Concentració de poder en la sanitat privada: El Grup Quirón i IDC es fusionen

  

Els efectes d’aquesta fusió a Catalunya són transcendents

A Barcelona només queden fora d’aquesta macro operació: la Clínica Corachan, la Clínica del Remei, la Clínica Planas, la Clínica Sagrada Família, la Clínica Tres Torres, la Clínica Delfos, la Clínica CIMA i l’Hospital SCIAS   

Avui hem llegit que s’està a punt de produir la major concentració de la història de la sanitat privada a Catalunya.  Sembla que les societats de capital risc europees, CVC i Dougthy Hanson, les dues amb seu a Londres, estan a punt de consolidar el grup privat més important de la sanitat privada a Espanya.

CVC és accionista majoritari de IDC Salut, que havia estat operant una temporada en el mercat espanyol com una franquícia de CAPIO, mentre que Doughty Hanson és un accionista també important del Grup Hospitalari Quirón.

Per la seva banda IDC ha adquirit recentment la clínica El Pilar de Barcelona, i uns anys abans s’havia quedat també amb la gestió de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona així com la Clínica del Vallés a Sabadell 

Recordem que el grup Quirón per la seva banda es va fusionar a l’any 2012, mitjançant un intercanvi d’accions  amb USP Hospitals, propietari entre altres dispositius sanitaris de la Clínica Dexeus de Barcelona, i que a l’any 2013 va continuar la seva expansió amb la compra del Centre Médic Teknon.

Limitant la situació a Catalunya, el nou Grup resultant d’aquesta previsible fusió que és a punt de consolidar-se, reunirà sota una mateixa propietat els centres catalans següents:

Centre Mèdic Teknon

Clínica Dexeus de Barcelona

Hospital Quirón de Barcelona

Hospital General de Catalunya

Clínica El Pilar de Barcelona

Hospital del Sagrat Cor de Barcelona

Clínica del Vallès de Sabadell

Institut Oftalmològic a Barcelona

Si es mira aquest acord dins del context espanyol, apareix un grup de dimensions encara molt més important del que succeeix a Catalunya. La pregunta és si aquesta concentració de “poder” és bona o dolenta per la sanitat privada catalana. El primer que se’m acut és que una concentració d’aquesta naturalesa no pot ser bona. Elimina (o redueix molt) un aspecte important de l’economia de mercat com és la competència. Aquesta quasi “monopolització” de la sanitat privada catalana pot comportar un encariment dels serveis privats de salut pels ciutadans que bé paguen directament els serveis de salut que necessiten, o bé ho fan a través d’una mútua o una companyia d’assistència sanitària.

El nou Grup sorgit d’aquesta fusió que mantindrà la marca “Quirón”, implicarà una facturació global que superarà els 1.000 milions d’€ amb una plantilla de més de 17.000 treballadors. Amb aquesta operació, el Grup Quirón serà encara més líder en el context de la sanitat privada espanyola i catalana. El principal accionista del grup serà l’empresa de capital risc CVC i la família Cordón (antics propietaris de la Clínica Quirón), conservarà una participació minoritària en el nou Grup.

També és important reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta fusió en la sanitat pública catalana, i en aquest sentit em preocupa especialment l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona. Segurament, si s’acaba actualitzant la LOSC (llei d’ordenació sanitària de Catalunya), està molt clar per a mi que situacions com les que es generin a partir d’ara, amb la possibilitat de freqüents canvis de titularitat, amb una dependència del tot aliena als interessos de la sanitat catalana, amb capital estranger amb interès purament especulatiu, no haurien de poder formar part del sistema sanitari públic català. Esperem que el seny s’imposi. 

Com a efecte positiu per la sanitat pública, aquesta fusió podria comportar un increment de l’activitat privada en centres de la xarxa pública, considerant que davant el previsible increment de les tarifes dels centres privats, si els públics tenen la vista de mantenir-les, podran aconseguir captar diners privats per invertir-los en la sanitat pública. A veure com va tot plegat. És un moviment interessant que caldrà seguir.