David Elvira: un any a la direcció del CatSalut

No és Superman, i per tant no dona abast a la feinada que li ha vingut a sobre.

Si elimina els components polítics del seu discurs d’avui, i recupera la visió del sistema sanitari que tenia abans, David Elvira seria un bon director del CatSalut.  

David Elvira en una intervenció a l'IESE

Fa ja un any que David Elvira va ser nomenat director del CatSalut. Un any difícil en el que Elvira s’ha trobat amb un pressupost prorrogat que no li ha permès abordar el gran repte que s’havia imposat quan va se nomenat: l’abordatge de les llistes d’espera. Pendents de les informacions relatives al tall a 31 de desembre,  i en funció de la situació existent a 30 de juny, no sembla que la situació hagi millorat respecte a la de l’any anterior, i és que amb el mateix pressupost el sentit comú dicta que els resultats han de ser molt similars.

Però David Elvira no ha hagut d’enfrontar-se només al problema de les llistes d’espera, sinó que el seu dia a dia ha estat molt determinat pel seu paper de fer d’escuder d’un conseller que desconeixent el sistema sanitari ha volgut demostrar que la sanitat per a ell no tenia secrets, i òbviament aquest entossudiment del conseller a voler aparentar, ha comportat moltes situacions compromeses que David Elvira ha hagut de corregir. Aquesta afirmació no és gratuïta; el sector segur que recorda els delicats moviments que alguns varen fer després de la primera visita del conseller Comin a la Unió Catalana d’Hospitals per intentar evitar una ruptura que apareixia per l’horitzó i que Elvira va contribuir a que no és produís. Elvira també va haver de calmar al sector quan Comin, desconeixent que els sectors sociosanitari  i de salut mental estaven majoritàriament en mans d’empreses privades amb ànim de lucre, va anunciar que la desprivatització que ell volia dur a terme afectaria també als àmbits de la salut mental i sociosanitari. Elvira va tenir que sortir al pas de la inquietud generada, explicant que la desprivatització només afectaria a l’atenció especialitzada. David Elvira també ha contribuït a moderar el discurs agressiu del conseller i sent coneixedor que la paraula desprivatització molestava molt al sector per conceptualment incorrecte, l’ha convençut per que en lloc de parlar de desprivatitzar parli de “reforçar el caràcter públic del sistema”. 

Com es veu David Elvira ha tingut que dedicar molts esforços i molt de temps a “modular” les sortides de to del conseller Comin, i és evident que això li ha restat dedicació a altres àmbits que de ben segur se n’han ressentit. Hi ha dues situacions paradigmàtiques sobre aquest fet: després d’un any d’espera el CatSalut encara no ha estat capaç de fer pública una normativa que reguli la realització d’activitat privada en centres públics. Comin ha dit en alguna ocasió que hi ha hospitals a Catalunya que si no fessin activitat privada, posarien en risc la seva sostenibilitat, però tot i així, les contradiccions internes d’Esquerra Republicana de Catalunya han impedit que el CatSalut hagi desenvolupat una normativa que ho reguli.

David Elvira va arribar al departament de Salut, de la ma de
la Consellera Marina Geli 

Un segon tema que posa de manifest que David Elvira no ha tingut temps per a tot, és la situació de l’ICS. Elvira en va voler assumir la presidència per assegurar que l’ICS estaria sempre “alineat” amb les directrius emanades del CatSalut, i això probablement ho ha aconseguit, però no per que ell en sigui president, sinó pel fet que l’ICS ha caigut en un període dels més monòtons, immobilistes i ineficients de la seva història. L’ICS és una enorme màquina que funciona sola, moguda només per la seva pròpia inèrcia, que en aquests moments està alineada efectivament amb el CatSalut, però que no té projecte, i sobretot està posant en risc el seu futur degut a la ceguesa estratègica de qui el dirigeix. Tanmateix parlarem amb més profunditat de l’ICS en un altre entrada al blog.

Per il·lustrar aquesta ineficiència en la que ha caigut el CatSalut, hi ha encara un tercer element derivat de la pluriocupació del seu titular, i és que segons sembla, hi ha encara empreses del SISCAT que no han signat totes les clàusules de l’exercici 2016, amb els inconvenients que es deriven d’aquesta situació que afecta a la tresoreria, que no permet tancar l’exercici econòmic amb fiabilitat, que dificulta el tancament de l’auditoria de l’exercici i converteix el pressupost del 2017 en una mera entelèquia. Ens perdem en discursos i no aportem solucions al dia a dia de les organitzacions. El fet és que tal com vaig dir ja fa molts mesos, David Elvira no és Superman, i tantes responsabilitats, les formals, però també les sobrevingudes donant suport als desastres que emanen de la conselleria, han comportat que Elvira ha perdut molt de temps i no ha tingut més remei que distreure’s del seu full de ruta inicial.

Abans d’assumir el càrrec de director del Servei Català de la Salut, David Elvira havia publicat diversos escrits explicant com entenia ell el Sistema Nacional de Salut, entre ells un al diari “Avui”, en els que no es recollia cap necessitat de “reforçar el caràcter públic del sistema sanitari català”. És més, ni es parlava de que el model sanitari català era un  sistema sanitari públic, finançat públicament, amb una diversitat de proveïdors en la prestació dels serveis als ciutadans, i tot d’una, només prendre possessió del seu càrrec, el discurs de David Elvira comença a veure’s impregnant de condicionants polítics que han distorsionat i molt, la seva feina.

Fora bo per a ell, però també per la sanitat pública catalana, que David Elvira recuperés aquell discurs dels seus inicis, despolititzat i coherent, de quan encara no sabia que acabaria sent director del CatSalut. Aquell David Elvira era molt més convincent que no pas ara. Tanmateix he de dir que sort té la sanitat catalana de tenir a Elvira en aquests moments al front del CatSalut. El conseller Comin, sense el seny d’Elvira, encara hauria causat molts més perjudicis al sistema sanitari dels que ha causat...             

www.rbaestudisiprojectes.cat