Atès que el problema de les urgències no pot tenir grans solucions, aquest Pla tampoc pot aportar mesures espectaculars i es configura al voltant del que ja hi ha establert. És una millora del que ja tenim.
El problema està en els malalts que saturen els boxs d’urgències, pendents d’ingrés i que alternativament alguns d’ells només poden ser atesos en dispositius sociosanitaris.
El Pla Nacional
d’Urgències neix sense una dotació econòmica per poder materialitzar les seves
propostes. Costa creure que els diners puguin sortir d’altres conceptes
pressupostaris, atès que si els pressupostos estan ben fets, per poder endegar
aquestes noves accions, hi haurà altres previsions que no es podran dur a
terme.
Ja s’ha fet públic
el Pla Nacional d’Urgències que s’estava cuinant al CatSalut des de fa
aproximadament un any. En tot aquest període, diferents declaracions del
conseller Comin havien situat el llistó de les expectatives molt alt pel que fa
als resultats d’aquest Pla. El cert és que quan s’ha donat a conèixer aquestes
expectatives s’han vit decebudes perquè el Pla millora la situació actual de
les urgències a Catalunya, però en cap cas soluciona el greu problema de
l’espera des que un malalt és diagnosticat en un servei d’urgències hospitalari
i el moment en que se li assigna un llit d’hospitalització. Tant és així, que
el departament de Salut es fixa un termini de 4 anys per aconseguir que cap pacient estigui més de 24 hores “aparcat” a urgències
pendent de que se li pugui assignar un llit. Aquest objectiu per si sol ja
explica que el Pla Nacional d’Urgències en cap cas respon a les promeses fetes
pel conseller. I no hi respon, perquè el problema continua sent el del drenatge
dels malalts que necessiten un llit i no poden ingressar perquè l’hospital no
disposa de llits buits.
Els entesos creuen
que fins que no s’articuli adequadament el suport dels centres sociosanitaris a
les necessitats de les urgències hospitalàries, el problema subsistirà. És com
a mínim curiós que una de les mesures del Pla per optimitzar el problema del
drenatge consisteixi a planificar anualment les necessitats estructurals segons
la pressió de les urgències, com si la intensitat d’aquesta pressió fos una
constant. El Pla presenta doncs una qüestió pendent que no s’aborda amb profunditat
com és el del drenatge dels malalts que no poden ser ingressats per manca de
llits.
Val a dir però, que
el Pla Nacional d’Urgències es fruit d'un procés participatiu i per tant aporta altres aspectes positius que cal ressaltar.
En primer lloc s’ha de destacar els cinc nous CUAP que es posaran en servei a
Girona, Mataró, Badalona, Reus i a Lleida. Si s’aconsegueix que la població
entengui que en aquests dispositius assistencials de l’assistència primària,
els malalts poden ser diagnosticats, la posada en funcionament d’aquests nous
CUAP pot servir per descongestionar la pressió als serveis d’urgència dels
hospitals. Cal insistir però que aquesta descongestió en cap cas afectarà al
nombre de malalts pendents d’aconseguir un llit per ingressar, atès que el CUAP
resol exclusivament urgències que no requereixen ingrés hospitalari.
També és
interessant destacar el paper del SEM que està cridat a jugar un protagonisme important
i per això tindrà la consideració d’un servei públic essencial i en particular
intervindrà en la potenciació de l’hospitalització a domicili. Un altre aspecte
de gran interès la creació dels nous equips ESIC (equips de suport integral a
la cronicitat), a imatge d’algunes experiències pilot que s’estan duent a terme
des de fa temps al Parc Taulí de Sabadell o a l’Hospital de Terrassa, en les
que equips conjunts de professionals de la primària i dels hospitals esmentats,
han treballat conjuntament per reduir les visites de malalts crònics complexos als
serveis d’urgències. També a la ciutat de Barcelona s’han posat en marxa
experiències d’aquest tipus.
Altres aspectes
destacats del Pla son la consolidació del 061-CatSalut Respon com a porta
d’accés no presencial a l’atenció urgent, per tal que des d’aquest servei es
pugui orientar als ciutadans en la utilització del recurs sanitari més adient
quan estiguin davant d’una urgència. Així mateix dins d’aquest servei, que ha
estat objecte d’una potenciació important aquests últims mesos per tal de
donar-lo a conèixer a la ciutadania, es crearan dues noves línies d’atenció
inexistents fins ara: la d’atenció pediàtrica i la de salut mental, que estan a
disposició dels ciutadans 24 hores al dia i 365 dies a l’any.
També resulta
xocant que el Pla no s’hagi dotat d’un pressupost específic per poder abordar
les accions de nova creació que el Pla propugna. Es diu que els diners sortiran
d’altres parides pressupostàries, el que equival a dir, que per endegar les
mesures previstes pel Pla, hi haurà altres accions que no es podran fer,
partint de la base que el pressupost estigui ben fet. D’on sortiran els diners
per crear 5 nous CUAP? I per dotar de més personal el SEM? Per posar només dos
exemples.
El Pla Nacional
d’Urgències està organitzat al voltant de 10 Eixos, i un total de 30 accions,
unes més significatives que les altres. Aquest enfoc del treball està fet molt
a l’estil David Elvira, que acostuma a parlar també d’eixos, palanques de
canvi, accions... Diguem que la presentació manté “l’estil de la casa”.
Malgrat tot estem davant d’un bon treball de la Dra. Cristina Nadal i el seu equip, que
malauradament no resoldrà el problema de la saturació dels boxs d’urgències
dels hospitals perquè no ataca amb decisió la potenciació de la contractació de
llits de subaguts dels centres sociosanitaris. Mentre aquests centres tinguin
una bona part dels seus llits ocupats per malalts eminentment socials amb poca
dependència mèdica i sanitària, continuarem veient en els serveis d’urgència
hospitalaris malalts aparcats pendents de poder ingressar. Allò que el
conseller Comin volia solucionar, és precisament el que té un tractament més
superficial en aquest treball. De tota manera, algunes de les mesures que el
Pla contempla són, sens dubte, un pas endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada