divendres, 21 d’abril del 2017

I de nou, l’Hospital General de Catalunya


De moment l’únic  acord entre Generalitat i propietat de l‘Hospital passa per assentar-se a una taula i explorar la possibilitat d’arribar a un acord per la compra-venda del centre hospitalari.




D’aquesta manera es refan unes relacions molt deteriorades entre ambdues parts, conseqüència de les desavinences d’aquest últim any. És un començar de nou la relació institucional.     


  
Aquest dijous, les pàgines web del departament de Salut, i la de l’Hospital General de Catalunya publicaven una nota exactament idèntica, molt concisa, i amb el text següent:

“El Departament de Salut de la Generalitat i la Direcció de l’Hospital Universitari General de Catalunya han decidit avançar en la ronda de converses amb l’objectiu d’estudiar amb la màxima sensibilitat i assolir un possible acord durant aquest any 2017, sobre la proposta plantejada per la conselleria en relació al centre hospitalari de Sant Cugat del Vallès.”

Ràpidament diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò de la notícia atès que la seva materialització comportaria uns guanys importants per les poblacions veïnes: Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta, El Papiol, Castellbisbal, Rubí, Cerdanyola i d’altres, que d’aquesta manera podrien disposar d’un hospital comarcal de proximitat ben a prop dels seus municipis. De fet l’Hospital General de Catalunya, si estigués de ple dret integrat al SISCAT, jugaria el paper dels hospitals públics que estava previst construir a Cerdanyola i a Rubí. Per tant, la compra de l’Hospital per part de la Generalitat de Catalunya comportaria una millora assistencial per part dels veïns afectats i un estalvi derivat de la no construcció de nous equipaments sanitaris en la zona. Això sempre i quan el preu d’adquisició de l’Hospital General fos inferior al de construcció d’aquests nous equipaments.

El conseller Comin va llençar des de Catalunya Ràdio una
OPA hostil contra l'Hospital General de Catalunya   
Val la pena però repassar encara que sigui molt resumidament  la desafortunada història d’un hospital que va ser construït pensant en convertir-lo en al joia de la corona hospitalària de Catalunya. Als problemes de dimensió (va ser quelcom semblant al que avui succeeix a l’Hospital de Reus) i de finançament inapropiat, li varen seguir uns drets dels associats impossibles de mantenir en el temps. Tot plegat, junt amb una gestió no massa eficient, va comportar com a resultat la fallida de la Institució.

A partir d’aquest moment, els disbarats ja no van ser responsabilitat dels directius de l’Hospital, sinó del govern de la Generalitat. Després de la fallida econòmica es va obrir un concurs per adjudicar l’Hospital al millor postor, i contràriament al que indicaria el sentit comú, l’Hospital va ser adjudicat per poc més de 6 milions d’€ a IDC, una empresa madrilenya, pràcticament desconeguda llavors a Catalunya, tot i que hi havia un altre oferta de matriu catalana tan competitiva com la que va resultar adjudicatària. Per quines raons la Generalitat va prendre aquesta decisió? Doncs pel que sembla hi havia dues hipòtesis. L’una feia referència a la por que la Generalitat tenia de acabar pagant els costos de funcionament de l’Hospital si aquest s’integrava a la xarxa pública hospitalària, i l’altre hipòtesi estava relacionada amb la comissió d’intermediació que es va produir a conseqüència de l’adjudicació i que es va endur un ex alt càrrec de la Generalitat. Probablement, la confluència de les dues hipòtesis és el que més s’acosta a la realitat. Sigui com sigui, el cert és que l’Hospital va passar a mans d’una empresa madrilenya.

En aquells acords, hi havia una clàusula que inicialment tenia una validesa de 10 anys, per la qual l’Hospital General de Catalunya rebria anualment 12 milions d’€ per acollir els malalts d’urgències drenats des de l’Hospital del Parc Taulí quan aquest estigués saturat. Aquest acord es va anar prorrogant més enllà dels 10 anys inicials, l’Hospital General fins i tot va ser incorporat al SISCAT no fa pas masses anys, gràcies a un contracte de prestació de serveis.

A començaments de l’any passat, el conseller Comin va voler expulsar a l’Hospital General del sistema públic, i des d’aquell moment es va iniciar un “estira i arronsa” entre el departament de Salut i IDC, que en un moment donat va comportar que el conseller Comin llencés un “OPA hostil” contra l’Hospital, oferint entre 50 i 55 milions d’€ per a la seva adquisició. L’Hospital es va negar ni tan sols a parlar-ne atès que no formava part dels seus objectius la venda del centre hospitalari. Aquesta negativa ha comportat unes relacions tenses entre el departament de Salut i IDC (ara Quiron Salud), tot i que fins avui, si fa o no fa, l’Hospital General de Catalunya, en la pràctica ha continuat rebent els mateixos malalts derivats del Taulí que els que havia rebut l’any anterior per aquestes dates.

Què ha passat mentre tant, perquè ara s’anunciï conjuntament aquest nou escenari? Doncs no és que les negociacions hagin avançat gens ni mica. El que en realitat ha succeït és que han arribat a un acord de pau, en el sentit que l’Hospital General deixarà de veure’s pressionat per Salut, i al mateix temps, a canvi d’això,  l’Hospital accepta explorar la possibilitat de vendre el centre a la Generalitat de Catalunya. Però ha de quedar ben clar que pel moment no hi ha cap compromís de venda, més enllà de la voluntat d’iniciar converses per explorar les possibilitats existents d’arribar a un acord per la compra de l’Hospital per part de la Generalitat.

Diguem per tant que es passa d’un enfrontament entre les parts, a un punt de maduresa que els portarà a assentar-se a una taula per escoltar-se els uns als altres. Es tracta de reconstruir una relació trencada aquest últims mesos. De fet, l’operació no serà fàcil, tot i la aparició en les negociacions de la nova figura de CEO de que s'ha dotat el grup Quiron Salud (abans IDC) i que ha assumit Hector Ciria, mentre que Victor Madera continua a la presidència del Grup.

No oblidem que entre altres problemes hi ha el fet que part dels espais de l’Hospital General de Catalunya estan ocupats per la Universitat Internacional de Catalunya, fet que sens dubte dificulta l’operació. També cal tenir presents els drets dels mutualistes de la Mútua General que utilitzen preferentment l’Hospital General de Catalunya per les seves necessitats assistencials. Tampoc ha transcendit si l’oferta de compra de la Generalitat inclou el tot o una part de la superfície de l’Hospital. En definitiva estem davant d’una fase del tot inicial, de la que pel moment no es pot predir si tindrà un final positiu per la sanitat pública catalana. Tant de bo fos així, perquè Catalunya recuperaria un serveis sanitaris, el control dels quals mai s’hauria d’haver escapat del país.  


Veurem com evolucionen les converses entre ambdues parts. 


www.rbaestudisiprojectes.cat          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada