Pere Joan Cardona, nou president del consell d’administració de l’AQuAS
Sembla que a la LOSC li queden molts pocs anys de vigència: el conseller Comin anuncia la futura presentació d’una nova lleva Llei de Salut i Social de Catalunya.
 |
| El Dr. Pere Joan Cardona |
Pere Joan Cardona és un metge i investigador biomèdic manresà i militant d’ERC. Quan Antoni Comin va
ser nomenat conseller, es va comentar que hi havia una llista de 20 persones proposades
per ERC a les que calia col·locar en algun càrrec de significació. Entre els
integrants d’aquesta llista hi figurava el nom de Pere Joan Cardona, que havia
de ser director general de Recerca i Innovació en Salut, però el Dr. Cardona no va acceptar el càrrec i va preferir continuar dedicat a la investigació a l’Hospital
Germans Trias i Pujol de Badalona. Després de la seva negativa, finalment es va
nomenar director general al Dr. Antoni Andreu Périz.
Un any més tard d’aquell
intent frustrat, el nom de Pere Joan Cardona torna a estar sobre la taula, ara
per ocupar el càrrec de president del consell d’administració de l’AQuAS després
que el càrrec hagi estat ocupat interinament per Pilar Magrinyà, un altre
militant d’ERC, que al mateix temps és directora general de Planificació en
Salut. La Dra. Magrinyà ha presidit (en funcions) el consell d’administració de
l’AQuAS des que el Dr. Antoni Trilla va anunciar ja fa uns mesos que deixava el
càrrec.
Amb aquest nomenament
que sembla que ha estat una decisió presa pràcticament per sorpresa pel mateix
Antoni Comin, es posa fi (de moment) a una mena de guerra interna que hi havia
a Salut entre els que defensaven un AQuAS amb certa “independència” del
departament de Salut, i els que intentaven que l’Agència i la direcció general
de Recerca i Innovació en Salut tinguessin una relació més coordinada. Sembla que
l’opció finalment triada per Comin estaria més a prop d’un plantejament a l’estil del NICE britànic, que és un ens independent del NHS i està finançat mitjançant
un pressupost propi. Veurem com acaba tot plegat, i si els canvis acaben al nivell
de la presidència de l’AQuAS o bé si tenen alguna derivació que afecti als comandaments
immediatament inferiors.
A banda d’això el
conseller Comin ha obert avui al Parlament el meló de la reforma de la LOSC, o
millor dit, no de la reforma sinó de la substitució de la LOSC per una llei
nova. El conseller Comin voldria que aquesta llei aconseguís el mateix consens
polític que va assolir la LOSC a l’any 1991 quan va ser aprovada. Tanmateix a
ningú se li escapa que avui en dia és inviable aconseguir un acord ampli al
Parlament per aprovar una llei d’aquesta importància en l’àmbit de la salut.
Segurament, si els partits polítics fossin capaços de signar un Pacte Nacional
per la Salut, potser aquest pacte podria facilitar un acord ampli per una nova llei.
De moment, i com que
la cosa va per llarg, Comin ha explicat que ha encarregat a tres persones
expertes i de prestigi reconegut, sengles estudis que serveixin de base per a
partir d’ells endegar tots els debats que siguin necessaris entre els diferents
actors que participaran en la discussió: polítics, agents dels sector sanitari,
planificadors, etc. Aquestes persones triades pel conseller Comin són:
Miquel Vilardell, aqui se li ha encarregat l’avaluació de l’impacte del la LOSC durant la seva
aplicació, analitzant com la llei ha resistit el pas dels seus quasi 26 anys de
vigència, quins canvis s’han produït en la societat catalana des de la seva
entrada en vigor, i quins són els àmbits que la llei de l’any 91 no regulava i
en canvi ara caldria que en formessin part.
Vicenç Navarro, haurà de treballar sobre els determinants socials de la salut, i les polítiques
públiques que cal aplicar amb l’objectiu de fer front a les desigualtats que
incideixen en l’exercici del dret al a salut per part dels ciutadans
Manel Peiró al seu torn haurà de treballar com s’hauria d’estructurar, a tots els nivells, la governança del sistema de salut a Catalunya
i com millorar la transparència i el retiment de comptes a la ciutadania.
Certament una proposta
ambiciosa i d’envergadura, però a la vegada molt delicada i que en els moments
actuals sembla difícil que es pugui aconseguir amb un nivell de consens ampli.
El sector no està tranquil, hi ha
ferides ofertes, algunes d’elles causades pel propi conseller Comin. Algunes
decisions del conseller són vistes amb recel i l’ambient general no és precisament
de pau i concòrdia. Obrir el meló en aquest escenari em sembla terriblement
arriscat. Segurament seria intel·ligent intentar primer una certa pacificació
del sector sanitari. Tot i així, aquesta llei va per llarg...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada