dimarts, 1 de setembre del 2015

LA LLEI D’ORDENACIÓ SANITÀRIA DE CATALUNYA VINT-I-CINC ANYS DESPRÉS. UNA LECTURA CRÍTICA I COMPROMESA DEL MODEL SANITARI CATALÀ (1)


Josep Lluís Lafarga Traver

L’autor, redactor de l’Avantprojecte de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), desgrana en cinc lliuraments la seva particular visió del model sanitari català, amb ocasió del vint-i-cinc aniversari de l’aprovació d’aquesta Llei. El passat, el present i el futur del model s’analitzen des d’una perspectiva crítica i compromesa, descobrint aspectes inèdits i fent balanç del passat sense complaences, escrutant el present sense concessions i albirant algunes estratègies perquè el sistema sanitari del país segueixi essent una eina de progrés, cohesió social i solidaritat.



Pròleg

Enguany es compleixen vint-i-cinc anys de l’aprovació de la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), la llei que basteix el model sanitari català, instrument de progrés i cohesió social a casa nostra i referent per a l’ordenació dels serveis de salut en diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol i en d’altres països europeus i llatinoamericans.

Poques lleis de calat social tant profund assoleixen quotes de pervivència tant àmplies com és el cas que ens ocupa. Per això, vull contribuir a la commemoració d’aquest aniversari des de la reflexió crítica i el compromís. 

Una llei a contracorrent

La Llei General de Sanitat (LGS) de 1986 va imposar a les autonomies l’exigència d’articular la creació, organització i posada en marxa dels serveis de salut respectius en un termini d’un any a partir de la conclusió dels processos de transferència. Això va suposar una disfunció a Catalunya, si es té en compte que, un cop instrumentats els traspassos de serveis sanitaris i socials de la Seguretat Social l’octubre de 1981, la Generalitat ja havia ordenat el dispositiu sanitari públic mitjançant la creació de l’Institut Català de la Salut (ICS), com també el subsistema sanitari concertat mitjançant la creació de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). A més, el Govern també havia articulat a aquelles alçades la reforma de l’atenció primària de salut i dels hospitals gestionats per l’ICS.

Per això, la confecció d’aquest text legal es veié més com una imposició inoportuna que com una necessitat o un repte, més tenint en compte el caràcter marcadament estatalitzant de la LGS, gens d’acord amb les peculiaritats de l’estructura sanitària catalana caracteritzada històricament per l’existència d’un dispositiu de naturalesa privada amb un pes específic rellevant i un fort arrelament territorial i social en la provisió de serveis sanitaris finançats públicament.

Solament la tenacitat de l’aleshores conseller de Sanitat de la Generalitat Josep Laporte i la il·lusió d’un grup de joves professionals d’aquest Departament, liderats per Xavier Trias (l’anomenada generació ICS), varen ser capaços de confegir i impulsar un text articulat que, arrelat en els principis de racionalització i coordinació dels recursos sanitaris establerts a la Llei de Bases per a l’Organització dels Serveis de Sanitat i Assistència Social i la Llei de Coordinació i de Control Sanitari Públic, de 1934, incorporà els instruments de modernització necessaris per fer front a l’exigència d’una major eficàcia, eficiència i qualitat dels serveis sanitaris.

Aquest text articulat, elaborat amb prestesa el gener de 1988 amb la valuosa col·laboració de’n Xavier Palet, aleshores cap del Servei de Programació del Departament de Sanitat, fou aprovat pel Govern amb lleugeres modificacions i presentat com a projecte de llei al Parlament de Catalunya el juliol del mateix any. Després de l’interí electoral de la tercera legislatura autonòmica i de les negociacions amb les entitats municipalistes, professionals i socials, el projecte fou reprès pel mateix Xavier Trias, que substituí a Josep Laporte com a conseller de Sanitat, i presentat novament a la Cambra el juliol de 1989. Finalment, la llei fou aprovada amb un sòlid suport de les forces polítiques (CiU, PP, ERC, ICV-EUiA i Grup Mixt), després de la incorporació en el tràmit parlamentari d’un bon nombre d’esmenes parcials, que emfasitzaven el caràcter marcadament participatiu de l’organització sanitària del país, per tal de garantir un marc legal estable capaç de dotar l’executiu d’un ampli marge de maniobra per fixar les polítiques sanitàries més adients en cada conjuntura.

La LOSC, que era el contrapunt d’una Proposició de llei marcadament estatlitzant promoguda pel Grup Parlamentari Socialista i refusada per la Cambra catalana poques setmanes abans de l’aprovació d’aquella Llei, fou molt qüestionada en un primer moment per fonts del Ministeri de Sanitat i Consum (aleshores dirigit pel Partido Socialista Obrero Español), passant a ser en un temps rècord l’exercici de desenvolupament legislatiu més innovador i reeixit de la LGS. Tot plegat després que Santiago Muñoz Machado, membre destacat del grup de treball que redactà l’Avantprojecte de la LGS, exaltés les excel·lències de la LOSC en la sessió inaugural del I Curs de Dret Sanitari organitzat per l’Institut d’Estudis de la Salut (IES), i que Pedro Pablo Mansilla, aleshores director general de Coordinació i Alta Inspecció del Ministeri de Sanitat i Consum, hagués de donar compte públicament de la valoració institucional que la Llei mereixia al Ministeri davant de més de tres-cents notables del sector sanitari aplegats per a l’ocasió a la sala d’actes del Departament de Sanitat, en el marc d’una intervenció hàbilment programada pel mateix IES.


Josep Lluis Lafarga Traver

Advocat especialitzat en Dret de la Salut

(Continuarà…)




2 comentaris:

  1. Per conèixer bé el sistema sanitari català, i poder opinar després, cal anar als origens. I fer-ho de la mà del Josep Lluís Lafarga és tot un luxe! 

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó Montse: en Josep Lluís Lafarga, a més de ser un excel·lent professional, és una mena d'enciclopèdia vivent. Recorda tants detalls i tantes vivències…
    He après molt llegint els seus escrits, i estic molt content de que els lectors del blog puguin gaudir dels seus posts… com tu dius, és tot un luxe.

    ResponElimina