el problema del drenatge consisteixi a planificar anualment les necessitats estructurals segons la pressió de les urgències, com si la intensitat d’aquesta pressió fos una constant. El Pla presenta doncs una qüestió pendent que no s’aborda amb profunditat com és el del drenatge dels malalts que no poden ser ingressats per manca de llits.

Val a dir però, que el Pla Nacional d’Urgències es fruit d'un procés participatiu i per tant aporta altres aspectes positius que cal ressaltar. En primer lloc s’ha de destacar els cinc nous CUAP que es posaran en servei a Girona, Mataró, Badalona, Reus i a Lleida. Si s’aconsegueix que la població entengui que en aquests dispositius assistencials de l’assistència primària, els malalts poden ser diagnosticats, la posada en funcionament d’aquests nous CUAP pot servir per descongestionar la pressió als serveis d’urgència dels hospitals. Cal insistir però que aquesta descongestió en cap cas afectarà al nombre de malalts pendents d’aconseguir un llit per ingressar, atès que el CUAP resol exclusivament urgències que no requereixen ingrés hospitalari.

També és interessant destacar el paper del SEM que està cridat a jugar un protagonisme important i per això tindrà la consideració d’un servei públic essencial i en particular intervindrà en la potenciació de l’hospitalització a domicili. Un altre aspecte de gran interès la creació dels nous equips ESIC (equips de suport integral a la cronicitat), a imatge d’algunes experiències pilot que s’estan duent a terme des de fa temps al Parc Taulí de Sabadell o a l’Hospital de Terrassa, en les que equips conjunts de professionals de la primària i dels hospitals esmentats, han treballat conjuntament per reduir les visites de malalts crònics complexos als serveis d’urgències. També a la ciutat de Barcelona s’han posat en marxa experiències d’aquest tipus.

Altres aspectes destacats del Pla son la consolidació del 061-CatSalut Respon com a porta d’accés no presencial a l’atenció urgent, per tal que des d’aquest servei es pugui orientar als ciutadans en la utilització del recurs sanitari més adient quan estiguin davant d’una urgència. Així mateix dins d’aquest servei, que ha estat objecte d’una potenciació important aquests últims mesos per tal de donar-lo a conèixer a la ciutadania, es crearan dues noves línies d’atenció inexistents fins ara: la d’atenció pediàtrica i la de salut mental, que estan a disposició dels ciutadans 24 hores al dia i 365 dies a l’any.

També resulta xocant que el Pla no s’hagi dotat d’un pressupost específic per poder abordar les accions de nova creació que el Pla propugna. Es diu que els diners sortiran d’altres parides pressupostàries, el que equival a dir, que per endegar les mesures previstes pel Pla, hi haurà altres accions que no es podran fer, partint de la base que el pressupost estigui ben fet. D’on sortiran els diners per crear 5 nous CUAP? I per dotar de més personal el SEM? Per posar només dos exemples. 

El Pla Nacional d’Urgències està organitzat al voltant de 10 Eixos, i un total de 30 accions, unes més significatives que les altres. Aquest enfoc del treball està fet molt a l’estil David Elvira, que acostuma a parlar també d’eixos, palanques de canvi, accions... Diguem que la presentació manté “l’estil de la casa”. 

Malgrat tot estem davant d’un bon treball de la Dra. Cristina Nadal i el seu equip, que malauradament no resoldrà el problema de la saturació dels boxs d’urgències dels hospitals perquè no ataca amb decisió la potenciació de la contractació de llits de subaguts dels centres sociosanitaris. Mentre aquests centres tinguin una bona part dels seus llits ocupats per malalts eminentment socials amb poca dependència mèdica i sanitària, continuarem veient en els serveis d’urgència hospitalaris malalts aparcats pendents de poder ingressar. Allò que el conseller Comin volia solucionar, és precisament el que té un tractament més superficial en aquest treball. De tota manera, algunes de les mesures que el Pla contempla són, sens dubte, un pas endavant.

www.rbaestudisiprojectes.cat