El departament de Salut
decideix crear un consorci sanitari a Reus per salvar l’Hospital Sant Joan. Caldrà explicar
molt bé que passa amb el deute acumulat que actualment té l’Hospital reusenc,
qui l’assumeix i com es pagarà.
Quin paper jugarà ara el Parlament català? S’oposarà com va fer amb el consorci lleidatà a la creació d’aquest nou consorci? O potser ara, sense Boi Ruiz al departament de Salut, davant de la mateixa situació, el Parlament es contradirà a ell mateix?
Encara no han
passat ni tres anys del rebombori que es va organitzar a Lleida pel consorci
sanitari que Boi Ruiz, llavors conseller de Salut, volia constituir a la
capital del Segrià. Es tractava d’un consorci integrat bàsicament per dues
entitats públiques com eren l’Hospital Arnau de Vilanova pertanyent a l’ICS, i
per l’empresa pública Gestió de Serveis Sanitaris, amb l’Hospital de Santa
Maria com a principal actiu de la seva activitat assistencial. Era evident per
tothom que tingués un pam de seny que la suma de dues institucions públiques,
integrades en un consorci públic, havia de confluir en una nova institució evidentment
pública. Doncs tot i així, tot i ser tan clar, hi havia qui deia que això era
privatitzar la sanitat, i alineats amb aquesta posició hi havia també la CUP,
ICV i ERC de Lleida, així com la majoria de sindicats.
Així les coses, i
després del canvi de govern de gener del 2016, va ser al juny de l’any passat quan
l’actual conseller de Salut Antoni Comin va anunciar formalment a Lleida que “es
comprometia a anul·lar l’acord de l’anterior govern per crear un únic ens de
gestió per las centres públics de Lleida, articulat amb la fórmula d’un consorci
sanitari”. El conseller no ho va dir públicament però era evident que la mesura
es prenia per acontentar a la CUP que exigia que es fes marxa enrere en la constitució
d’aquest consorci, i donant suport també a la posició que havia pres Esquerra Republicana
a Lleida, acusant a l’anterior conseller de Salut de voler privatitzar la
sanitat pública lleidatana amb la constitució d’aquell consorci.
Ara, quan encara no
ha transcorregut ni un any de la marxa enrere feta amb l’anul·lació de l’acord
per constituir un consorci sanitari a Lleida, i davant de la ruïnosa situació
de l’Hospital Sant Joan de Reus, el conseller Comin acaba d’anunciar que ha arribat a un acord amb l’Ajuntament de Reus per constituir un consorci sanitari
per gestionar l’Hospital Sant Joan. Es dona la curiositat que la regidora de
Salut de l’Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó militant d’ERC, és la presidenta
del consell d’administració de l’Hospital en tant que regidora de Salut. Com
canvien les coses fins i tot pels partits polítics! Quan el consorci s’havia de
constituir a Lleida, allò era privatitzar la sanitat; en canvi quan es vol
crear un consorci a Reus, llavors estem davant d’un acte que reforça el caràcter
públic del sistema sanitari. És evident que ERC com a partit polític no té un
full de ruta coherent en política sanitària ni tan sols un model sanitari que
defensar. Van a cop d’impuls.
La notícia és bona per a la sanitat catalana, como ho era quan es volia constituir el consorci lleidatà
que avui ha quedat provat que va ser rebutjat per pura ideologia populista,
sense cap argument mínimament coherent sobre la taula. En aquella ocasió la majoria de partits polítics
presents al Parlament de Catalunya es varen posicionar en contra del consorci
lleidatà. Ara, amb el nou consorci de Reus i en pura lògica, el Parlament hauria de tornar
a fer el mateix, atès que la situació és la mateixa; sinó ho fan quedarà ben clar
que aquell NO al consorci de Lleida tenia altres connotacions que res tenien a
veure amb la mesura que es volia prendre o l’interès dels ciutadans. Des d’aquestes pàgines, defensàvem
el consorci de Lleida i per pura coherència defensem també aquest nou consorci
sanitari reusenc i li desitgem llarga vida. Cal tanmateix aclarir alguns extrems. Què passarà amb
el deute existent? Qui se’n farà càrrec?.
Però els
interrogants no són només de caràcter monetari. N’hi ha també a nivell de model
hospitalari. Si només es canvia la forma jurídica de la propietat, però
internament tot segueix igual, tornarem a estar allà on estàvem. Cal per tant abordar amb decisió els greus problemes que han dut a l’Hospital a la situació econòmica
en que es troba. I una de les primeres qüestions és la relativa als espais físics:
o es tanquen tots els que siguin sobrers, o se’ls dota d’alguna activitat que
aporti recursos a l’Hospital. I el mateix cal dir de la cartera de serveis de l’Hospital.
Què hi fa un Pet-Tac a l’Hospital de Sant Joan entre altres exemples? I la dimensió
de la plantilla? Es pensa realment ajustar la dimensió i les prestacions de l’Hospital
al que sigui estrictament necessari? I que dir de la interferència de la
política en la gestió de l’Hospital? S’ha entès finalment que els polítics no han
d’interferir per a res (ni tan sols en les DPO) en qüestions pròpies de la
gestió?. Si és així benvingut sigui el consorci, però si el que realment està
buscant l’Ajuntament de Reus és que els catalans paguem entre tots les
barbaritats fetes a Reus, llavors haurem d’inventar algun tipus de marea que s’oposi
a la constitució d’aquest consorci tal com va succeir a Lleida.
En principi, per
les paraules del conseller Comin, es desprèn que aquest consorci reusenc hauria
d’estar formalment constituït i començar a funcionar l’1 de gener de l’any
vinent. Valdria la pena aprofitar l’avinentesa per replantejar-se de nou la constitució
del consorci de Lleida. Seria una mostra de coherència política i de serositat;
si no es fa així sempre hi haurà qui pensi
que “quan un hospital esdevé ruïnós... llavors fem un consorci...” amb altres
paraules, com diu un amic meu, passem de menysprear “l’ànim de lucre” a
aplaudir “l’ànim de dèficit”.
www.rbaestudisiprojectes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada