De moment l’únic acord entre Generalitat i propietat de l‘Hospital passa per assentar-se a una taula i explorar la possibilitat d’arribar a un acord per la compra-venda del centre hospitalari.
D’aquesta manera es refan unes relacions molt deteriorades entre ambdues parts, conseqüència de les desavinences d’aquest últim any. És un començar de nou la relació institucional.
Aquest dijous, les
pàgines web del departament de Salut, i la de l’Hospital General de Catalunya publicaven
una nota exactament idèntica, molt concisa,
i amb el text següent:
“El Departament de Salut de la Generalitat i la Direcció de l’Hospital
Universitari General de Catalunya han decidit avançar en la ronda de converses
amb l’objectiu d’estudiar amb la màxima sensibilitat i assolir un possible
acord durant aquest any 2017, sobre la proposta plantejada per la conselleria
en relació al centre hospitalari de Sant Cugat del Vallès.”
Ràpidament diferents mitjans de comunicació s’han
fet ressò de la notícia atès que la seva materialització comportaria uns guanys
importants per les poblacions veïnes: Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La
Floresta, El Papiol, Castellbisbal, Rubí, Cerdanyola i d’altres, que d’aquesta
manera podrien disposar d’un hospital comarcal de proximitat ben a prop dels
seus municipis. De fet l’Hospital General de Catalunya, si estigués de ple dret
integrat al SISCAT, jugaria el paper dels hospitals públics que estava previst
construir a Cerdanyola i a Rubí. Per tant, la compra de l’Hospital per part de
la Generalitat de Catalunya comportaria una millora assistencial per part dels
veïns afectats i un estalvi derivat de la no construcció de nous equipaments
sanitaris en la zona. Això sempre i quan el preu d’adquisició de l’Hospital
General fos inferior al de construcció d’aquests nous equipaments.
 |
| El conseller Comin va llençar des de Catalunya Ràdio una OPA hostil contra l'Hospital General de Catalunya |
Val la pena però repassar encara que sigui molt resumidament
la desafortunada història d’un hospital
que va ser construït pensant en convertir-lo en al joia de la corona
hospitalària de Catalunya. Als problemes de dimensió (va ser quelcom semblant
al que avui succeeix a l’Hospital de Reus) i de finançament inapropiat, li
varen seguir uns drets dels associats impossibles de mantenir en el temps. Tot
plegat, junt amb una gestió no massa eficient, va comportar com a resultat la
fallida de la Institució.
A partir d’aquest moment, els disbarats ja no van
ser responsabilitat dels directius de l’Hospital, sinó del govern de la
Generalitat. Després de la fallida econòmica es va obrir un concurs per
adjudicar l’Hospital al millor postor, i contràriament al que indicaria el
sentit comú, l’Hospital va ser adjudicat per poc més de 6 milions d’€ a IDC,
una empresa madrilenya, pràcticament desconeguda llavors a Catalunya, tot i que
hi havia un altre oferta de matriu catalana tan competitiva com la que va
resultar adjudicatària. Per quines raons la Generalitat va prendre aquesta
decisió? Doncs pel que sembla hi havia dues hipòtesis. L’una feia referència a
la por que la Generalitat tenia de acabar pagant els costos de funcionament de
l’Hospital si aquest s’integrava a la xarxa pública hospitalària, i l’altre hipòtesi
estava relacionada amb la comissió d’intermediació que es va produir a conseqüència
de l’adjudicació i que es va endur un ex alt càrrec de la Generalitat.
Probablement, la confluència de les dues hipòtesis és el que més s’acosta a la
realitat. Sigui com sigui, el cert és que l’Hospital va passar a mans d’una
empresa madrilenya.
En aquells acords, hi havia una clàusula que
inicialment tenia una validesa de 10 anys, per la qual l’Hospital General de Catalunya rebria anualment 12 milions d’€ per acollir els malalts d’urgències
drenats des de l’Hospital del Parc Taulí quan aquest estigués saturat. Aquest
acord es va anar prorrogant més enllà dels 10 anys inicials, l’Hospital General
fins i tot va ser incorporat al SISCAT no fa pas masses anys, gràcies a un
contracte de prestació de serveis.
A començaments de l’any passat, el conseller
Comin va voler expulsar a l’Hospital General del sistema públic, i des d’aquell
moment es va iniciar un “estira i arronsa” entre el departament de Salut i IDC,
que en un moment donat va comportar que el conseller Comin llencés un “OPA hostil”
contra l’Hospital, oferint entre 50 i 55 milions d’€ per a la seva adquisició.
L’Hospital es va negar ni tan sols a parlar-ne atès que no formava part dels
seus objectius la venda del centre hospitalari. Aquesta negativa ha comportat
unes relacions tenses entre el departament de Salut i IDC (ara Quiron Salud), tot i que fins avui,
si fa o no fa, l’Hospital General de Catalunya, en la pràctica ha continuat rebent
els mateixos malalts derivats del Taulí que els que havia rebut l’any anterior
per aquestes dates.
Què ha passat mentre tant, perquè ara s’anunciï conjuntament
aquest nou escenari? Doncs no és que les negociacions hagin avançat gens ni
mica. El que en realitat ha succeït és que han arribat a un acord de pau, en el
sentit que l’Hospital General deixarà de veure’s pressionat per Salut, i al
mateix temps, a canvi d’això, l’Hospital
accepta explorar la possibilitat de vendre el centre a la Generalitat de
Catalunya. Però ha de quedar ben clar que pel moment no hi ha cap compromís de
venda, més enllà de la voluntat d’iniciar converses per explorar les
possibilitats existents d’arribar a un acord per la compra de l’Hospital per
part de la Generalitat.
Diguem per tant que es passa d’un enfrontament entre les parts, a un punt de maduresa que els portarà a assentar-se a una taula per escoltar-se
els uns als altres. Es tracta de reconstruir una relació trencada aquest últims
mesos. De fet, l’operació no serà fàcil, tot i la aparició en les negociacions de la nova figura de CEO de que s'ha dotat el
grup Quiron Salud (abans IDC) i que ha assumit Hector Ciria, mentre que Victor Madera continua a la presidència del Grup.
No oblidem que entre altres problemes hi ha el
fet que part dels espais de l’Hospital General de Catalunya estan ocupats per
la Universitat Internacional de Catalunya, fet que sens dubte dificulta l’operació.
També cal tenir presents els drets dels mutualistes de la Mútua General que
utilitzen preferentment l’Hospital General de Catalunya per les seves
necessitats assistencials. Tampoc ha transcendit si l’oferta de compra de la
Generalitat inclou el tot o una part de la superfície de l’Hospital. En
definitiva estem davant d’una fase del tot inicial, de la que pel moment no es
pot predir si tindrà un final positiu per la sanitat pública catalana. Tant de
bo fos així, perquè Catalunya recuperaria un serveis sanitaris, el control dels
quals mai s’hauria d’haver escapat del país.
Veurem com evolucionen les converses entre ambdues
parts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada