divendres, 13 de gener del 2017

Un any de conseller Comin a Salut: desconcert, poc rigor, frivolitat i molta postura



No només no ha aportat pau al sector, sinó que ha contribuït a generar mes tensions amb decisions controvertides.


Els seus enfrontaments amb altres membres de la coalició de govern, ha aportat inestabilitat també a la governabilitat del país.



Quan Antoni Comin va aterrar al departament de Salut de la ma d’Oriol Junqueras ara fa tot just un any, molta gent vàrem manifestar els nostres temors davant d’aquest nomenament. Temors basats fonamentalment sobretot en el fet de tenir un desconeixement absolut del sector sanitari. Malauradament aquells temors s’han confirmat al 100% però a més han aparegut altres aspectes de la personalitat del conseller, que han fet més mal al sistema sanitari que el seu desconeixement del sector. La seva frivolitat, el poc rigor demostrat en les decisions preses, el seu tarannà prepotent en les negociacions, són aspectes negatius que s’han afegit al fet de no tenir prou coneixements  del món de la sanitat.

Quan Antoni Comin va arribar al departament de Salut, conscient dels seus propis dèficits, va voler justificar la seva acceptació del càrrec dient que havia arribat el momentde la política a Salut, i per tant calia un perfil polític i no un de tècnic al front del departament. Segons va explicar, tenia l’encàrrec de fer política i cercar el consens al voltant de la sanitat. “Reconstruir el consens no és feina d’un metge, és feina d’un polític” va arribar a dir. Un any després ha reconstruït el consens d’una manera tan efectiva que tot just ahir mateix Eulàlia Reguant, diputada de la CUP, i interlocutora de Comin en la cerca d’aquest suposat consens feia una crida “a usuaris, treballadors i veïns per ocupar plantes tancades als hospitals i reobrir llits”. Dit això com a mostra del consens que Comin ha estat capaç d’aconseguir. Tanmateix, el consens no l’ha assolit ni tan sols amb membres de la coalició de la qual ell en forma part. Els seus enfrontaments amb Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat, i amb Montserrat Candini alcaldessa de Calella ho certifiquen. Només ha aconseguit un cert acord amb Gemma Tarafa, la comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, amb la qual han arribat a acords que poden desmantellar el sistema sanitari públic a la ciutat de Barcelona.

Més enllà del fracàs més rotund en la recerca d’aquest consens, Comin s’ha dedicat a polititzar encara més la sanitat, amb decisions apriorístiques, basades en la ideologia i no en el sentit comú. Com a mostra d’aquesta situació, cal comentar el nyap històric comés al Vallès Occidental, amb l’expulsió del SISCAT de la Clínica del Vallès primer, i de l’Hospital General de Catalunya després, fet que ha comportat el col·lapse de l’Hospital del Parc Taulí de Sabadell i del de Terrassa, i dels seus respectius serveis d’urgències. La situació generada és tan demencial, que costa entendre que hagi estat presa  per algú amb tres dits de front: s’eliminen llits d’utilització pública del territori, i poc després se’ls tornen a enviar malalts perquè els centres del territori s’han col·lapsat. Del tot inaudit...

De les promeses de Comin, la realitat demostra que més enllà dels titulars de diaris anunciant-les, hi ha ben poc al darrere. On és el famós decret de prescripció infermera que tantes vegades s’ha anunciat? Què hi ha del Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera quirúrgiques, de vista als especialistes i d’accés a proves diagnòstiques i complementaries? Com tenim el pla de renovacions dels equipaments obsolets? I el Pla Director d’Urgències? I el Pla de Reforma de l’Assistència Primària?

Entre els seus mèrits destaca també l’enterrament del projecte Visc+, que de ser un big data a disposició de la ciència i de tota la comunitat científica ha passat a ser una entelèquia que deixa de banda científics i gent de la recerca que des de les universitats privades, dels hospitals privats o des de l’industria farmacèutica no podran gaudir d’unes dades que necessiten per a les seves feines i beneficiar als ciutadans i la seva salut.

La politització cada dia més gran del sistema sanitari, donant veu a plantejaments estrafolaris de la gent de la CUP, o a col·lectius del món dels “Comuns” tampoc han estat un valor positiu pel sistema sanitari. La inseguretat creada per algunes tendències polítiques, les amenaces més o menys velades de voler canviar el model sanitari català per la porta del darrere, estan a l’ordre del dia, així com la manipulació de l’opinió pública a la que amb la política de la “desprivatització” se li ha inculcat que el model sanitari era un cau de negocis obscurs i d’interessos inconfessables. Flac favor s’ha fet a un sistema sanitari que afortunadament mostra una realitat indiscutible: un resultats en salut excel·lents, un costos molt eficients comparats amb els d’altres països amb resultats en salut similars i una acceptació generalitzada per part de la població.    

Des del primer moment vaig ser crític amb el nomenament del conseller Comin. Una persona que en la seva trajectòria política ha passat per “Ciutadans pel canvi” en la òrbita de Pascual Maragall, pel PSC on mai va despuntar, i ara ha passat a ser un satèl·lit d’Oriol Junqueras sense ni tan sols militar a ERC. Això  demostra una ànsia absoluta per satisfer-se a ell, ell, i només que ell. Ni Pascual Maragall, i encara menys el PSC, han sigut mai independentistes, i ara sembla que Comin sigui un “independentista de tota la vida”. Sembla clar que en el fons Comin és exactament igual que una bona majoria de polítics catalans: els seus objectius personals sempre passen per sobre dels interessos de país. Per això Comin s’entén tan bé amb Junqueras, i per això Comin és al departament de Salut, per fer-se un nom en el món de la política. Diuen que la seva aspiració passa per assolir algun dia l’alcaldia de Barcelona.

I mentre tant, el departament de Salut, deixat de la ma de Déu, resistint les incongruències de qui el dirigeix, i afrontant el dia a dia gràcies a la feina abnegada d’alguns dels que estan a dins intentant que la nau no s’enfonsi, tot i que el capità sembla estar per altres interessos. Qui dies passa anys empeny... fins quan?

De moment, a l’hora de fer balanç, aquest primer any de Comin al front del departament de Salut és, sense cap mena de dubte, el pitjor primer any d’un conseller de Salut des de la recuperació de la Generalitat.


www.rbaestudisiprojectes.cat 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada