La deixadesa campa per tot Vall d’Hebron

El recinte dels Hospitals Vall d’Hebron presenta un aspecte decadent

Contrast absolut entre la qualitat de la medicina que s’hi practica i un entorn hospitalari impropi d’una ciutat com Barcelona

L'Hospital de Traumatologia de Vall d'Hebron
quan va ser inaugurat 

Avui ha estat un dia de visita d’hospitals. Primer he anat als Hospitals Vall d’Hebron,  en concret a l’Hospital de Traumatologia, a visitar a un bon amic al que recentment han operat i més tard a l’Hospital Sagrat Cor on hi tinc ingressat un familiar molt proper.

Feia temps que no anava a Vall d’Hebron, i efectivament el temps passa, però deixa les seves conseqüències. Pujant cap a trauma des de la sortida de l’aparcament subterrani, he vist per fora l’edifici de l’Hospital General que en la paret de ponent presenta unes esquerdes importants. El terra del carrer que porta cap a trauma estava brut amb paquets de cigarretes, ampolles de plàstic, papers, fullaraca i males herbes en els llocs no colonitzats pel ciment o l’asfalt. L’edifici que havia de ser la central energètica dona una imatge de deixadesa absoluta, i una vegada has arribat al final d’aquest et trobes una mena de solar ple altre cop de ferralla, tanques trencades, males herbes, i tot el que es vulgui imaginar. Tot plegat produeix una impressió depriment i de decadència absoluta.

Quan arribes a l’edifici de l’Hospital de Traumatologia, es pot copsar com gairebé no ha canviat res. El seu exterior és molt semblant al de fa 30 anys. Fins i tot m’ha semblat per uns moments que el cotxe del Dr. Arcalís continuava aparcat en aquella plaça d’aparcament, al costat de l’escala, i que ell vigilava zelosament per que ningú l’hi ocupés. He pujat les escales (continuen aquelles mateixes escales empinades per accedir a l’Hospital) i m’he trobat el mateix hall i els mateixos ascensors tronats i lents d’aquells temps.

Les habitacions han experimentat una certa modernització i el més important és que el meu amic estava del tot encantat per la intervenció que li havien fet i com de ràpid s’estava recuperant gràcies a una rehabilitació molt apropiada. L’amic en qüestió, que per cert és metge, va quedar impressionat per la modernitat dels equipaments dels quiròfans. Un entorn exterior lamentable, però uns equipaments moderns i un equip mèdic molt qualificat.

Acabada la visita, he anat a recuperar el meu cotxe a l’aparcament, on he tingut una mala experiència que comento per estalviar-la a algú que em llegeixi. Si us plau, no vagin pas als lavabos de l’aparcament, els hauran d’ingressar immediatament per asfixia greu, a banda de la brutícia que si acumula després d’anys de funcionament. Lavabos tercermundistes sense cap dubte.

L'Hospital de Traumatologia de la Vall d'Hebron, ara   

Més tard he arribar a l’Hospital Sagrat Cor, gestionat ara per Quirón Salud, pertanyent com Vall d’Hebron a la xarxa hospitalària pública de Catalunya i el contrast ha estat enorme. M’he trobat al meu familiar en molt bon estat i content amb l’atenció sanitària rebuda. Segurament els quiròfans del Sagrat Cor no són tècnicament tan impressionants com els de Vall d’Hebron, i fins i tot podria acceptar que a nivell d’excel·lència mèdica i d’infermeria hi puguin haver diferències entre els dos centres. Tanmateix la diferència més rellevant està en que en un lloc, la deixadesa és la norma, i en l’altre no hi ha deixadesa.

I no es pot dir que la deixadesa és fruit de les retallades o de la manca de diners, per que de retallades i de manca de diners tots dos hospitals han patit les seves. La diferència està en el personal que hauria de tenir cura d’aquestes funcions. I a Vall d’Hebron, els jardiners no arrenquen les males herbes, i els netejadors no netegen com haurien de netejar, i el que és pitjor, els seus respectius supervisors passen absolutament de complir amb la seva funció.

El que em sembla rar, és que els directius dels diferents edificis assistencials de Vall d’Hebron no exigeixen a les empreses que presten aquests serveis, que ho facin amb la professionalitat mínima exigible. S’imaginen un Vall d’Hebron en el que a més de fer-s’hi una medicina d’excel·lència, l’entorn fos net, agradable i ben conservat com passa en la majoria d'hospitals del món occidental? 

www.rbaestudisiprojectes.cat