La política i el sistema sanitari públic a Catalunya
És hora de fer balanç?
(...continua de l'entrada anterior)
La conversa va continuar partint de la situació generada per la crisi económica i la crisi política explicades abans, i analitzant quina era la decisió política que va prendre el govern de
Catalunya.
El govern català, en un escenari d’uns pressupostos decidits pel govern
central que reduïen molt les aportacions a Catalunya, va decidir:
- Mantenir la universalitat dels Sistema sanitari públic català
- Mantenir la cartera de serveis, assegurant un accés equitatiu als mateixos
- Mantenir la qualitat la qualitat i la seguretat en el mar del Model Sanitaria Català del Sistema Nacional de Salut
- Fer polítiques de salut en el marc de referència de l’OMS
- Denunciar permanentment (sense èxit) la insuficiència del finançament al Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut.
A nivell pressupostari, el Govern de la Generalitat ha intentat que
tot i les reduccions derivades del finançament de Madrid, el pes de la sanitat en
els pressupostos de la Generalitat es situés en el 40% del pressupost total,
recuperant així el pes que tenia a l’any 2005. Cal recordar aquí que a l’any
2010, la sanitat pesava un 36% del pressupost total, tot i que aquest 36%
representava en valor absolut, més diners que el 40% que hi destinen els
pressupostos actuals.
El govern també ha actuat sobre la despesa sanitària, reduint
estructures administratives i per tant els recursos humans que se’n deriven, ha
incidit en el control de la despesa farmacèutica, ha reduït les inversions i
finalment ha actuat sobre la demanda de serveis sanitaris (incrementant les
llistes d’espera). Tant la reducció dels
recursos humans com l’increment de les llistes d’espera són situacions a
revertir en els propers anys (les llistes d’espera ja s’han situat aquest any
2015, al nivell que tenien al 2010).
- S’ha reduït el dèficit i s’ha assegurat la viabilitat del sistema sanitari públic
- L’impacte d’algunes de les mesures preses, està ja en fase de recuperació.
- S’ha millorat la supervivència del càncer, l’infart de miocardi o l’ictus entre d’altres
- S’ha facilitat una millor accessibilitat a la cirurgia oncològica i cardíaca
- S’ha avançat en la consolidació de sistemes alternatius a l’hospitalització convencional
- S’ha portat a la pràctica un Pla d’atenció a la cronicitat que millora l’eficiència
- Es planteja un abordatge transversal de l’atenció a la salut mental
- A nivell econòmic en aquesta quatre anys (2010-2014) s’ha reduït la despesa un 13,8%, en una proporció molt similar a la reducció del pressupost (14,9%), i això ha permès absorbir part de la desviació estructural que hi havia al 2010 (850 Milions d’€, fins als 634 M d’€ del 2014)
- S’han fet 19 reordenacions del terciarisme a Catalunya
- S’ha mantingut el nivell de recursos en recerca i s’ha incrementat en un 30% la producció científica
- La Central de Resultats ret comptes als ciutadans de l’activitat als hospitals d’aguts, a l’assistència primària.al sociosanitari i a salut mental.
- I d’altres…
Però no s’han de deixar de banda els aspectes negatius que també n’hi
ha hagut: Hem assistit a una pèrdua significativa del poder adquisitiu dels
professionals, i no s’ha revertit suficientment el relat de l’oposició, en
particular amb al privatització i la corrupció
Com a resum, pel conseller Ruiz cal destacar que:
- S’ha salvat la fallida del Sistema Sanitari Públic de Catalunya, que continua sent un dels millors
- Professionals clínics i gestors han estat a l’alçada del que s’esperava d’ells
- L’eficiència del sistema sanitari és el que l’ha salvat de la fallida
- Tot i el soroll fet per l’oposició, no s’ha demostrat ni un sol cas de corrupció institucionalitzada.
I fins aquí el que ha donat de si la conversa. Ara voldria incidir en
la impressió que tot plegat em va donar.
Tinc la sensació que quan algú fa balanç de la seva gestió, és que
d’alguna manera o altre intueix que està davant d’un final d’etapa, i crec que
en el cas del conseller Ruiz ell també ho entén així. Està davant d’un final
d’etapa no perquè la seva gestió hagi estat dolenta, sinó que sovint ha estat
durament castigat per l’oposició que en moltes ocasions l’ha maltractat injustament. Aquestes
situacions cremen tot i que a nivell de resultats aquests siguin bons ateses les circumstàncies. Per
altre banda, per poder assegurar la supervivència del sistema, ha tingut que actuar contra la
butxaca dels professionals i això, sens dubte, genera tensions i no excessius amics.
El conseller Ruiz, dialogant amb el Dr. Iruela |
Un altre factor que no ha ajudat gens al conseller Ruiz és la seva procedència de la patronal sanitària més propera a una visió liberal de la sanitat, i això li ha
posat comportat l'etiqueta de “l’home de la privatització del sistema” que no s’ha
pogut treure de sobre. Per últim alguns problemes interns del Departament també
han contribuït a crear una atmosfera en ocasions de certa incomoditat al voltant
del conseller.
Tanmateix no s’han d’avançar esdeveniments per que també hi ha
arguments per preveure la continuïtat
del conseller Ruiz. Ara, si a les properes eleccions guanya la
candidatura de “Junts pel Sí”, la legislatura en teoria tindrà una vigència de 18 mesos, i no crec que es produeixin grans canvis en l’estructura de govern, atès que
aquest haurà de fer funcionar el dia a dia i a més preocupar-se per la construcció i
consolidació de els estructures d’Estat necessàries per tirar endavant al país
en la seva nova singladura si així ho decideixen els catalans. Si es fan masses
canvis en el govern, els “nous” responsables no podran fer compatibles l’aprenentatge de les
seves responsabilitats amb preparar un futur pel país. Seria lògic esperar pocs
canvis en aquestes properes eleccions, i si hi afegim que al conseller Ruiz
segurament li faria gràcia continuar, tenim la més absoluta incertesa de com
acabarà tot plegat. És qüestió d’esperar poques setmanes per resoldre
l’interrogant…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada