Escrit per
Dr. Toni Iruela
(@airuelal)
EBA Vallcarca
SLP.
No pretenc amb
aquest post ser exhaustiu ni molt menys, però si que voldria recollir alguns
punts que des de la publicació del nefast RD 16/2012 (que ens va passar a
assegurats en comptes de ciutadans) i que han estat motiu de desencontre i
enfrontament amb les polítiques sanitàries que venen de Madrid. És evident que
estem vivim un moment històric, convuls, pel que fa a les relacions entre
Catalunya i la resta d’Espanya. Alguns dels punts que recullo en aquest post em
serviran per analitzar aquests desencontres i cap on hauria d’anar el sistema
perquè no es repeteixen aquestes situacions que no fan més que augmentar el
desencontre i la desafecció.
Ja el 29 d’agost
de l’any passat en el seu post Recentralització de competències, també a Sanitat?
en Ricard Bosch ho analitzava a propòsit de l’intent del “Ministerio de Sanidad” d’establir unes condicions homogènies a totes les
comunitats autònomes pel que fa als criteris que regulen l’accés
a les llistes d’espera tant
quirúrgiques com d’accés a proves diagnòstiques i complementàries.
Què
dir de la LRSAL (Llei de
Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local)? Aquesta llei i des del punt de vista sanitari, que és el que ens ocupa,
compromet els Consorcis catalans amb participació municipal en alguns Hospitals
Comarcals de Catalunya. Veurem si finalment les negociacions polítiques arriben
a bon port i es pot salvar aquest problema.
 |
| Ana Mato, ministre de sanitat |
S’està
treballant un avantprojecte de Llei de
Mútues de la Seguretat Social, que des de la societat científica delsmetges de família de Catalunya (camfic) s’ha expressat la disconformitat pel fet que es pretén interferir amb els
metges de familia en la gestió de la incapacitat laboral.
Proposta de reforma de la Llei de l’avortament que
ha motivat una amplíssima resposta de les societatsprofessionals i científiques qüestionant-la i sol·licitant que no es tiri
endavant, per les conseqüències negatives que tindrà en la salut de la
població.
I per
finalitzar aquest grup de despropòsits, la polèmica en torn a la vacuna de la varicel·la, de la que s'ha fet ressó el COMB.
Com hem vist i malgrat els
excel·lents resultats del nostre SNS cada vegada són mes freqüents els
“rifi-rafe” entre les diferents comunitats autònomes i l’Estat, i és que aquest
model fins ara descentralitzat té els seus riscos, per la qual cosa, cal
reforçar les responsabilitats centrades en valors bàsics com:
-
la presa de decisions estratègiques sobre els recursos
(infraestructures i professionals).
-
la coordinació en la salut pública o
-
l’avaluació i difusió de les millors practiques.
Davant de les
temptacions centralitzadores, no basades en la evidencia, i sí amb marcat
component ideològic com a solució als problemes que tensionen el sistema, la
meva proposta seria:
- Davant dels riscos de
sostenibilitat, calen millores en
coordinació. La governabilitat del sistema és clau. La implicació de
diferents nivells en la presa de
decisions –des de els mundials als locals passant pels europeus,
estatals i autonòmics- i la existència de competències compartides, fan
imprescindible plantejar-se com ha de governar-se el Sistema Nacional de Salut (SNS). En aquest
sentit, cal replantejar-se el funcionament del “Consejo Interterritorial”.
Govern rotatori dels Consellers autonòmics? Cal un òrgan de coordinació entre
els directors dels serveis de salut autonòmics?.
- Front la posible
inseguretat, primar la cultura de
transparència i avaluació.
- Cal treballar de forma
coordinada entre les comunitats, el futur dels professionals, planificant número i dissenyant perfils. L’aposta hauria de ser potenciar la
seva implicació i participació als òrgans de gestió, la seva autonomia de
gestió i definir un nou model de reconeixement i retributiu.
Aquesta crisi no
només econòmica sinó també institucional i de confiances ens obliga a reforçar
el sistema sanitari públic i privat per a que pugui continuant sent un instrument garant d’equitat i cohesió social.
Davant de la
temptació recentralitzadora o insolidària de l’anar cadascú pel seu compte,
l’aposta federal basada en el respecte, la confiança i la lleialtat és la
millor per fer el sistema sostenible i governable.
El Blog està obert a totes les opinions professionals i tendències polítiques dels autors de les diferents publicacions. Pretén ser un blog transversal en el que hi puguin caber totes los opinions, amb la única condició del respecte a altres opinions.
ResponElimina