Estem emprenent un viatge que ens porta de l’eficiència a la burocràcia, i de la gestió empresarial als comissaris polítics
Una nova disposició legislativa converteix en un “zero a l’esquerra” la governança de les EPiC
A meitat de gener
vàrem saber que la Llei de mesures fiscals, administratives i financeres del
sector públic que s’estava tramitant en el Parlament de Catalunya incloïa una
mesura que implicava que les EPiC havien de dotar-se d’un responsable de fiscalitzar
i de controlar l’estat econòmic financer de l’entitat que dependria del màxim
òrgan de govern de l’entitat amb unes competències i funcions que serien
definides pel departament d’Economia. La seva dependència seria doble atès que
aquesta figura dependria també de la Intervenció de la Generalitat. En la
pràctica volia dir que Economia desembarcava en el consorcis amb una figura que
podia comportar la pràctica intervenció del centre i el final de l’autonomia de gestió, si és que en aquests últims temps es pot parlar d’aquest concepte,
atacat des de tots els flancs possibles per les diferents mesures que el
departament de Salut ha anat i està prenent.
Per acabar de
rematar la jugada, ara la Llei de mesures fiscals, administratives i financeres
del 2017 aprovada en el Parlament de Catalunya,
en el seu article 173 inclou la “supervisió contínua d’entitats del sector
públic”, que en la pràctica equival a instaurar un “comissari polític” a totes
les empreses públiques i consorcis. L’article en qüestió diu així:
1. Les entitats participades
majoritàriament per l'Administració de la Generalitat estan sotmeses a un
sistema de supervisió contínua amb la finalitat de verificar la subsistència
dels motius que en van justificar la creació i el grau de compliment dels
objectius propis de les funcions i activitats encomanades d'acord amb els
instruments de gestió corresponents, i també l'adequació dels serveis i
activitats a les pràctiques de bona administració, mesurada en termes
d'eficàcia organitzativa, qualitat del servei i bon govern.
2. El sistema de supervisió
contínua a què fa referència l'apartat 1, sens perjudici de les funcions que
corresponen a la Intervenció General en l'àmbit economicofinancer establert per
la normativa vigent, és exercit pel departament competent en matèria
d'administració pública d'acord amb el marc d'actuació, la metodologia i
l'abast que determini per reglament el Govern.
Aquesta supervisió s’exercirà doncs des del departament de Governació, i
s’afegeix a la, en la pràctica, intervenció econòmica de la EPiC. Si a aquesta
cotilla administrativa se li afegeixen els “encàrrecs de gestió” derivats
de la col·laboració vertical que establirà
la nova llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària, ens trobem que
Consorcis i Empreses Públiques passaran a
ser entitats sense cap mena de capacitat de decisió al servei dels
objectius que se’ls marquin, sense possibilitat de poder incidir en la manera
d’assolir aquests objectius. Se’ls dirà què han de fer i com ho han de fer. En
definitiva es substitueix l’autonomia de gestió per ordres d’obligat
compliment.
En aquestes condicions cal formular algunes preguntes. La primera relativa
a la legitimitat d’un canvi de model que no ha passat per les urnes, i que de
mica en mica, des del departament de Salut es van col·locant els diferents
elements que el fan possible. La segona, de que servirà un equip directiu
professional quan amb aquest nou panorama probablement amb una mena de capatàs
al front de les organitzacions n’hi hauria prou, i la tercera relativa als
òrgans de govern; amb una institució intervinguda en lo econòmic i controlada
en lo polític, cal un òrgan de govern? Per quin motiu? Per a fer què?
Certament la sanitat catalana està vivint moments convulsos, no tant per la
difícil conjuntura que li ha tocat viure, sinó sobretot per la utilització
mesquina que s’està fent d’aquests problemes i que tot i ser majoritàriament
falsos estan servint per justificar uns canvis que ningú pot assegurar que
serveixin per millorar el sistema sanitari. Estem davant d’uns polítics que
volen canviar si o si el model sanitari, i que aprofiten qualsevol excusa sigui
real o imaginària, per justificar canvis sense que ningú avaluï els seus
resultats i la seva incidència en la millora de la salut dels ciutadans.
Eliminada l’autonomia de gestió, substituint l’agilitat en la presa de
decisions per la burocràcia del funcionariat, controlant-t’ho tot des de la cúspide
de la piràmide, s’acabarà transformant un model sanitari d’èxit en una organització
monstruosa, cara i ineficient. Estem davant de la llei del pèndul; ara toca anar
en aquesta direcció, i els humans som tan absurds que no canviarem per més que
l’evidència s’imposi, fins que una nova etapa ens porti a caminar en la direcció
contrària.
Liquidats els consorcis, limitades les empreses públiques, intervingudes
econòmicament i política les EPiC, ara només cal eliminar els gerents i els òrgans
de govern. És la última pedra a la sabata que li queda a un departament que
cada dia demostra més de quin peu calça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada