Pere Soley entrevistat a 8 al Dia

Un Pere Soley que respon amb arguments la demagògia d'algunes de les preguntes  

Pere Soley garanteix que els malalts no han tenir cap temor: seran atesos a urgències perfectament. 

Per resumir la intervenció de Pere Soley en el programa de TV 8 del passat divendres, dirigit pel periodista Josep Cuní, em limitaré només a exposar les diferents respostes que Pere Soley va anar encadenant al llarg de l’entrevista. Resumir les preguntes del presentador seria tant o més llarg que resumir les respostes, i el que verdaderament interessa són aquestes; el sentit de la pregunta es pot deduir de cada una de les respostes.

“Els problemes d’aquests dies als Hospitals de la Vall d’Hebron i de Bellvitge responen a situacions diferents, que no tenen  res a veure l’una amb l’altre, i en cap dels dos cassos repercuteixen en l’atenció d’urgències que reben els malalts. En cap servei d’urgències hi ha ningú pendent de ser atès: en els hospitals hi ha un sistema de triatge, de manera que al cap de 15 o 20 minuts el malalt està orientat. Després en funció de la gravetat, el malalt segueix el procés que es correspon amb la seva situació. Els malalts que han de quedar-se en observació, en el moment oportú poden ser donats d’alta definitiva o bé restar pendents d’ingrés per que no s’acabi de veure clar que s’hagi d’acabar ingressant o bé en espera de poder-li assignar un llit.

El nombre de llits en un hospital ha passat a ser un factor menor, per que els hospitals tenen una major capacitat de resolució que anys enrere, i han començat a fer activitats que no requereixen llits per dur-les a terme com per exemple la cirurgia major ambulatòria o l’hospitalització a domicili. Per altre banda, l’estada mitjana dels malalts és cada vegada més curta: això implica que amb menys llits es poden atendre més malalts que abans. Val a dir també que l’activitat de l’hospital es planifica al llar de l’any, de manera que hi ha mesos de màxima activitat, i mesos de baixa activitat. L’estiu és un d’aquests períodes amb baixa activitat, per que són molts pocs els malalts no urgents que es volen operar a l’estiu. Per això a l’estiu es fa cirurgia oncològica i cardíaca, i sobretot cirurgia major ambulatòria per que el malalt sap en aquests últim cas, que el mateix dia de la intervenció se’n va cap a casa. Per tant, a l’estiu necessitem menys llits, i això ens permet donar vacances al personal, sense haver de fer excessives substitucions.  

En un hospital, quan arriba l’estiu, els llits es van tancant progressivament, i en el cas de Bellvitge, podria ser que en un moment punta, hi arribi a haver 200 llits tancats, en funció de tot el que s’ha explicat abans, però en cap cas es pot dir que durant tot l’estiu hi haurà 200 llits tancats a Bellvitge; això és falç. Per altre banda el tancament de llits a l’estiu es ve fent des de fa molts anys, i mai hi ha hagut problemes per això. Ara, els sindicats que estan molestos pels efectes de les mesures que s’han hagut de posar en pràctica (disminució de les retribucions, eliminació d’una paga extra, reducció de les substitucions, contractacions de suplències en funció de les hores necessàries, etc.), han exterioritzat les seves protestes per aquesta situació, i una de les maneres que els ha semblat  adequada per fer-ho ha estat el bloquejar el tancament d’unitats d’hospitalització.

Respecte al dèficit de l’any passat, aquest no s’ha d’ajustar sobre el pressupost d’aquest any. En el cas de Bellvitge s’ha de dir que aquest hospital té el mateix pressupost de l’any passat; el que no té és el mateix dèficit que va fer l’any passat. Aquest any el seu dèficit hauria de ser “zero”. El que no es fa és posar sobre la taula el dèficit de l’any anterior

Els missatges que els malalts reben per part dels sindicats podrien anar en la direcció de fer-los témer per l’atenció que rebran en els serveis d’urgències.  S’ha de deixar ben clar que no hi ha cap ciutadà que hagi de patir ni estar preocupat per si serà ben atès: l’atenció està garantida i a urgències estarà perfectament atès. A més els hospitals de l’ICS tenen com objectiu aquest any incrementar l’activitat entre un 5 i un 7% per tal de posar les seves llistes d’espera a temps de garantia, i es pot assegurar sense cap dubte que a urgències es farà el que cal fer.

És del tot fals que el sistema privat s’estigui menjant-se al sector públic. El pes important de l’atenció sanitària està en el sector públic.  El  que passa és que a vegades hi ha persones interessades a confondre com a privat als hospitals de la xarxa contractada, que està integrada per més de 60 hospitals repartits per tot Catalunya pertanyents als municipis o a l’església, que formen part de la xarxa d’atenció pública de Catalunya.

En cap cas a Catalunya s’està desmantellant la sanitat pública. El que passa és que s’utilitza de la millor manera possible tota la xara existent. No hi ha cap voluntat de privatitzar. El que si que hi ha és el intentar millorar el model de gestió i fer-lo més àgil i flexible mitjançant consorcis i empreses públiques, però en cap cas es tracta de privatitzar res.

No hi ha previstes noves retallades, que ja han estat moltes, i els professionals han donat una resposta molt bona. Tanmateix sempre hi ha alguna protesta individual o puntual, com aquesta de Vall d’Hebron on un sector del servei d’urgències (no tot el servei) han volgut implicar a l’opinió pública sobre aspectes que poden ser millorables com per exemple les llistes d’espera. En qualsevol cas, els malalts estan perfectament atesos."            

www.rbaestudisiprojectes.cat