Els Col·legis professionals sanitaris es dirigeixen a la societat en general, però sobretot als partits polítics que concorren a les eleccions del 27S
La qualitat del sistema sanitari públic català es manté, tot i les retallades, gràcies a l’actitud ètica i compromesa dels professionals sanitaris.
El Manifest donat a conèixer fa pocs dies, està signat per els
Col·legis de Metges, Infermeria, Farmacèutics, Veterinaris, Odontòlegs i
Estomatòlegs, Psicologia, Fisioterapeutes i Podòlegs de Catalunya. En ell es fa
un repàs de les causes que han dut a la sanitat pública catalana a disposar de
menys recursos, i com s’han vis afectats per aquest motiu, inversions i
retribucions dels professionals.
El Manifest continua dient que malgrat aquesta situació Catalunya és un
dels països que registra els millors resultats en l’àmbit sanitari, i com
diversos indicadors situen a la sanitat del nostre país entre les millors del
món. I encara més important, la sanitat pública catalana gaudeix de la
confiança dels ciutadans.
Coincideixo plenament amb els signants del Manifest quan afirmen que
les raons d’aquest èxit cal buscar-les en el compromís ètic dels seus
professionals i en el propi model, que es basa en un finançament públic i en la
diversitat de la provisió de serveis.
Per correspondre a la confiança que els ciutadans han dipositat en els
professionals sanitaris els diferents col·legis professionals que els
representen es veuen obligats a donar a conèixer el Manifest esmentat i del que
en comentaré aquells punts que em semblen més rellevants.
El primer punt reclama la sostenibilitat del sistema sanitari català, que
permeti una alta qualitat assistencial, docent i d’investigació, i que aquest
es doti d’uns recursos econòmics que provinguin dels impostos que paguin els
catalans.
En el tercer punt destaca la petició que “es tinguin en compte tots els
recursos assistencials públics del territori, independentment de la seva
titularitat”. Aquest petició de fet equival a demanar que es mantingui la
situació actual del model sanitari públic català.
El quart punt és la reivindicació permanent i històrica de fomentar
l’autonomia de gestió dels professionals, i afegeixen “la participació real en
la gestió i la governança dels centres”. Atenció a aquesta última petició que
comença a aparèixer amb força últimament.
Vàries consideracions al respecte: en primer lloc, i pel que fa a la
“participació real en la gestió” més del 90% dels gerents dels centres de la
sanitat pública, avui ja són metges. Entenc que la petició va en el sentit de
que la opinió dels metges sigui no només escoltada per les gerències (mèdiques)
sinó que aquestes en realitat siguin el braç executor d’allò que els metges
hagin decidit. Es evident que quan
l’opinió dels metges no sigui unitària, el gerent estarà en un compromís de
difícil solució.
Per altre banda, i pel que a la participació en els òrgans de
governança, jo entenc que en alguns centres això es pugui dur a terme, com
sembla que es farà en el Consorci del Clínic, però llevat d’aquests cassos
particulars, és evident que en els òrgans de govern qui acostuma a estar-hi
representat és la propietat. Només faltaria. Per tant, tinguem en compte que no
tot és bufar i fer ampolles a l’hora de demanar segons què.
En el punt setè es demana que “es fugi de tàctiques partidistes i que
s’eviti utilitzar la sanitat com a eina de confrontació partidista” que provoca
desconcert en els professionals i malmet la confiança dels ciutadans. Entenc
que aquest punt, juntament amb el primer, són claus en aquest document. És una
necessitat acabar amb el pim-pam-pum polític utilitzant com a munició la
sanitat pública. Això s’ha d’acabar en un país que vol ser seriós.
El punt vuitè també ha de ser remarcat atès que defineix el model
sanitari català com “un èxit col·lectiu, i és responsabilitat de tots fer-lo
viable”. Efectivament, el model sanitari català que s’ha anat estructurant mica
en mica amb el pas del temps, es fruit d’un ampli consens polític, i d’una
visió moderna de les organitzacions sanitàries, que altres no han tingut.
Finalment el document acaba en el seu punt desè deixant constància del
compromís dels professionals sanitaris de continuar treballant d’una manera
decidida, compromesa i il·lusionada a l’hora de configurar la sanitat catalana del
futur.
Per acabar voldria afegir-hi una
mancança, que és lògic que els col·legis professionals no hagin detectat, però
que jo em permeto afegir: Cal, i és urgent, un nou marc legal que actualitzi la
LOSC però que resolgui també aspectes del dia que dificulten la feina als
gestors i la presa de decisions en els òrgans de govern. El marc legal d’avui,
no està concebut per donar suport i seguretat jurídica a la realitat sanitària
de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada