La principal conclusió de l’estudi: les persones que hi van participar mostren un elevat consens respecte a que cal fer per adequar el model a les noves necessitats, però no tenen cap confiança en que aquests canvis s’acabin produint.
David Elvira va relacionar l’esgotament del model, amb l’esgotament de les generacions, fet que alguns varen interpretar com una invitació a la jubilació anticipada...
El passat dia 15 de
març es va celebrar a la sala d’actes del COMB la presentació de l’estudi d’abast
estatal “Sistema Nacional de Salut: escenarios prospectivos de regeneración
2016-2021”, promogut per la “Fundación Salud, Innovación y Sociedad”,
patrocinat per Novartis Farmacéutica S.A. i dirigit per Joan Josep Artells. Pel
que va dir el Dr. Jaume Padrós president del COMB en la introducció de l’acte,
sembla que el Cercle de Salut també va tenir algun paper en aquesta presentació,
tot i que no va quedar gens clar quina va ser la seva aportació, més enllà que
alguns dels que varen participar en la taula de discussió pertanyin al Cercle.
L’estudi es basa en
un anàlisi Delphi, en el que hi han participat 124 persones que constitueixen
un grup volgudament molt transversal, que pretenia explorar les expectatives de
transformació dels sistema públic de salut en els propers cinc anys, davant dels
reptes de futur i que ja es comencen a intuir. L’informe compara les
prediccions dels experts davant de determinats escenaris amb els seus desitjos, intentant contraposar
allò que els experts consideren que succeirà amb allò que voldrien que succeís.
Dels 5 diferents escenaris que es plantegen als participants, hi ha un consens important
amb tot allò que s’hauria de fer, però al mateix temps, el convenciment de que
no es farà. La conclusió per tant és clara: res del que seria desitjable és
possible. Per tant, d’aquesta situació se’n desprèn que estem en un punt d’una
gran desconfiança en el sistema, tal com va explicar el Dr. Aubia, un dels
ponents.
Més enllà de la
presentació de l’estudi, l’acte del COMB tenia interès per escoltar les
opinions de la taula de discussió integrada per el Dr. Guillem López Casasnoves
catedràtic d’Economia i Empresa de la UPF, el Dr. Ricard Meneu, president de la
Fundació Institut de Recerca en Serveis de Salut,
el Dr. Jaume Aubia del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i de Manel del
Castillo, gerent de l’Hospital de Sant Joan de Déu i membre del Cercle de Salut.
Ricard Meneu va
explicar les conclusions de l’estudi insistint en la representativitat dels
resultats i destacant aquesta contradicció aparent entre allò que els
enquestats creuen que hauria de passar i
la seva incredulitat de que acabi passant. Per la seva banda Manel del Castillo va repetir els arguments
exposats ja en altres taules en les que ha participat, i en allò referent al
treball presentat, va relacionar els resultats negatius de l’estudi amb “l’aversió
al risc dels polítics i el paper dels sindicats en la defensa del seu estatus quo”
en el sentit que les dues categories socials prefereixen l’immobilisme als
canvis. En paraules del Dr. Del Castillo, tots dos grups són conservadors...del
seu estatus. El Dr. Jaume Aubia es va centrar a donar la seva impressió com a
metge, destacant el nivell de desconfiança dels panelistes amb els sistema.
El Dr. Guillem
López Casasnovas, que dit sigui de passada, va anunciar el seu relleu com a
conseller del Banc d’Espanya, en la seva intervenció va assenyalar com a principal
causa de les conclusions derivades de l’estudi, a la “mania dels consensos”.
Segons el professor López Casasnoves, els consensos s’aconsegueixen a través de
moltes cessions, i es tanquen utilitzant termes ambivalents que permeten
diferents interpretacions, i que es tradueixen sempre en una mateixa direcció:
gastar més. Guillem López proposa treballar a partir d’un màxim comú denominador
que hauria de contenir qüestions bàsiques d’entesa com per exemple, què és, i
què no és privatització; que és responsabilitat col·lectiva; on acaba la
política i comença de professionalització; o que són i què no són desigualtats
en salut acceptables. I a partir d’aquests acords no perdre ni un minut a
reobrir debats sobre aquestes qüestions.
Després d’un
col·loqui amb diferents intervencions, es va donar pas a l’esperada cloenda que
corria a càrrec de David Elvira director del CatSalut. La intervenció d’Elvira
de ben segur no va decebre als que esperaven emocions fortes: Elvira quasi va convidar
a la jubilació a tots aquells que fins avui han tingut un protagonisme en la construcció
del sistema sanitari actual.
David Elvira va començar
la seva intervenció dient que a ell no li semblaven gens rares les conclusions de
l’estudi atès que “hi ha un procés d’esgotament democràtic, social i del sector
sanitari, la LOSC ja té 25 anys i les generacions s’esgoten i els models
sanitaris també. No és gens fàcil fer canvis i trobar consensos quan l’entorn
polític no ajuda”.
Tot seguit va
enumerar quatre grans valors que poden ser tractors del canvi que cal fer: la
transparència, la participació, l’avaluació i la innovació institucional. Va
dir que l’equip actual del departament de Salut té la voluntat política d’aplicar
aquests criteris i valors, però va demanar als assistents que tinguin “la
voluntat d’assumir els riscos que aquest canvi comporta” i va aprofitar per
demanar als professionals valentia per assumir responsabilitats de govern a les
institucions sanitàries públiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada