La demagògia, la política i la salut

Guillem López Casasnovas esclata contra aquells que utilitzen la demagògia en el discurs sanitari amb l’objectiu d’únic d’aconseguir rèdits electorals

“ja està bé de mentir, amb l’espantall de la privatització...”

Guillem López Casasnovas

Guillem López Casasnovas és un menorquí il·lustre, economista que ha format part del grup d’economistes de la salut, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i membre del Consell de Govern del Banc d’Espanya, entre els seus mèrits més remarcables. A banda d’això en el camp sanitari és una persona que gaudeix del reconeixement general ateses les seves aportacions en el món sanitari des fa ja forces anys.

Sempre recordaré quan a començaments dels anys 90, en la sala d’actes del Departament de Salut, Guillem López Casasnovas, i Josep Valor (un altre economista del grup d’economistes de la salut), per encàrrec del Departament varen presentar les característiques del nou contracte que havia de regir les relacions entre Salut i els centres proveïdors de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya. Es tractava d’una nova tipologia de contractes que havia de substituir a aquells en els que es comprava l’activitat dels centres en base a les “UBA”. Doncs bé, en la presentació Guillem López va explicar que aquell nou contracte era uncontracte “sinal·lagmàtic”. La cara d’estupor de tots els que estàvem presents en aquella sala i el rumor que es va aixecar en escoltar aquesta paraula, desconeguda per la immensa majoria dels que hi érem, encara la tinc present avui 25 anys després.

Anècdotes a banda, en l’entrevista que el diari digital mon.cat va fer fa uns dies a Guillem López Casanovas, aquest hi va deixar algunes frases que pel seu interès voldria comentar.

A la pregunta sobre el risc que té el Model Sanitari Català davant de noves normatives europees, Guillem López es va mostrar explícit dient que: L’estat espanyol té de marge fins abril de 2016 per transformar al seu ordenament jurídic una directiva europea que regularà de nou, la contractació pública. Aquest fet pot posar en serioses dificultats els procediments actuals de contractació a la sanitat pública catalana. Si el govern espanyol no respecta l’especificitat catalana això significaria una nova uniformització centralitzadora que faria perillar un molt bon sistema de serveis de salut i de la recerca que duu associada.  

Al ser preguntat sobre el marc legal que afecta a la sanitat catalana, Guillem López va dir que la LOSC, que va generar un gran consens, cal adaptar-la als nous temps. Cal un marc legal que atorgui autonomia i capacitació, però també responsabilitat financera, que doni com resultat un sistema sostenible i solvent.  

Un altre pregunta va girar entorn del % del PIB que Catalunya destina a sanitat, i Guillem López va explicar que hi ha marge per millorar aquest % de PIB, però advertint que era més rendible invertir en campanyes de prevenció d’hàbits no saludables que no pas gastar recursos en tenir que atendre les conseqüències d’aquests mals hàbits en la salut dels ciutadans.

També es va mostrar favorable al copagament, i que fos el Parlament qui decidís el conjunt de prestacions  que podrien ser gratuïtes, i quines quedarien fora d’aquesta prestació pública establint en aquest cas, un copagament del 100% per als més rics i un copagament a % per la resta de ciutadans, en base a l’IRPF com a instrument per assegurar contribucions progressives.

Preguntat per l’Euro per recepta, López Casasnovas va dir que cal canviar la mentalitat dels ciutadans, i que no podem ser còmplices del pensament instal·lat en la societat de que tot és de franc.

Quan se li va demanar si els debats sobre sanitat estan ben enfocats de cara a la campanya electoral Guillem López va esclatar dient que “estic fart dels demagogs que utilitzen  la sanitat per aconseguir rèdits electorals; la politiqueria sanitària fa molt de mal. No es pot mentir d’aquesta manera”.

Es va manifestar a favor dels consorcis sanitaris  atès que formen part de l’essència dels nostre  sistema sanitari de qualitat. Voler-los destruir és no entendre el país i no valorar perquè s’han assolit estàndards de qualitat tan elevats dins de la sanitat europea.

Finalment, Guillem López va ser preguntat sobre la privatització de la sanitat pública catalana, i en aquet sentit va negar que el Departament de Salut hagi privatitzat res, denunciant altres formes de privatització, com la d’algun metge que et diu que per operar-te a la pública t’hauràs d’esperar molt temps però si vas a la clínica privada on ell també treballa et podrà operar aviat, aprofitant inclús les proves diagnòstiques que havia fet a la sanitat pública. Això sí que és privatització i corrupció per una manca  evident d’ètica. “ja està bé de mentir amb l’espantall de la privatització per aconseguir una grapat de vots, perquè al final ens carregarem el sistema i ja no hi haurà marxa enrere.”  

www.rbaestudisiprojectes.cat