dimecres, 16 de setembre del 2015

LA LLEI D’ORDENACIÓ SANITÀRIA DE CATALUNYA VINT-I-CINC ANYS DESPRÉS. UNA LECTURA CRÍTICA I COMPROMESA DEL MODEL SANITARI CATALÀ (5)




L’autor, redactor de l’Avantprojecte de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), desgrana en cinc lliuraments la seva particular visió del model sanitari català, amb ocasió del vint-i-cinc aniversari de l’aprovació d’aquesta Llei. El passat, el present i el futur del model s’analitzen des d’una perspectiva crítica i compromesa, descobrint aspectes inèdits i fent balanç del passat sense complaences, escrutant el present sense concessions i albirant algunes estratègies perquè el sistema sanitari del país segueixi essent una eina de progrés, cohesió social i solidaritat. 






(Cinquè lliurament)


Epíleg


Certament, la LOSC ens ha dotat d’un model sanitari universal, gratuït, equitatiu i sostenible, que té les seves arrels en les lleis de bases per al’organització dels serveis de sanitat i assistència social i de coordinació i de control sanitari públic, de 1934, i que ha configurat un sistema sanitari mixt de col·laboració públic - privat congruent amb un país que ha hagut de suplir històricament, i encara ara, la manca d’inversions públiques de l’Estat en base a l’esforç de les entitats del tercer sector i la iniciativa privada; un model basat en la diversitat de formes de gestió perquè sigui més eficient i més sostenible, més solidari i de qualitat, que ha estat un referent per a les restants comunitats autònomes de l’Estat espanyol, així com per a diversos països europeus i llatinoamericans, i que ens ha permès afrontar les retallades i els reptes d’una conjuntura econòmica punyent sense el cost social que comporta el tancament de dispositius i la pèrdua de llocs de treball, tot mantenint la qualitat de l’assistència i la satisfacció dels ciutadans i ciutadanes.
     
Per això cal commemorar, sense envaniment però amb orgull, el vint-i-cinc aniversari de l’aprovació de la LOSC, una llei que té un passat fruitós, un present saludable i una projecció de futur certa i inequívoca, i que basteix un model sanitari que és un instrument valuós de cohesió social i solidaritat i un bastió de l’estat del benestar a casa nostra.

Tanmateix, aquest aniversari és una ocasió excepcional per analitzar amb rigor, de forma exhaustiva i sistemàtica els punts forts i els punts febles del model sanitari català que la llei configura. Es tracta d’identificar aquells aspectes susceptibles de millora i promoure un consens des del punt de vista tècnic per millorar la LOSC a fi d’afrontar els reptes del futur i, si escau, formular una llei d’ordenació sanitària en clau d’estructura d’Estat.

Aquest objectiu, en un escenari electoral i en un context de radicalització dels posicionaments polítics i sindicals, es fa difícil d’assolir en seu parlamentària. Contràriament, resulta més versemblant per mitjà de l’anàlisi i la reflexió d’especialistes seleccionats rigorosament pel seu coneixement del sistema sanitari, la seva vàlua intel·lectual, la seva capacitat prospectiva i estratègica i la seva solvència reconeguda en cada un dels vessants de la salut i les àrees del coneixement que hi són vinculades. 

Les seves reflexions sobre el sistema sanitari català i les seves propostes de millora cal que es recullin de forma ordenada, conformant uns materials que, convenientment sistematitzats, han de servir de base a la tasca parlamentària de revisió de la Llei per tal d’ajustar el model sanitari català en allò que sigui menester i dotar-lo de la capacitat de resposta necessària per fer front a les exigències del futur.

D’altra banda, el vint-i-cincaniversari de la LOSC és un bon motiu per difondre als ciutadans i ciutadanes i a la societat en el seu conjunt el model sanitari català perquè en coneguin els seus trets essencials i el valorin com un dels principals instruments de progrés i cohesió social i un dels bastions més rellevants de l’estat del benestar a casa nostra.

Des d’aquestes línies m’adreço als agents del sistema sanitari català perquè, aprofitant l’aniversari de la LOSC, adoptin l’estratègia exposada i facin seu el doble objectiu proposat. La difusió del model entre els ciutadans i ciutadanes i la seva anàlisi crítica des del coneixement i el rigor són, al meu entendre, la millor orientació que hom pot donar a l’aniversari d’una Llei rellevant en el passat, plena de salut hores d’ara i amb una projecció de futur inequívoca, si és convenientment revisada en allò que calgui.


Josep Lluis Lafarga Traver

Advocat especialitzat en Dret de la Salut


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada