Quan s’amaga part de la veritat... el resultat de les votacions queda en entredit

Els danys col·laterals de l’avantprojecte de llei de “formes de gestió de l’assistència sanitària finançada amb fons públics” poden implicar un canvi radical del model sanitari català tal com el coneixem avui en dia.

Els consorcis sanitaris públics poden convertir-se en mers negociats de l’estructura administrativa del CatSalut si el "sottogoverno" d’Economia i Finances imposa el seu criteri.

Les empreses privades amb afany de lucre, reparteixen una part dels seus beneficis entre els socis, exactament igual que fan les EBA o les cooperatives. Si aquestes últimes tenen la consideració d’economia social, perquè les que tenen afany de lucre no la poden tenir?

 

L’avantprojecte de llei de “formes de gestió de l’assistència sanitària finançada amb fons públics” comença a produir efectes col·laterals en el consorcis sanitaris, que al convertir-se en “mitjans propis” perdran l’autonomia de gestió, i estaran obligats a fer allò que el CatSalut decideixi, de la manera que el CatSalut vulgui, fent del tot inservibles els òrgans de govern d’aquests organismes.

Per altre banda, des del departament d’Economia i Finances es vol aprofitar l’avinentesa per aconseguir consorcis “purs” fent desaparèixer dels mateixos les entitats privades sense ànim de lucre que hi estan integrades. Volen “mitjans propis” purs, no contaminats, i per això expulsaran dels consorcis a un seguit de fundacions i ordres religioses que històricament havien estat oferint serveis sanitaris per la sanitat pública, i ara aquesta nova disposició legal els agrairà la seva col·laboració expulsant-los dels consorcis en que estan integrats.

Es veuran afectades per aquesta mesura la Fundació Sant Antoni Abad de Vilanova i Els Camils de Sant Pere de Ribas, avui integrats al Consorci del Garraf, la Fundació Hospital Comarcal de Vilafranca integrada al Consorci Sanitari de l’Alt Penedès. Cap de les tres entitats no formarà part del nou consorci que s’està constituint i que integra els dos anteriors. Però la neteja sembla que no acaba aquí, i seguiran la mateixa sort la Fundació Sant Llàtzer al Consorci Sanitari de Terrassa, la Creu Roja al Consorci Sanitari Integral, la Fundació de la Santa Creu al Consorci Sanitari de Vic, i l’Hospital Asil de Blanes a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva. Tot un “èxit” de l’alt funcionariat bàsicament del departament d’Economia, un autèntic “sottogoverno” a l’ombra que porta molts anys actuant contra el sistema de governança del consorcis sanitaris catalans, amb l’interès exclusiu de voler acumular poder per a la intervenció, encara que això vagi en contra de la qualitat de l’assistència.

Però aquest avantprojecte, comporta altres perills i indefinicions, més enllà de l’amenaça de l’elit funcionarial. Entre elles, la referència que fa a les “entitats d’economia social”. Segons l’avantprojecte, només les entitats considerades d’economia social tindran la possibilitat de poder accedir a la concertació amb el CatSalut.  Sobre aquesta qüestió, només existeix a l’Estat espanyol una legislació que reguli aquest concepte d’economia social. Es tracta de la “Llei 5/2011 de 30 de marzo de Economia Social”. Una llei estatal, que no aclareix per exemple si una ordre religiosa és o no una entitat d’economia social i que comporta serioses contradiccions. Segons aquesta llei esmentada, hi ha entitats reconegudes com “d’economia social” que tenen afany de lucre, com per exemple les cooperatives, en les que els seus treballadors en realitat no perceben un salari sinó una bestreta a compte dels beneficis anuals. També les EBA estarien en aquest situació, atès que els socis de la EBA poden repartir-se beneficis.

Per tant, si les cooperatives o les EBA són entitats d’economia social, i poden  repartir-se beneficis entre els seus “socis”, perquè una entitat privada amb afany de lucre, que al cap i a la fi, també reparteix beneficis entre els seus socis, no pot ser considerada d’economia social? Perquè se les expulsa de la concertació? Quina és la lògica de tot plegat? Jurídicament hi poden haver reclamacions per part d’aquestes entitats quan es vegin expulsades del SISCAT? 

Un concepte encara poc consolidat com és el de l’economia social, i que pot ser objecte de possibles noves interpretacions en un futur immediat, pot ser decisori per establir qui pot concertar amb el CatSalut i qui no?

I encara una pregunta més: els membres del consell de direcció del CatSalut haurien votat el mateix, respecte a aquest avantprojecte, si haguessin tingut tota la informació? I que haurien dit les entitats afiliades al Consorci de Salut i Social, respecte al posicionament de l'entitat en la votació, si se'ls hagués explicat detalladament les conseqüències de l'avantprojecte? 

www.rbaestudisiprojectes.cat