La visó de Josep Maria Via sobre l’autonomia de gestió i el Model Sanitari Català
Continuant amb les opinions del Dr. Via al voltant de la situació que
està travessant la sanitat catalana, de les que ja en vàrem comentar recentment
les relatives al CatSalut, avui presentaré la segona part de la conversa que
vàrem mantenir la setmana passada.
En aquell post el Dr. Via havia exposat les seves idees al voltant del
CatSalut. Avui continuarem amb l’ICS i com recuperar les potencialitats de la
Llei de l’ICS que, una vegada més, per una interpretació dels funcionaris
d’elit, continua sent una entitat gestora de la seguretat social. Es pot
recuperar la potencialitat de la Llei de l’ICS?
Dr. Via.-
Cal recuperar-les i cal anar més enllà. Lo de la Junta Consultiva de
Contractacions i el Gabinet Jurídic Central, és un clar exemple de com, un
grupet de funcionaris, es carrega una Llei aprovada per tot un Parlament de
Catalunya. Ens queixem de que uns quants magistrats del Tribunal Constitucional
es carreguessin un Estatut d’Autonomia de Catalunya votat en referèndum pels
catalans i no ens volem adonar que això és del mateix ordre: no manen els
polítics. En el cas de l’ICS, van manar una colla de funcionaris.
El mateix
passa amb l’aplicació dels articles de la Llei d’acompanyament dels pressupostos de 2011, que impulsen l’autonomia de gestió en el sector sanitari.
Malgrat són molt clars i entenedors, sense necessitat de cap desenvolupament
reglamentari, no s’aplica perquè els mateixos que, en tot cas, haurien de fer
aquest desplegament que reivindiquen, no el fan. Tres anys després no l’han
fet. I quant alguns hem volgut aplicar la literalitat de la Llei, la resposta del
Departament d’Economia ha estat que segons la interpretació que en
fan….d’autonomia de gestió rés de rés.
És evident que hi ha un col·lectiu funcionarial que està adquirint un
poder que passa, fins i tot per sobre dels polítics i del Parlament...
Dr. Via.-
És així. Sir Humphrey de la sèrie britànica “Si Ministre”, és un aprenent al
costat dels alts funcionaris de la Generalitat.
La
corrupció aquí també ha fet molt mal. Els buròcrates s’aprofiten de que els
polítics tenen por i els hi organitzen un embolic de mecanismes de control que
fan inviable qualsevol gestió mínimament moderna. Les retallades salarials que
també han afectat als membres del “sottogoverno” que ens mana, ha incrementat
l’enveja d’aquests quan comparen els seus sous amb els dels directius públics i
això contribueix a adoptar mesures igualadores que van més enllà dels sous i
acaben lligant de mans i peus a aquests directius que, cada dia menys poden
gestionar eficientment.
Em fa
basarda pensar en una Catalunya independent (tant de bo) amb aquesta funció
publica de quarta regional. No ens mereixem aquest nivell. Insulta la
intel·ligència i el sentit comú.
I el Pacte Nacional de la Salut? El veus com un instrument útil?
Dr. Via.-
No hi crec. Hi ha almenys dos partits polítics al Parlament, sinó 3 o 4, que
estan per negar-se a dialogar de rés que no sigui un peculiar concepte de
sistema sanitari públic, basat en estranys principis que, per exemple confonen
equitat amb igualtat impossible i que han promogut una idea perversa basada en
equiparar model sanitari català a privatització i privatització amb corrupció.
Estem
davant un moviment de talibans que responen a interessos de clienteles, sense
escrúpols de cap classe a l’hora de manipular les dificultats que afecten a la
gent amb la crisi, per guanyar adeptes. El sistema sanitari per ells és, abans
que rés, un sector gran per ocupar persones i fer-ho de forma exageradament
garantida.
No hi ha
voluntat de diàleg. Hi ha ganes d’aprofitar el malestar general de la població
per presentar el model sanitari català com una andròmina curosament concebuda
pels arquitectes de la corrupció.
Abordem finalment els temes de la Unió Europea: la contractació
pública, la SEC 95 o 2010, etc. Com és que en altres països europeus aquestes
normatives europees no han causat tants problemes com a Catalunya?
Dr. Via.- A Espanya la SEC95 per exemple, s’interpreta i s’aplica a la espanyola. És a dir
fomentant l’intervencionisme, el domini de l’aparell funcionarial sobre el
sistema i impedint l’autonomia de gestió i el us dels mecanismes de gestió
empresarial que permeten l’eficiència.
+16.45.33.png)
La mateixa SEC95, la mateixa, a Alemanya per exemple, o a Àustria i a d’altres països de
la UE s’aplica amb criteris totalment diferents, afavoridors de l’autonomia de
gestió, reservant un paper racional a l’administració, afavorint la bona
governança de les institucions sanitàries, desplegant mecanismes d’avaluació i
control intel·ligents… A Regne Unit van en la direcció contrària de la que es
va a Espanya: de l’intervencionisme públic ranci als sistemes moderns
d’avaluació i seguiment dels proveïdors sanitaris.
La
legislació espanyola va cada vegada més cap a la consagració de tot el que hem
vingut dient fins ara. L’administració
espanyola sempre creu que els seus mecanismes de control són insuperables.
Ens acaben de dir que no hi ha país més corrupte que Espanya a la UE, però aquí es vol
arreglar tot posant-hi més control burocràtic funcionarial. Que el dèficit es
dispara? Posem un nou controlador funcionari que controli al controlador del controlador
del controlador. I entretant el dèficit si s’ha de disparar es dispara igual i
la corrupció -contra la que sempre es reacciona amb lleis que suposen
burocràcia i costos funcionarials- continua creixent.
La Llei de
Contractes de les Administracions Públiques, és el resultat directe del cas
Roldán. Bé, els Gürtel, bigotes, Bárcenas, escàndol PSOE-Junta d’Andalusia,
Palau de la Música….; no s’han pas evitat no? Això sí, una Llei que tant ha de
servir per adjudicar les obres del faraònic aeroport de Barajas , com per
comprar unes caixes de gases en un hospital, fa perdre tems i diners de tots a
un munt de gent per a rés.
I quan dic
això, algun pocavergonya m’acusa d’estar en contra dels mecanismes de control. I
jo dic, no. Del que estic en contra és de la imbecil·litat. El dia que decidim
ser seriosos i posar mecanismes de control també seriosos i eficaços, seré el
primer en aplaudir la mesura.
Fins aquí les opinions de Josep Maria Via que comparteixo el 100%. La
llàstima és que gent com ell, que parla clar, i que va de cara per la vida, no
s’avingui a participar més directament i a implicar-se més en voler canviar les
coses. De tota manera si més no ho denúncia; més clar no es pot dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada