dissabte, 8 de febrer del 2014

Segona part de la conversa amb Josep Maria Via: parlant encara més clar!!!



La visó de Josep Maria Via sobre l’autonomia de gestió i el Model Sanitari Català
















Continuant amb les opinions del Dr. Via al voltant de la situació que està travessant la sanitat catalana, de les que ja en vàrem comentar recentment les relatives al CatSalut, avui presentaré la segona part de la conversa que vàrem mantenir la setmana passada.

En aquell post el Dr. Via havia exposat les seves idees al voltant del CatSalut. Avui continuarem amb l’ICS i com recuperar les potencialitats de la Llei de l’ICS que, una vegada més, per una interpretació dels funcionaris d’elit, continua sent una entitat gestora de la seguretat social. Es pot recuperar la potencialitat de la Llei de l’ICS?
Dr. Via.- Cal recuperar-les i cal anar més enllà. Lo de la Junta Consultiva de Contractacions i el Gabinet Jurídic Central, és un clar exemple de com, un grupet de funcionaris, es carrega una Llei aprovada per tot un Parlament de Catalunya. Ens queixem de que uns quants magistrats del Tribunal Constitucional es carreguessin un Estatut d’Autonomia de Catalunya votat en referèndum pels catalans i no ens volem adonar que això és del mateix ordre: no manen els polítics. En el cas de l’ICS, van manar una colla de funcionaris.
El mateix passa amb l’aplicació dels articles de la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2011, que impulsen l’autonomia de gestió en el sector sanitari. Malgrat són molt clars i entenedors, sense necessitat de cap desenvolupament reglamentari, no s’aplica perquè els mateixos que, en tot cas, haurien de fer aquest desplegament que reivindiquen, no el fan. Tres anys després no l’han fet. I quant alguns hem volgut aplicar la literalitat de la Llei, la resposta del Departament d’Economia ha estat que segons la interpretació que en fan….d’autonomia de gestió rés de rés.

És evident que hi ha un col·lectiu funcionarial que està adquirint un poder que passa, fins i tot per sobre dels polítics i del Parlament...
Dr. Via.- És així. Sir Humphrey de la sèrie britànica “Si Ministre”, és un aprenent al costat dels alts funcionaris de la Generalitat.
La corrupció aquí també ha fet molt mal. Els buròcrates s’aprofiten de que els polítics tenen por i els hi organitzen un embolic de mecanismes de control que fan inviable qualsevol gestió mínimament moderna. Les retallades salarials que també han afectat als membres del “sottogoverno” que ens mana, ha incrementat l’enveja d’aquests quan comparen els seus sous amb els dels directius públics i això contribueix a adoptar mesures igualadores que van més enllà dels sous i acaben lligant de mans i peus a aquests directius que, cada dia menys poden gestionar eficientment.
Em fa basarda pensar en una Catalunya independent (tant de bo) amb aquesta funció publica de quarta regional. No ens mereixem aquest nivell. Insulta la intel·ligència i el sentit comú.

I el Pacte Nacional de la Salut? El veus com un instrument útil?
Dr. Via.- No hi crec. Hi ha almenys dos partits polítics al Parlament, sinó 3 o 4, que estan per negar-se a dialogar de rés que no sigui un peculiar concepte de sistema sanitari públic, basat en estranys principis que, per exemple confonen equitat amb igualtat impossible i que han promogut una idea perversa basada en equiparar model sanitari català a privatització i privatització amb corrupció.
Estem davant un moviment de talibans que responen a interessos de clienteles, sense escrúpols de cap classe a l’hora de manipular les dificultats que afecten a la gent amb la crisi, per guanyar adeptes. El sistema sanitari per ells és, abans que rés, un sector gran per ocupar persones i fer-ho de forma exageradament garantida.
No hi ha voluntat de diàleg. Hi ha ganes d’aprofitar el malestar general de la població per presentar el model sanitari català com una andròmina curosament concebuda pels arquitectes de la corrupció.

Abordem finalment els temes de la Unió Europea: la contractació pública, la SEC 95 o 2010, etc. Com és que en altres països europeus aquestes normatives europees no han causat tants problemes com a Catalunya?
Dr. Via.- A Espanya la SEC95 per exemple, s’interpreta i s’aplica a la espanyola. És a dir fomentant l’intervencionisme, el domini de l’aparell funcionarial sobre el sistema i impedint l’autonomia de gestió i el us dels mecanismes de gestió empresarial que permeten l’eficiència.

La mateixa SEC95, la mateixa, a Alemanya per exemple, o a Àustria i a d’altres països de la UE s’aplica amb criteris totalment diferents, afavoridors de l’autonomia de gestió, reservant un paper racional a l’administració, afavorint la bona governança de les institucions sanitàries, desplegant mecanismes d’avaluació i control intel·ligents… A Regne Unit van en la direcció contrària de la que es va a Espanya: de l’intervencionisme públic ranci als sistemes moderns d’avaluació i seguiment dels proveïdors sanitaris.
La legislació espanyola va cada vegada més cap a la consagració de tot el que hem vingut dient fins ara.  L’administració espanyola sempre creu que els seus mecanismes de control són insuperables.
Ens acaben de dir que no hi ha país més corrupte que Espanya a la UE, però aquí es vol arreglar tot posant-hi més control burocràtic funcionarial. Que el dèficit es dispara? Posem un nou controlador funcionari que controli al controlador del controlador del controlador. I entretant el dèficit si s’ha de disparar es dispara igual i la corrupció -contra la que sempre es reacciona amb lleis que suposen burocràcia i costos funcionarials- continua creixent.
La Llei de Contractes de les Administracions Públiques, és el resultat directe del cas Roldán. Bé, els Gürtel, bigotes, Bárcenas, escàndol PSOE-Junta d’Andalusia, Palau de la Música….; no s’han pas evitat no? Això sí, una Llei que tant ha de servir per adjudicar les obres del faraònic aeroport de Barajas , com per comprar unes caixes de gases en un hospital, fa perdre tems i diners de tots a un munt de gent per a rés.
I quan dic això, algun pocavergonya m’acusa d’estar en contra dels mecanismes de control. I jo dic, no. Del que estic en contra és de la imbecil·litat. El dia que decidim ser seriosos i posar mecanismes de control també seriosos i eficaços, seré el primer en aplaudir la mesura.

Fins aquí les opinions de Josep Maria Via que comparteixo el 100%. La llàstima és que gent com ell, que parla clar, i que va de cara per la vida, no s’avingui a participar més directament i a implicar-se més en voler canviar les coses. De tota manera si més no ho denúncia; més clar no es pot dir.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada