Catalunya de repent és un país ric? A un nou Joan XXIII i un nou Viladecans, ara cal afegir-hi 122 milions d’€ per un nou Parc de Salut Vall d’Hebron, que ningú sap d’on sortiran, a banda d’un nou Trueta del que encara no hi ha estimacions oficials de costos.
Anunciar inversions que després no es poden materialitzar genera frustració i desqualifica als polítics que volen reforçar la seva imatge amb un ús propagandístic del diner públic.
Sembla que l’especialitat
del conseller Comin passa per anar d’hospital en hospital prometent diners a
tort i a dret. Farem... farem... farem... però el més calent és a l’aigüera.
Després de prometre un nou hospital a Tarragona i Viladecans i fer-ho també a
Girona (tot i que aquest el situa a l’any 2026 com molt aviat), i després de
comprometre inversions de menor quantia en altres hospitals, ara li ha tocat el
torn, per segona vegada amb un any a
Vall d’Hebron. Recordem que en la primera visita de Comin aquest centre (18/03/16),
ja va anunciar el compromís d’invertir-hi més de 34 milions d’€ per un pla de
millores. Amb aquesta nova inversió anunciada fa pocs dies Antoni Comin posa a disposició de Vall d’Hebron quasi 160 milions d’€ en cinc anys.
Els compromisos adquirits
en un any pel conseller Comin pel que fa a la construcció de nous hospitals
són:
Parc de Salut Vall d’Hebron: 34+122= 156 milions d’€ en 5 anys
Hospital Joan XXIII de Tarragona: 48 milions d’€ en els propers 5 anys
Hospital deViladecans: 50 milions d’€ en 5 anys
Hospital de
Bellvitge (equipaments fase II): 40 milions d’€
Hospital Trueta de
Girona: sense quantificar la despesa que en aquest cas no es farà fins d’aquí a
10 anys, tot i que estimacions oficioses ho situen als voltant dels 90 milions
d’€.
També hi ha compromisos
amb l’Arnau de Vilanova a Lleida per un pla de millores no quantificat.
Estem parlant doncs
de quasi 300 milions d’€ (sense comptar el nou Trueta ni la inversió a Lleida)
a gastar en 5 anys, dels quals 260 en totxo. Algú creu que això és assumible
per un país com Catalunya, que ni tan sols té recursos per pagar uns sous
dignes als seus professionals? Estem segurs que algú, erròniament, no està
confonent els objectius? Aquesta és la millor manera de compensar els compromís
i els sacrificis fets pels professionals en aquests anys de crisi intensa?.
Tornant a Vall d’Hebron, i recuperant les paraules del seu gerent en la
presentació d’aquest projecte de Parc de Salut, “El pacient ha d’estar confortable però també
el professional que hi dedica la seva vida. Som servei públic, ho sentim així,
però la infraestructura ens ha d’acompanyar”, caldria recordar-li al gerent, que
tot i estar plenament d’acord amb les seves paraules, l’aspecte extern del
recinte de Vall d’Hebron és deplorable. La brutícia, les males herbes, els
vidres trencats, les esquerdes a les parets, els plàstics i papers de tota
índole per terra, la deixadesa del manteniment dels jardins i de la neteja
exterior contribueixen també a “sentir-se confortable” en un entorn que encara
que li canviïn el nom, lamentablement continuarà sent brut perquè aquesta característica
ha format part del “l’essència” d’aquesta institució. Són masses anys tolerant
que la neteja i el manteniment dels espais exteriors hagin estat abandonats.
Per això, encara que li diguin
“Parc” tot continuarà igual. De fet, Vall d’Hebron ha passat de ser “Ciudad
Sanitària Francisco Franco” a “Ciutat Sanitària Vall d’Hebron” a “Hospitals
Vall d’Hebron” i ara sembla que es diu “Hospital Vall d’Hebron”. Molts canvis
de nom en la seva història, però els mateixos costums a través del temps, la
deixadesa en la conservació dels espais exteriors. No crec que ningú es pensi
que les coses canviaran molt per que en un futur es passi a dir “Parc de Salut” És evident que en
aquest cas, el nom no fa la cosa...
Per cert, aquest projecte,
independentment del nom, estava dibuixat al departament de Salut des dels anys
2005/06, però mai es va poder materialitzar (ni donar-li publicitat) perquè no
hi havia disponibilitat econòmica per fer-ho possible, i en aquella època es va
optar més per la prudència, i esperar moments millors per poder-ho comunicar.
El problema és que els moments
en que això s’ha anunciat ara, des del punt de vista econòmic, són encara
pitjors que els dels anys 2005/06, fet que evidencia amb quina frivolitat es
fan anar uns diners que no tenim... Tanmateix, no voldria posicionar-me en
contra de que això es faci (deixant de banda el tema banal del nom). Si hi han
recursos per fer-ho, endavant. Això sí, endavant a tots els projectes pendents
de finançament a la sanitat catalana, i endavant a la reposició d’equipaments
tan necessària en aquests moments.
Per cert, si tants diners
tenim, potser algú li hauria de dir al vicepresident de govern de la
Generalitat i conseller d’Economia que en primer lloc caldria arreglar els sous dels professionals. S’ho mereixen de veritat, i aquesta acció és molt més
urgent i necessària que la de comprar totxos, tot i que ja entenc que dona pocs
vots...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada