L’autor,
redactor de l’Avantprojecte de la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya
(LOSC), desgrana en cinc lliuraments la seva particular visió del model
sanitari català, amb ocasió del vint-i-cinc aniversari de l’aprovació d’aquesta
Llei. El passat, el present i el futur del model s’analitzen des d’una
perspectiva crítica i compromesa, descobrint aspectes inèdits i fent balanç del
passat sense complaences, escrutant el present sense concessions i albirant
algunes estratègies perquè el sistema sanitari del país segueixi essent una
eina de progrés, cohesió social i solidaritat.
(Cinquè lliurament)
Epíleg
Certament, la LOSC ens ha dotat d’un model sanitari universal, gratuït, equitatiu i sostenible, que té les
seves arrels en les lleis de bases per al’organització dels serveis de sanitat i assistència social i de coordinació i de control sanitari públic, de 1934, i que ha configurat un sistema
sanitari mixt de col·laboració públic - privat congruent amb un país que ha
hagut de suplir històricament, i encara ara, la manca d’inversions públiques de
l’Estat en base a l’esforç de les entitats del tercer sector i la iniciativa
privada; un model basat en la diversitat de formes de gestió perquè sigui més
eficient i més sostenible, més solidari i de qualitat, que ha estat un referent
per a les restants comunitats autònomes de l’Estat espanyol, així com per a
diversos països europeus i llatinoamericans, i que ens ha permès afrontar les
retallades i els reptes d’una conjuntura econòmica punyent sense el cost social
que comporta el tancament de dispositius i la pèrdua de llocs de treball, tot
mantenint la qualitat de l’assistència i la satisfacció dels ciutadans i
ciutadanes.
Per això cal commemorar, sense
envaniment però amb orgull, el vint-i-cinc aniversari de l’aprovació de la
LOSC, una llei que té un passat fruitós, un present saludable i una projecció
de futur certa i inequívoca, i que basteix un model sanitari que és un
instrument valuós de cohesió social i solidaritat i un bastió de l’estat del
benestar a casa nostra.
Tanmateix, aquest aniversari és
una ocasió excepcional per analitzar amb rigor, de forma exhaustiva i
sistemàtica els punts forts i els punts febles del model sanitari català que la
llei configura. Es tracta d’identificar aquells aspectes susceptibles de
millora i promoure un consens des del punt de vista tècnic per millorar la LOSC a fi d’afrontar els reptes del futur i, si escau, formular una llei d’ordenació
sanitària en clau d’estructura d’Estat.
Aquest objectiu, en un escenari
electoral i en un context de radicalització dels posicionaments polítics i
sindicals, es fa difícil d’assolir en seu parlamentària. Contràriament, resulta
més versemblant per mitjà de l’anàlisi i la reflexió d’especialistes
seleccionats rigorosament pel seu coneixement del sistema sanitari, la seva
vàlua intel·lectual, la seva capacitat prospectiva i estratègica i la seva
solvència reconeguda en cada un dels vessants de la salut i les àrees del
coneixement que hi són vinculades.
Les seves reflexions sobre el
sistema sanitari català i les seves propostes de millora cal que es recullin de
forma ordenada, conformant uns materials que, convenientment sistematitzats,
han de servir de base a la tasca parlamentària de revisió de la Llei per tal
d’ajustar el model sanitari català en allò que sigui menester i dotar-lo de la
capacitat de resposta necessària per fer front a les exigències del futur.
D’altra banda, el vint-i-cincaniversari de la LOSC és un bon motiu per difondre als ciutadans i ciutadanes i
a la societat en el seu conjunt el model sanitari català perquè en coneguin els
seus trets essencials i el valorin com un dels principals instruments de progrés
i cohesió social i un dels bastions més rellevants de l’estat del benestar a
casa nostra.
Des d’aquestes línies m’adreço
als agents del sistema sanitari català perquè, aprofitant l’aniversari de la
LOSC, adoptin l’estratègia exposada i facin seu el doble objectiu proposat. La
difusió del model entre els ciutadans i ciutadanes i la seva anàlisi crítica
des del coneixement i el rigor són, al meu entendre, la millor orientació que
hom pot donar a l’aniversari d’una Llei rellevant en el passat, plena de salut
hores d’ara i amb una projecció de futur inequívoca, si és convenientment
revisada en allò que calgui.
Josep Lluis Lafarga Traver
Advocat especialitzat en Dret de
la Salut
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada