Conversa amb Josep Maria Via
Aviat farà 2 anys de la conferència que Josep Maria Via va
donar a ESADE sobre l’autonomia de gestió i les dificultats creixents que els
òrgans de govern de les institucions trobaven en poder prendre les decisions
més adients d’una manera àgil i eficient. En aquella conferència el Dr. Via es
queixava del “sottogoverno” que les elits funcionarials estaven imposant
en la pràctica, interpretant normes legals segons la seva conveniència més
enllà fins i tot de la voluntat del govern que les elabora, i del Parlament que
les aprova; el Dr. Via demanava una nova LlOSC (Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya) per tal de poder recuperar l’autonomia de gestió a les EpiC (empreses
públiques i consorcis) i poder fer la feina sota unes condicions que la facilitin
en lloc de posar-hi obstacles.
M’ha semblat interessant comentar amb el Dr. Via “l’estat
de la qüestió” quasi dos anys més tard, per saber com veu l’evolució de tot
plegat. L’opinió de Josep Maria Via és important per moltes raons: pels seu
coneixement del sector, per la seva trajectòria professional, per l’experiència
que ha acumulat assumint diverses responsabilitats en l’àmbit sanitari i de
govern i sobre tot per que és una de les poques persones referents que queden
avui a la sanitat catalana.
El primer tema que hem tractat és al voltant de la LlOSC, la seva possible reforma i l’evolució que
hauria de fer el CatSalut.
Dr.
Via.- Jo diria que cap proveïdor hauria
d’estar dins del CatSalut. El CatSalut el veig com el comprador de serveis –no
m’agrada la terminologia asseguradora pública, ja que hi ha una sèrie de
requisits bàsics per poder parlar d’asseguradora que no es donen- totalment
separat de qualsevol proveïdor. Amb personalitat jurídica diferenciada 100%.
Ningú del CatSalut ni amb plaça de treball al sector públic s’hauria d’asseure
a cap òrgan de govern de cap proveïdor.
I en aquest esquema quin hauria de ser el paper de l’ICS?
Dr.
Via.- L’ICS, en aquest mapa, hauria d’evolucionar cap a unes quantes empreses
publiques integrades funcionalment en el territori i amb desaparició dels
serveis centrals i una reducció importantíssima de personal no dedicat
directament a la prestació dels serveis assistencials. I les empreses publiques,
ICS inclòs, haurien de des burocratitzar-se i poder ser gestionades amb
instruments propis de la gestió privada. Ni funcionaris, ni estatutaris, ni cap
regla de la funció pública: les del mercat laboral. I la comptabilitat
financera, no pressupostària.
De quina manera els funcionaris d’elit, el “sottogoeverno”
com tu l’anomenes, condiciona la gestió?
Dr.
Via.- La Intervenció controla procediments i l’execució del pressupost
administratiu. El resultat és que interfereix en l’autonomia de gestió i no
controla resultats. Complica la gestió empresarial, fa perdre temps i diners i
no aporta cap valor afegit. Tu pots estar perdent un munt de diners i tenir un
informe favorable d’Intervenció perquè t’ajustes a les partides pressupostàries
de despeses previstes¡¡
L’auditoria
l’haurien de fer empreses especialment acreditades del mercat. O és que algú
creu que la Coca Cola –que no està auditada per cap interventor ni rés que s’hi
assembli- no està interessada en disposar d’una BONA auditoria dels seus
comptes?
Quins serien els elements bàsics irrenunciables d’una nova
LlOSC?
Dr.
Via.- La nova LOSC hauria de fer real la
separació de les funcions de compra i provisió i posar en valor el contracte
com a mecanisme central de relació entre administració i proveïdors. Les
actuals ingerències del CatSalut, Economia i Funció Pública (i altres), haurien
de desaparèixer en benefici d’una autonomia real de gestió, única manera de
(condició necessària, però no suficient) millorar l’eficiència. Amb funcionaris
del CatSalut o de la Generalitat escalfant les cadires dels òrgans de govern i
utilitzant-les per exercir una continuació del seu rol administratiu en lloc
d’assumir la càrrega de responsabilitat que suposa la governança d’una
institució sanitària, el sistema està condemnat al fracàs.
+16.49.45.png)
El
mateix podríem dir de les interferències de la Intervenció, de les
equiparacions laborals dels directius amb
funcionaris, de l’aplicació de plans i programes sectorials fora contracte
d’activitat o simplement de que el contracte a l’hora de la veritat sigui una
farsa ja que l’únic que compta és l’assignació pressupostària.
La
LOSC hauria de posar fi a tot aquest cúmul de despropòsits.
Amb l’actual composició del mapa polític al Parlament de
Catalunya, veus factible una reforma de la LlOSC en la direcció que apuntes?
Dr.
Via.- No serà fàcil ja que l’ambient està dominat per una sèrie de malentesos
provocats que, assimilant gestió empresarial i eficiència a privatització,
promouen l’extensió de la organització burocràtic-administrativa al conjunt del
sistema amb la finalitat de preservar els llocs de treball dels que ja en tenen
i introduir el màxim de garanties, encara que sigui a base de reduccions
salarials massives i igualitaristes fins arribar a sous de misèria. Estem
dominats per la por, la estretor de mires i la manipulació promoguda pel
populisme que aprofita la crisi i les desgràcies de la gent per promoure un concepte soviètic
d’equitat.
En
aquesta plantejament nefast hi coincideixen determinats partits i sindicats,
alts funcionaris i fins i tot el Ministre Montoro. Ell, mogut per la idea de
privatitzar les empreses publiques rentables i deixar per l’erari públic els
costos de les deficitàries, propugna la nítida separació de lo públic i lo
privat. D’aquesta manera, entre altres coses tira torpedes al sistema sanitari
català i aquí coincideix amb autoanomenats partits i moviments d’esquerres i
grups antisistema.
.jpg) |
| Paròdia del "sottogoverno"... |
En
resum, la LOSC hauria de permetre recuperar i adaptar el model sanitari català
dels 80-90.
Fins aquí, la visió del Dr. Josep Maria Via sobre la LlOSC.
En una propera entrada oferiré més opinions del Dr. Via al voltant de la Llei
de L’ICS i algunes directives europees…l’interès està garantit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada